Anni B versàtil

Quan Anni B Sweet va ver­si­o­nar amb un folk melancòlic, deli­cadíssim, amb un ritme lent, com de somni, el gran èxit pop dels A-ha Take on me, fa set anys, se la va incloure en aquest gru­pet de can­tau­to­res indies espa­nyo­les, emer­gents, que amb lle­tres en anglès i melo­dies que es fan agra­do­ses, d'escolta fàcil, aptes per a ban­des sono­res d'anun­cis, no dei­xen entre­veure els seus orígens mala­guenys. D'aquell pri­mer àlbum, Start, res­tart, undo (2009), que la seva dis­cogràfica Sub­ter­fuge defi­neix com a “cris­tal·lí”, als temes del seu ter­cer disc Cha­sing illu­si­ons (2015) hi ha una evo­lució cap a un so més elèctric, potent, no tan eteri, fugint del xiu­xi­ueig, aque­lla dolçor vocal a cops emba­fa­dora, però man­te­nint la sen­si­bi­li­tat que l'artista impri­meix en la veu. I es per­cep sobre­tot en el directe, acom­pa­nyada de banda. La can­tant mala­gue­nya Ana López (Fuen­gi­rola, 1987) va demos­trar aquesta ver­sa­ti­li­tat en el con­cert de diven­dres a la nit en el Tempo sota les Estre­lles i que tan­cava les nits musi­cals a la plaça dels Jurats. Anni B Sweet va repas­sar el disc amb Cha­sing illu­si­ons –amb gus­pi­res llu­mi­no­ses–, Doc­tor, Watch me shoot you i Kni­ves, sense obli­dar clàssics com ara Motorway i la versió Take on me, i cançons de so més psi­codèlic però amb les quals fa un pas enda­vant i arrisca com ara Oh, oh, oh i Get­ting older, cançó gui­tar­rera i guer­rera, ense­nyant aquest cantó fosc que l'artista va reconèixer tenir ama­gat sota un nom artístic i eti­queta dolça. El con­cert va anar de menys a més. De la fre­dor ini­cial a un ambi­ent amb més escalf: va cos­tar a l'inici, pot­ser perquè van engal­tar les cançons sense pau­ses i amb una interacció molt tímida amb el públic. No se'n podia anar sense un bis: i després de diver­sos moments sola, sense banda, va retor­nar, pro­ta­go­nista, a l'esce­nari, amb la pri­mera cançó que va com­pon­dre: Shinny days.