«Més raons de pes» fa un merescut homenatge col·lectiu a Umpah-Pah

Global edita aquest mes un CD amb 17 versions del grup gironí fetes per músics catalans i espanyols

No hi haurà reunió d'Umpah-Pah, com sí va haver-n'hi de Sopa de Cabra per donar suport al seu disc d'home­natge (Podré tor­nar enrere), també edi­tat per Glo­bal, però els autors de Raons de pes (1991), Bam­boo Ave­nue (1992), Bor­dell (1994), Tri­quiñuelas al óleo (1994) i La columna de Simeón (1996) han donat el seu vis­ti­plau entu­si­asta al pro­jecte. Tot i que el títol és un home­natge directe al del pri­mer disc d'Umpah-Pah i el dis­seny ho és també al de Bam­boo Ave­nue –con­cre­ta­ment al de la versió en elapé, que incloïa un diver­tit diari: The Bol·lin­gers News–, els 17 temes de Més raons de pes repas­sen equi­ta­ti­va­ment tota la tra­jectòria del grup: hi ha 4 cançons de cadas­cun dels dos pri­mers dis­cos, edi­tats per Sal­seta, i 4 més de l'últim, La columna de Simeón, colofó de la seva abrupta aven­tura en el mer­cat espa­nyol, de la mà d'una mul­ti­na­ci­o­nal. De Bor­dell i Tri­quiñuelas..., edi­tats simultània­ment –un disc en català, l'altre en cas­tellà: fent història–, hi ha 3 i 2 cançons, res­pec­ti­va­ment. Una cosa uni­fica tris­ta­ment els cinc tre­balls d'Umpah-Pah: actu­al­ment estan tots des­ca­ta­lo­gats i, com diuen a Glo­bal, «no es tro­ben ni a l'Emule».

En canvi, hi ha gent que encara con­serva la maqueta del grup (Toma­hawk, 1990) com una joia fami­liar, i alguns recor­den que van assis­tir a aquell pri­mer con­cert que ara com­me­mora el disc, cele­brat la tar­dor del 1989 en una efímera sala giro­nina ano­me­nada Shock. En canvi, Puntí, autor del dis­seny del disc, ha pre­fe­rit dedi­car la por­tada a la plaça Major d'Amer, on Umpah-Pah es va for­mar, con­cre­ta­ment al bar Springs­teen. Puntí, ara defi­ni­ti­va­ment Josep i no Adrià, ha estat l'únic mem­bre del grup que ha par­ti­ci­pat en el disc, amb una versió de Mirall cap­gi­rat i fent uns cors a la versió de Shu­arma. El disc inclou també una adap­tació electrònica del clàssic La cat­ximba inter­pre­tada per Xavi Llo­ses, Gerard Quin­tana, Mazoni, Miquel Abras, Le Crou­pier i Rosa Pou.

ARTISTES I CANÇONS

Josep Puntí: «Mirall capgirat»
Una gravació del 2007, produïda per Enrique Bunbuy
Bunbury: «Sí»
Relectura jazzística d'un tema ja versionat abans per l'aragonès
Iván Ferreiro: «Un joc d'ous»
Primer tema en català de l'exlíder de Los Piratas
Refree: «Sueño dormido (al fondo del abrevadero)»
Mishima: «Sants innocents»
Love of Lesbian: «Verge albina»
Pau Vallvé: «El boulevard dels xiprers»
Egon Soda: «Nina ensucrada»
Cinc temes que mostren la influència d'Umpah-Pah en l'escena «indie» barcelonina
Gossos: «Bevent passant»
Un «reggae» molt en la línia dels manresans
Shuarma: «Entre tú y tú y yo»
Un tema perfecte per a l'exlíder d'Elefantes
Amparo Sánchez: «Sonrisita preñada»
L'exveu d'Amparanoia, una de les presències més inesperades del tribut, fa una versió despullada només amb guitarres i veu
Santa N: «Sed de mal»
Carlos Ann i la banyolina Mariona Aupí reivindiquen les «Triquiñuelas al óleo»
Mazoni: «El jardí dels préstecs»
Le Croupier: «Tocayo»
Miquel Abras: «Novembre»
Tres hereus naturals, des de la Bisbal d'Empordà i la Cellera de Ter
Plouen Catximbes i Abús: «Rapapiejant»
Una bona coalició. Els primers no se n'amaguen, ja des del nom
Gironins i Borinots: «La catximba i els rostolls de l'Angelina»
Èxtasi col·lectiu


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.