Fires de ciència

Una de les maneres de socialitzar la cultura científica, tant la bàsica com també la centrada en les investigacions capdavanteres, és de manera museïtzada o firal. A banda dels museus, cada cop hi ha més pobles a Catalunya que aprofitant la bonança de l'estiu organitzen fires de ciència, amb exhibicions i conferències per a tots els públics. Quin impacte real tenen, però, els museus i les fires de ciència? Un estudi publicat el mes de maig proppassat pel Centre d'Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra indica que els museus i les fires de ciència tenen clars efectes positius a llarg termini tant en els visitants com també per a les ciutats i pobles en què s'ubiquen.

Aquesta ha estat la principal conclusió d'un estudi realitzat a sis ciutats de l'Estat espanyol en què s'han analitzat nou iniciatives de cultura científica, bàsicament museus de ciència, planetaris, jardins botànics i fires de ciència. A l'àmbit local, municipal i comarcal, s'ha vist que aquestes iniciatives contribueixen de manera positiva al sistema educatiu. També milloren la imatge que tenen del poble o de la ciutat tant els seus habitants com els visitants, els quals li atribueixen característiques i identitat de “població de cultura científica”. I augmenten i diversifiquen les ofertes culturals i d'oci, que esdevenen més riques i plurals.

A tall individual l'informe destaca l'impacte emocional que tenen aquestes activitats sobre les persones que en gaudeixen, la qual cosa contribueix a despertar la curiositat per la ciència i la cultura en general. També destaca que les persones que visiten aquests àmbits amb certa regularitat se senten més ben informades i copartícips dels avenços científics, veuen el món de manera més crítica i analítica, els estimula a mantenir una formació continuada i fa que molts acabin considerant-se uns autèntics afeccionats a la ciència.

Una notícia excel·lent per a totes les persones que apostem per la divulgació científica com una manera d'aprofundir en la democratització social de la ciència, i que reforça el que intuïtivament ja pressuposàvem (però que calia demostrar de manera empírica, perquè amb la intuïció no n'hi ha prou). Tot plegat hauria d'ajudar a mantenir ben vives totes aquestes iniciatives i fer que s'escampessin per tot el territori, com alguns ajuntaments ja han començat a fer, amb fires populars on la ciència és la protagonista.