Crítica
dansa
Frescor
La dansa de la Kibbutz Contemporary Dance Company és molt vistosa, refrescant, amb continus contrastos. Té molt ben estudiats els canvis de ritme, en la dansa i en la partitura. Sap trencar els excel·lents treballs corals amb algun ballarí que trenca el compàs de la resta i genera una nova dinàmica. Hi intervenen uns cossos forts, àgils, que salten, s'abracen i mantenen un equilibri notable. És un moviment ampli de braços i cames, de cops de vent que aporten sorpresa. La il·luminació, com el vestuari, va aportant novetats, quadre a quadre. Tot evoluciona amb una certa coherència i un únic element clau, el llum del sostre que domina (quasi imposa) tota l'escena.
La potència del ball, l'energia que projecten els ballarins (en escenes dinàmiques o estàtiques), tenen un cert aire de les coreografies de Hofesh Shechter, coreògraf nascut a Jerusalem però resident des de fa anys a Londres, on ha bastit la seva carrera professional. I és que hi ha en els moviments de la Kibbutz també accions que evoquen una dansa d'arrel de cultura popular (amb un to de ritual, religiosa, de demanar i pregar a Déu, potser aquesta llum que no s'apaga fins al final).
La dramatúrgia és molt oberta i, per moments, pot semblar contradictòria. Mentre que el vestuari viatja d'un negre a un florejat que sembla evocar esperança, el títol sembla que consideri insuficient el contingut de la vida. El si en condicional remet a una certa queixa, a un exigir més a Déu que demana entrega absoluta. Tot i això, el que mana sobre tot en aquesta coreografia són les ganes de ballar i
de voler compartir aquest gaudi amb el públic que se l'està mirant, absort.