Economia

JOAN CALS I GÜELL

CATEDRÀTIC DEL DEPARTAMENT D'ECONOMIA APLICADA DE LA UAB I IMPULSOR DE PROJECTES PER A UN DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE DEL TURISME A LA DEMARCACIÓ

“L'Empordà és essencialment un paisatge”

Cals, un dels impulsors dels Debats Costa Brava, creu que s'han fet coses bé però que hi ha marge de millora en qualitat

Entreveu canvis del model turístic, dins d'un nou context econòmic variant i inestable

A TOCAR DEL DARÓ
L'economista Joan Cals continua passant temporades a la casa de la Bisbal d'Empordà, a prop del riu del Daró i el seu passeig.
El lloguer turístic de segones residències és una competència nova per als hotelers tradicionals, que s'hi hauran d'adaptar
Les altes taxes d'atur ens acompanyaran encara tota la resta d'aquesta dècada, fins a veure dades similars a les del 2007
Avui encara hi ha punts de litoral sumits en la deixadesa o sense aprofitar el potencial com a miradors

Joan Cals (Corçà, 1947) enfila la recta final de la seva car­rera com a catedràtic d'eco­no­mia a la Uni­ver­si­tat Autònoma de Bar­ce­lona (UAB) sense per­dre de vista la recerca, la con­sul­to­ria i el suport a pro­jec­tes que con­ciliïn el desen­vo­lu­pa­ment de l'acti­vi­tat turística amb la sos­te­ni­bi­li­tat i la pre­ser­vació del pai­satge de les comar­ques giro­ni­nes i, espe­ci­al­ment, l'Empor­da­net que con­ti­nua tre­pit­jant habi­tu­al­ment des de la Bis­bal. Als setanta va ser una de les per­so­nes que es van acti­var per posar fre al turisme i l'urba­nisme depre­da­dors que amenaçaven el lito­ral gironí, una mobi­lit­zació que va desem­bo­car en el pri­mer Debat Costa Brava, el 1976. I tres dècades després en la reflexió el 2004, es va encar­re­gar de l'apar­tat de con­clu­si­ons.

