Riba-roja crea rimes des del balcó

Amb rimes des del balcó, des de la porta i des de la can­to­nada i aires de Sal­va­dor Espriu, de cre­ació literària i, sobre­tot, de poe­sia, aquest cap de set­mana Riba-roja d'Ebre ha sor­tit al car­rer per viure el fes­ti­val Poe­sia des dels Bal­cons, que es con­so­lida com un punt de tro­bada artístic amb la intenció d'acos­tar la poe­sia al gran públic. “I ella va aixe­car els ulls del lli­bre de poe­sia, em va mirar i em va som­riure. Per desgràcia, no he estat capaç d'acon­se­guir que aquest som­riure seu no s'apagués.” És un frag­ment d'un dels poe­mes que s'han pogut sen­tir pels car­rers del muni­cipi ribe­renc aquests dies, obra pre­ci­sa­ment de Josep Maria Prim, escrip­tor i marit de Rosa Fabre­gat, la poeta llei­da­tana home­nat­jada en el marc del fes­ti­val.

La cita, però, passa del por­tal i s'endinsa a les llars dels riba-rojans, que obren les por­tes de casa seva i allot­gen part del cen­te­nar de poe­tes i artis­tes vin­guts d'arreu del ter­ri­tori i de l'estran­ger. “Obre el muni­cipi a gent de fora i la con­vivència que es crea entre uns i altres és molt agra­da­ble i enri­qui­dora”, opina Josep Aguilà, un dels veïns que obre les por­tes de casa seva als visi­tants.

Les ban­de­ro­les que enga­la­nen els bal­cons con­vi­den a per­dre's entre els car­rers del muni­cipi català, que dóna la ben­vin­guda a l'Ebre. “A Riba-roja estem acon­se­guint que el mira­cle sigui poètic”, valora el direc­tor del fes­ti­val, Josep Maria Viñes.

La cita ha tras­pas­sat el car­rer i en el marc d'aquesta quarta edició, amb el lema Quin poema em poso que rimi amb tu?, s'ha edi­tat l'anto­lo­gia del fes­ti­val, amb poe­mes de Fabre­gat i dels poe­tes i artis­tes par­ti­ci­pants.