Llull, les bèsties i el temps

La climatologia és el principal tema de conversa. Ni política, ni futbol, ni embarassos, parts i alletaments, ni serveis militars, ni sexe ni, naturalment, cultura. Del que més parlem és del temps. No tothom, però sí una gran majoria i a tot el món, d'Islàndia al Nepal, de Burundi al Japó, del Brasil a Nova Zelanda. Quan fa calor, com aquí en aquesta època, perquè fa calor. Quan plou una mica, perquè quina manera de ploure. Quan fa temps que no plou, perquè a l'estiu tindrem restriccions d'aigua. Quan fa fred, quan bufa el vent, quan plou fang, quan el cel està rogenc, quan pedrega...

Tenint en compte les conseqüències que porta incorporada qualsevol manifestació climatològica (o la seva absència), no és estrany que des de temps immemorials (en el meu cas, gaire més enllà de deu o quinze dies ja són temps immemorials) l'home s'hagi esforçat a preveure la climatologia futura, a curt termini, però també, arriscant una mica, més enllà. Amb un encert relatiu, com els sondejos en una jornada electoral.

Barcanova prepara la canalla per a la conversa futura amb l'àlbum Al cel cabretes... Meteorologia i poesia. Per una banda hi ha els poemes de tema meteorològic de Lola Casas. Per una altra, les descripcions científiques de cada fenomen, amb el to didàctic d'Alfred Rodríguez Picó, que afegeix una proposta musical al final de cada entrada: Berlioz, Schubert, Bernstein, Handel, Rimsky-Korsakov, Prokófiev, Telemann... Vivaldi i les seves Quatre estacions no hi són, curiosament. Finalment, tot plegat està ben salpebrat per les il·lustracions de Mercè Galí.

Començant per L'home i la dona del temps fins a arribar a Temporal de Llevant, els 24 capítols ens parlen de Pluges rares, Arc de Sant Martí, Boira, Xàfec, etcètera.

És un bon títol amb molts elements d'interès, des del tema central, el principal de converses al món, molt ben acompanyat per explicacions, poemes, curiositats, música i simpàtics dibuixos.

Potser no serà el llibre de l'any, però de qui sí que és l'Any, aquest 2016, és de Ramon Llull, autor de 265 obres, entre les quals el Llibre de les bèsties.

Baula presenta una versió en àlbum il·lustrat del clàssic del savi mallorquí, amb una versió del text d'Anna Obiols i unes il·lustracions, bàsicament amb llapis de colors, de Subi.

Es tracta d'una faula, que com sol passar està protagonitzada per animals amb comportaments humans. El tema de fons de l'obra és la lluita per aconseguir el poder i les diferents actituds, poc o molt irracionals, que se'n deriven d'aquest afany. Ramon Llull (1232-1315) el va escriure entre el 1287 i el 1289 i el text està inclòs dins d'un altre títol: Fèlix o Llibre de les meravelles.

Entre els diferents personatges hi ha el rei (lleó) i els seus consellers (ós, gall, serp, lleopard, linx i llop). També hi ha elefants, porcs senglars, cérvols, conills, cabres, gats i gossos... Però en destaca Renard, una guineu astuta que farà el possible per aconseguir influència i riqueses, és a dir, poder.

A través d'aquesta faula Llull va fer, i fa, perquè el text és ben vigent, una reflexió política i una crítica al comportament humà. Com amb els títols dels grans autors universals, els temes mai no caduquen, i Llull ens parla d'ambició, avarícia, traïció, falta d'esperit crític i fins i tot d'ingenuïtat.

El bon resum de l'original permet una lectura més accessible per als petits i ens porta, pel camí de la moral, cap a un final feliç. Ens farien falta uns quants Llulls, actualment, per posar ferms els polítics, que només sembla que es signen acords a l'hora d'aprofitar-se del càrrec per a les seves corrupteles. Avui dia, el personatge més repetit és el Renard, la guineu. Les sigles de partit, poc importen. Qualsevol.