cultura

Montblanc dedica cinc dies a revisar la història oficial

La capital de la Conca de Barberà acull des d'avui dilluns la tercera edició de la Universitat Nova Història

Xerrades i ponències posen en qüestió la historiografia que ha difós l'Estat espanyol

Durant els cinc primers dies d'agost, el convent de Sant Francesc de Montblanc acollirà la tercera edició de la Universitat Nova Història, la segona que es desenvolupa a la capital de la Conca de Barberà. Conferències, comunicacions, taules rodones, projecció de pel·lícules, presentacions de llibres i concerts donen cos a una cita que aplega desenes d'estudiosos que tenen un nexe en comú: posar en qüestió o desmentir el relat històric que sobre diferents aspectes ha difós l'Estat espanyol.

L'Institut Nova Història, organitzador del congrés, va ser creat fa deu anys, després que Jordi Bilbeny liderés la tesi que afirma que Cristòfor Colom, descobridor d'Amèrica per als europeus, era un noble català de Barcelona, emparentat amb la casa reial catalana de Jaume d'Urgell el Dissortat. Bilbeny va ser el primer a presentar un seguit de dades segons què el viatge de Colom va ser preparat des del Principat de Catalunya i els altres regnes de la monarquia catalana. I que les primeres exploracions, conquesta i colonització del Nou Món van ser finançades, organitzades, legislades i executades per catalans.

Segons explica el filòleg Francesc Magrinyà en la presentació d'aquesta tercera edició de la universitat, des de llavors, l'Institut Nova Història ha aprofundit les línies de recerca que sostenen que la història de Catalunya, sobretot la dels segles XV, XVI i XVII, “ha estat greument deturpada, adulterada i, al capdavall, falsificada a mans de la censura d'estat espanyola i de la censura eclesiàstica de la inquisició”. L'objectiu de Bilbeny i altres seguidors de les seves tesis és obrir al gran públic les seves troballes i “redescobrir el passat que ens va ser ignominiosament arrabassat” i “esborrat als catalans d'avui”. L'institut considera que aquesta manipulació no sols va efectuar-se en l'àmbit històric, polític i militar, sinó també l'artístic i el literari. Com a exemple, recorden que Leonardo Da Vinci tenia com a escut d'armes la senyera de tres pals, la mateixa que utilitzaven els comtes de Foix i els reis de Mallorca, vinculats genealògicament amb la reialesa catalana.

La universitat analitzarà aquests i altres aspectes en una edició que enguany presenta com a novetat l'activitat Llevant de taula. Així, cada dia, després del dinar, hi haurà un convidat que dinamitzarà la tertúlia de sobretaula. La periodista Patrícia Gabancho, Liz Castro o Uriel Bertran són alguns dels noms que hi participaran.

Montblanc i la Conca de Barberà, presents a les tesis

La Universitat Nova Història fa també una aposta per vincular aspectes històrics de caire local que acostin l'esdeveniment als veïns de Montblanc i de la Conca de Barberà. En aquest sentit, recorden que el bibliòfil montblanquí Josep Porter i Moix ja va escriure una biografia en què apuntava que Cristòfol Colom era barceloní. O que el també bibliòfil Antoni Palau i Dolcet, nomenat fill predilecte de Montblanc, va ser l'impulsor d'un seguit de conferències a l'Ateneu de Barcelona, el 1928, amb el peruà Luis Ulloa, que van esdevenir un impuls a la tesi de la catalanitat de Colom.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.