Quan va començar a enfo­car la seva car­rera com a eco­no­mista cap a l'àmbit de l'empresa i l'acti­vi­tat turística?
Sóc fill del Baix Empordà i per motius fami­li­ars conei­xia molts dels pri­mers nego­cis turístics des de la dècada del 1950. El meu pare i el meu oncle es dedi­ca­ven a la dis­tri­bució d'oli i, també, de vi. Entre l'Estar­tit i Sant Feliu de Guíxols havia entrat en mol­tes cui­nes. Fruit d'aques­tes vivències, tenia conei­xen­ces entre els empre­sa­ris. I per aquest motiu em vaig plan­te­jar fer la tesi doc­to­ral sobre l'hote­le­ria tra­di­ci­o­nal de la Costa Brava en el con­text d'una política de turisme de mas­ses.
Per tant, també és una veu auto­rit­zada per jut­jar l'evo­lució de la zona abans i després de l'arri­bada del turisme...
Totes les zones amb un turisme mas­siu s'han trans­for­mat molt. Hi ha zones total­ment des­co­ne­gu­des res­pecte a com eren ante­ri­or­ment. I no parlo de la dècada de 1970, que mol­tes pobla­ci­ons de la Costa Brava ja havien can­viat molt, sinó res­pecte als anys 50, quan era un infant.
Quina diagnosi en pot fer?
Havent cone­gut altres zones cos­ta­ne­res que viuen de l'acti­vi­tat turística, i no pas perquè vul­gui infon­dre una visió opti­mista, sinó perquè ho crec, puc dir que la trans­for­mació en una part de la Costa Brava, i no dic en tota, ha estat una mica menys agres­siva que en altres llocs de la Medi­terrània occi­den­tal. I és que evi­dent­ment no es pot com­pa­rar el que ha pas­sat a Llo­ret amb pobla­ci­ons com ara Cadaqués o el Port de la Selva. Però tam­poc ens hem des­lliu­rat dels fenòmens de la mas­si­fi­cació i l'excés d'urba­nit­zació.
Com valora l'impacte que va supo­sar el Debat Costa Brava als anys 70?
Aque­lla idea o ini­ci­a­tiva va sor­gir perquè ens adonàvem que, ja no només pels valors impe­rants, sinó per cri­te­ris econòmics, no anàvem ben enca­mi­nats. Hi havia la volun­tat d'apor­tar idees i pro­jec­tes perquè l'evo­lució necessària no passés exclu­si­va­ment per la degra­dació. I ens pro­posàvem sal­var, o més ben dit, pre­ser­var espais natu­rals, amb la cre­ació de parcs natu­rals al llarg de tot el lito­ral.
Més o menys s'han aca­bat pro­te­gint la majo­ria d'espais que van posar sobre la taula.
Sí, però un altre aspecte és la gestió del pai­satge. L'Empordà és essen­ci­al­ment un pai­satge, natu­ral, però també humà. Un actiu de pri­mer ordre i la base per aguan­tar un turisme sos­te­ni­ble, però el pai­satge té molta com­ple­xi­tat. Hi influ­eix molt l'acti­vi­tat agrícola, entre altres fac­tors i agents. Jo diria que s'han pre­ser­vat de la urba­nit­zació deter­mi­nats espais, però una altra cosa és con­si­de­rar que el pai­satge manté una certa qua­li­tat estètica.
L'impuls als camins de ronda en els llis­tats de patri­moni uni­ver­sal de la Unesco...
Tin­dria un gran valor, d'interès turístic i econòmic. La feina feta pels Amics de la Unesco és espe­ci­al­ment meritòria, perquè fa molts d'anys que hi bata­llen. La marca Costa Brava no és una cosa de fa qua­tre dies. Té més de cent anys. I avui encara hi ha punts de lito­ral sumits en la dei­xa­desa o sense apro­fi­tar el seu poten­cial com a mira­dors magnífics.

Qui­nes altres man­can­ces es podrien resol­dre?

Entre les con­clu­si­ons del Debat Costa Brava, al 2004, es par­lava de la neces­si­tat d'un esforç de llarg abast per fer ciu­tat i per millo­rar la qua­li­tat de vida urbana. També de fomen­tar iti­ne­ra­ris de pene­tració a peu o en bici­cleta entre el lito­ral i l'inte­rior. Més enllà del traçat de la via del Car­ri­let i algun tram aïllat, encara es podria fer molt més per dotar aquest ter­ri­tori d'iti­ne­ra­ris ciclis­tes, sobre­tot en les zones més pla­ne­res.

I a escala empre­sa­rial?

Igual com passa en altres zones de platja, a la Costa Brava hi ha molta gent que no per­nocta en hotels o sego­nes residències, que només s'hi apropa una estona els caps de set­mana, fes­tius o en període esti­val per pas­sar-hi el dia i anar a la platja. Gent d'Olot, per exem­ple, que es des­plaça a la zona de Roses. O de Girona, cap a Sant Feliu i la vall d'Aro. Vuit hores de platja inin­ter­rom­pu­des es poden fer molt llar­gues i dures.
A banda dels bars i res­tau­rants, hi ha marge per a una oferta més àmplia de ser­veis.

