«Colom era català, barceloní, i d'una nissaga noble»

–«Acostuma a ser així.»

–«Ho tenim malament perquè a més fa molts anys que estem –excepte durant el període de la República– sota domini cultural i educatiu dels que l'han escrita.»

–«Segur. Ens neguen drets i consciència argumentant que no tenim història o que el que diem és fals.»

–«Respon a la veritat oficial de la qual els historiadors catalans han begut com a font, han estudiat i han transmès.»

–«Ens podrien titllar de paranoics si no fos perquè hi ha proves: documents, llibres, gravats, banderes...»

–«Efectivament, és minoritari.»

–«Perquè qüestionem la versió oficial. Pensem que els historiadors catalans haurien d'estudiar allò que nosaltres apuntem, però la comunitat universitària i educativa ve d'on ve i això no es pot canviar en un dia.»

–«No tothom. Hi ha persones que se'ns adrecen i que ens demanen mantenir l'anonimat però ens ajuden, ens donen pistes. Falten anys perquè es perdi la por, però.»

–«No recordo cap baralla; hi ha hagut divisió d'opinions, això sí.»

–«Els problemes que vam tenir no eren d'interpretació, eren personals, d'organització i prioritats.»

–«El que està escrit, escrit està, però es detecten anomalies que permeten qüestionar la història oficial.»

–«Colom era català, barceloní, i d'una nissaga noble.»

–«Aquest any surten dos estudis americans sobre la catalanitat de Colom i nosaltres ho celebrem, perquè esperem que contribueixin a enfortir la feina que fem. Ara bé, des de la llunyania no tenen una visió prou àmplia i consistent com és la nostra.»

–«Merriell ha consultat diverses fonts entre les quals hi ha investigadors de la nostra àrea, com en Jordi Bilbeny, considerat el màxim especialista de la matèria de tots els temps, i ella es basa en uns estudis lingüístics que per a nosaltres tenen interrogants; li donem la raó que la llengua de Colom era la catalana però dubtem que els escrits que s'han estudiat siguin els originals.»

–«Quan el rei Ferran es va adonar de què era realment el continent americà, va intentar recuperar els poders cedits a en Colom com a virrei (recordem: el substitut del rei, o sigui, un monarca territorial). Posteriorment la monarquia espanyola accentua la manipulació de la nostra història.»

–«Colom era un catòlic convençut que pretén tractar les terres que conquereix amb drets i deures. Quan els castellans s'apropien del comandament militar és quan exalten la violència fins a l'extermini.»

–«De Lleonard Da Vinci encara no ho hem dit, tot i que hi ha estudis que el vinculen amb la nissaga de la monarquia catalana a Nàpols. Pel que fa a Cervantes confirmem el que el mateix Quixot ja diu, que la hidalguía castellana és inculta, mediocre i inoperant, i lloa València i Barcelona com a capitals de la cultura.»

–«Tot respon a un patró: donar anonimat a obres cabdals de la literatura que fins ara s'ha dit que eren castellanes i que curiosament estan plenes de catalanismes i d'un bagatge immens de cultura catalana; i això, juntament amb molts altres elements, ens diu que hi ha alguna cosa que no quadra i que aquestes obres formen part de la cultura catalana.»

–«El poder de la monarquia espanyola en mans de l'ideari castellà ho permet pensar: tenen la censura sobre la impremta, la Inquisició, l'exèrcit... La monarquia procura que una corona que han vençut no sobresurti, li volen usurpar les parts més artístiques i contestatàries del règim, cosa que evidencia una mena de genocidi cultural, com a mínim.»

–«Serà un territori amb una màxima comprensió per les cultures del món i entroncada amb un sistema mundial cada cop més complex.»

–«El món evoluciona molt ràpidament. Cada cop hi ha més consciència que si no tens les eines per governar-te no pots ser res al món.»

–«Fins ara se'ns havia dit que això era somniar truites i a partir d'exemples espontanis com el d'Arenys es demostra que quan algú es planteja una cosa lícita i coherent té èxit i no fa mal a ningú. Plantegen un futur diferent.»

–«Sí, perquè el general Moragues és el que continua la lluita malgrat la capitulació. Se l'ha silenciat des de l'oficialitat.»

–«Rafael de Casanovas també va lluitar al principi, però per salvaguardar una sèrie de mínims va preferir pactar.»

–«Quan un intenta pactar els mínims des de la derrota, poc en traurà, perquè és un vençut.»

–«Si pactem. Tenim prou fortalesa moral, cívica i cultural per intentar posar-nos davant del món i dir què volem ser.»

–«Sí. Gràcies a l'Espanya intolerant i a la Falange, a Europa ja hi ha hagut veus que clamen per una mena d'equilibri polític i territorial a Espanya.»

–«Són una realitat cultural malmesa i trencada, però no aniquilada encara. Territorialment cadascú té la seva idiosincràsia. Ja veurem on ens porta el futur.»

–«El País Valencià ha patit encara molt més intent de genocidi i, curiosament, del País Valencià en surten els estudis de la catalanitat de Cervantes (un escriptor de la nissaga Servent), i la catalanitat d'El Llàtzer de Tormos (coneguda com El Lazarillo) i La Celestina, entre d'altres... La transició espanyola més aviat va acabar de trencar els anhels de recuperació, encara que hem de destacar que al País Valencià hi ha nuclis organitzats i consciències que ja voldríem a Barcelona..»

–«Sí, perquè partíem d'una situació de súbdits, quan el que havíem proclamat sota el franquisme era recuperar la plena sobirania: va ser una contradicció, la nostra renúncia, que paguem molt cara..»

–«Una majoria preferia l'estat equilibrat i econòmicament tranquil. No volien anar més enllà per si de cas.»