El Moderno de Caseres
El de Caseres és un cas excepcional: aquest poble de 270 habitants de la Terra Alta ha mantingut el cinema Moderno obert ininterrompudament des de fa 65 anys, i és el més petit de Catalunya amb sala digitalitzada. De fet, tota la comarca té moltes més sales que la mitjana del país. “El cas de Caseres és excepcional, és un cinema que sempre ha tingut pèrdues, però ho pal·liem perquè tenim el Circuit Cinema Escarceller amb 10 sales, totes digitalitzades, i hi ha altres sales amb rendibilitat” L'ajuntament de Caseres és propietari del cinema i ha col·laborat en la digitalització, com a la majoria de pobles de la comarca que mantenen una sala activa., ens explica Josep Maria Peris, responsable de l'empresa.
El seu tiet, Javier Escarceller, és soci fundador del Moderno. Complirà 100 anys al gener, però té el cap ben clar i la memòria intacta. “És insòlit, una bogeria que no s'explica ningú, que en un poble amb tan pocs habitants hi hagi un cine que s'hagi mantingut obert tot aquest temps, quan tothom deia que el cinema es moriria”, ens explica Escarceller per telèfon. “Lo cine no mor ni morirà, perquè és un art, i l'art no mor mai”, hi afegeix amb el seu accent de català occidental. La seva història i la dels cinemes que ha tingut, inclòs el de Caseres, ha quedat recollida al llibre Lo imposible, posible. “El secret és el gran entusiasme d'una persona que s'enamora d'una activitat i la porta a terme”, explica quan li preguntem com ha resistit tant el cinema Moderno. Recorda perfectament quan van inaugurar-lo, l'1 de setembre del 1951, amb Agustina de Aragón. La primera anècdota del cinema va passar en aquella mateixa sessió: “Els rotlles estaven mal col·locats i vam començar la pel·lícula pel final. Vam demanar a la gent si volia que li tornéssim els cèntims, però, ja que hi eren, van preferir esperar un parell d'hores. Era festa major i van suspendre el ball per poder veure-la. Amb la calor, quan vam sortir, semblàvem una partida de zombis, tots banyats de suor.”
