La metradansa, una tradició adaptada

Calaf es prepara per celebrar la festa major la setmana vinent i un dels actes més esperats és la ballada de la metradansa el diumenge dia 4 a la plaça Gran. Es tracta d'un ball ancestral religiós que Calaf va recuperar l'any passat després de molt de temps en l'oblit i gràcies al treball de Conxita Solà, defensora del folklore i les tradicions del poble. Segons explica la mateixa Solà, “l'última constància” que es va ballar la metradansa de manera regular va ser el 1886, tot i que després de la Guerra Civil sembla que es va fer de manera esporàdica. Alguns anys després, Joan Amades va documentar el ball al seu Costumari Català del 1952 i això va servir de base a Solà per recuperar la tradició. Després d'un intent frustrat als anys vuitanta, ara sembla que la metradansa s'ha consolidat dins del programa de la festa major. De fet, el ball només es fa dues vegades l'any: ara i al mes de febrer, per celebrar les festes de Santa Calamanda, amb l'única diferència que a l'estiu es balla a la plaça Gran i a l'hivern, a dins de l'església de Sant Jaume.

La metradansa és un ball senzill, solemne i d'origen religiós, que “s'ha de ballar amb respecte”, segons indica Solà. La folklorista explica que ha fet diverses “transformacions” respecte a com era el ball original amb l'objectiu que “el poble s'ho agafés com una cosa seva”. Així, es realitzen dues ballades: la primera amb representants de l'Ajuntament i de les entitats de Calaf i la segona amb tota la gent que s'hi vulgui afegir. “Intento tornar als orígens, però donant un caire de comunitat, de poble, de caminar junts per avançar cap a un món millor”, conclou Solà.