Tres viatges sense calma

Els segles XX i XXI han estat i són una època clara d'eixamplament del nostre concepte i visió de la literatura. Hem enderrocat els murs que protegien la centralitat exclusiva dels gèneres literaris tradicionals i hem anat atorgant carta de naturalitat artística a altres formes de literatura com ara el memorialisme i la crònica de viatges.

La literatura catalana ha estat molt atenta a tots aquests canvis, amb l'excepció de la literatura de viatges, on més aviat ha arrossegat els peus. Antecedents com Josep Pla, Gaziel, Josep M. de Sagarra i Josep M. Espinàs auguraven una futura bonança que no s'ha acabat de produir. Per això hem de celebrar amb entusiasme l'aparició recent de tres llibres de viatge de talla: Guia sentimental de l'Alguer, de Joan-Elies Adell, Pantocràtor, d'Enric Soler, i Maripasoula. Crònica d'un viatge a la Guaiana Francesa, de Blanca Llum Vidal.

Els tres llibres són propostes originals i innovadores que aporten contribucions inèdites i significatives al conreu del gènere del llibre de viatges en català. Adell fa un viatge des de la llunyania a la proximitat. Adell viu a l'Alguer i finalment ha pres la determinació de parlar-nos de les seves profundes experiències vitals i intel·lectuals després de set anys de residència continuada i compromesa a la ciutat sardocatalana. El llibre d'Adell destaca per dues qüestions fonamentals. La primera és la manera tan subtil, intel·ligent i encertada de tractar la disjuntiva entre semblança i diferència, entre unicitat i alteritat que recorre el text de cap a cap. Adell acaba acostant Catalunya a l'Alguer i l'Alguer a Catalunya i, en el procés, cap dels dos territoris no perd les seves particularitats. Literalment s'agermanen per enriquir-se i completar-se.

La segona qüestió fonamental és que Adell dota el seu text d'una voluntat artística que fa que el llibre passi de ser merament escriptura de viatges i assoleixi la categoria de autèntica literatura de viatges. 

El llibre de Soler és una altra joia literària. En aquest cas, l'autor refà l'itinerari exacte de l'expedició de Puig i Cadafalch el 1907 per explorar i inventariar el romànic dels Pirineus. El llibre de Soler és tècnicament un resseguiment, però s'allunya del tot del sotmetiment per convertir-se en una represa en tota regla amb una ferma consciència de revitalització, actualització i reivindicació. Pantocràtor es presenta com un dietari o un quadern, però sovint desborda les limitacions textuals i manifesta forts contagis d'altres disciplines o gèneres com ara la geografia, la història, la crítica d'art, la narrativa i l'assaig, que no fan altra cosa que dotar el llibre de vitalitat i complexitat.

Ras i curt, Maripasoula. Crònica d'un viatge a la Guaiana Francesa és potser la contribució més significativa al gènere de la literatura de viatges dels darrers anys. És un viatge fugida que es converteix en el seu contrari: un encarament directe amb la realitat i el moll de l'os de la vida. És un no-viatge –Vidal no arriba mai a la seva destinació triada perquè hi renuncia– que s'acaba convertint també en el seu contrari: una aventura existencial en oberta caiguda lliure. És un antiviatge que denuncia les terribles limitacions del viatge modern i es transforma en un model de cara a una nova i renovada consciència viatgera. I l'extraordinària qualitat de la prosa converteix el text en una autèntica festa de la llengua, la literatura, els sentits, la consciència, la intel·ligència i la capacitat d'observació i anàlisi.