Històries de pel·lícula

Home de cinema des de sempre, Manuel Quinto (Manresa, 1944) s'estrena en narrativa amb el llibre de contes Pantalla. Són tretze narracions en què furga sobre les vivències i il·lusions que l'han fascinat en la seva tasca crítica i divulgativa del fantàstic món del setè art.

En aquest llibre, Quinto no fa història, ni crítica, ni divulgació, el que fa és un exercici amb què dóna a conèixer quins han estat els seus noms i l'entorn que conformen la seva memòria vivencial. Fa ficció de la ficció assimilada a la pantalla i teixeix històries commovedores que eixamplen la màgia cinematogràfica.

Els contes tenen dues variants: els grans protagonistes de la creació, productors, directors i intèrprets, però també els personatges anònims que han mogut la seva vida en el seu delit pel cinema.

Dels primers en destacaríem El moment màgic, que comença els relats, i que narra els últims anys de la vida de George Méliès, un dels creadors més emblemàtics. La seva figura, amb cintes de fa més d'un segle, va fer comprendre al narrador del conte “que el cinema no era imatge sinó imaginació, i estava obert a totes les possibilitats de la creació humana”. L'afirmació s'intueix en altres contes, com en el passeig de Fellini i Mastroianni pels carrers de Roma, l'entrevista amb Orson Welles a Manresa o les peripècies dels darrers temps de l'actor còmic i escriptor Groucho Marx.

Però on trobem narrativa imaginativa potent és en els contes que giren al voltant de personatges anònims. A La taquillera sempre truca dues vegades hi ha una història del més bell amor romàntic que podem veure en molts films, amb drama final ben sorprenent. I el despertar de l'amor al cinema d'un nen a la Barcelona de la postguerra que es viu a partir d'una visió panoràmica de muntanyes nevades al cinema Tívoli de Barcelona. L'autor també s'endinsa en el gènere fantàstic a Fantasma d'amor, en què el protagonista reviu moments emotius d'infància amb la Laura en una ciutat de Vic, encara amb molta sotana als carrers.

La narrativa de ficció ajuda a comprendre la influència del setè art en el canvi de costums de totes les societats humanes des que els germans Lumière van trobar la manera de passar quadres i vivències en moviment a una pantalla, mitjançant un projector de pel·lícules: un pas endavant en la civilització.