En quin sen­tit?
Bàsica­ment, ser­veis d'aco­llida als visi­tants, acti­vi­tats diver­ses, sense arri­bar a caure en el model d'un parc temàtic. Els càmpings, per exem­ple, dis­po­sen d'àrees d'esbarjo i ser­veis que es podrien posar a dis­po­sició de les per­so­nes que estan de pas.
Creu que es va apos­tar massa per la cons­trucció de sego­nes residències i poc per les pla­ces hote­le­res?
Segu­ra­ment hau­ria anat bé una política més res­tric­tiva pel que fa a les sego­nes residències. I li hau­ria anat bé a l'hos­ta­le­ria, que té un millor impacte econòmic en la cre­ació i man­te­ni­ment de llocs de tre­ball a mitjà i llarg ter­mini. L'ús de mol­tes residències secundàries és escàs. No només aquí, sinó arreu. Per a mol­tes empre­ses del sec­tor turístic la tem­po­rada con­ti­nua sent curta. Mirant enrere, Pala­fru­gell, Palamós, Sant Feliu o, fins i tot, Platja d'Aro, podrien tenir més hotels.
I mirant enda­vant? Què s'hi pot fer?
Estem davant d'un canvi d'esce­nari, amb l'impacte dels nous ope­ra­dors en el llo­guer de sego­nes residències, siguin apar­ta­ments o cases. És una nova com­petència per als hote­lers tra­di­ci­o­nals, que s'hi hau­ran de saber adap­tar. I alguns ja ho fan: les noves tec­no­lo­gies per­me­ten comer­ci­a­lit­zar ser­veis hote­lers d'una manera més fle­xi­ble que fins ara. En les grans ciu­tats ja s'ofe­rei­xen habi­ta­ci­ons per hores. És un canvi quan­ti­ta­ti­va­ment poc impor­tant fins ara, però que qua­li­ta­ti­va­ment apunta en una nova direcció.
A Bar­ce­lona, el feno­men dels pisos turístics ha obert un nou debat sobre la satu­ració.
La libe­ra­lit­zació i la com­petència esti­mu­len l'eficiència, però hi ha altres aspec­tes a valo­rar. S'ha d'acla­rir tota la ves­sant impo­si­tiva i la nor­ma­tiva labo­ral, a més de donar una segu­re­tat al cli­ent que el que es publi­qui sigui seriós i res­pon­gui a la rea­li­tat. La Unió Euro­pea ha començat a dir coses al res­pecte.
Comen­cen a sen­tir-se veus d'una segona bom­bo­lla immo­biliària en segons quins llocs, ali­men­tada pel feno­men.
Pot pas­sar. És un dels ris­cos que hi ha amb els tipus d'interès bai­xos actu­als, per l'escassa ren­di­bi­li­tat dels estal­vis al banc i els matei­xos inver­sors, que acce­dei­xen a hipo­te­ques avan­tat­jo­ses.
Com veu la situ­ació macro­e­conòmica. La recu­pe­ració, final­ment, serà sòlida?
Fa cap a dos anys que l'acti­vi­tat econòmica té dina­misme, i des de mol­tes vari­a­bles es pot par­lar de nor­ma­lit­zació. Una altra cosa, però, serà reab­sor­bir els ele­vats nivells de deso­cu­pació que hi ha. Crec que les altes taxes d'atur encara ens acom­pa­nya­ran tota la resta d'aquesta dècada, fins que puguem tor­nar a veure dades simi­lars a les que hi havia el 2007.
Recu­pe­ració a mit­ges?
Qua­li­ta­ti­va­ment s'observa un altre impacte, i és que pal­pem una nova rea­li­tat de pre­ca­ri­e­tat, inse­gu­re­tat i pre­do­mini dels llocs de tre­ball de poca qua­li­fi­cació. Les coses no tor­na­ran a ser com abans, perquè tota l'eco­no­mia mun­dial ha entrat en una nova època, i això dona­ria per a mol­tes entre­vis­tes més.
Com va la docència uni­ver­sitària a la UAB?
Hi vaig començar la tar­dor del 1973 i encara hi sóc, amb dife­rents res­pon­sa­bi­li­tats i impar­tint matèries econòmiques en diver­ses facul­tats. Aquest serà el meu dar­rer curs, abans de la jubi­lació.
Hi con­ti­nuarà?
Una cosa és que fina­litzi la meva situ­ació com a catedràtic ordi­nari, però m'agra­da­ria seguir fent alguna docència, a més de con­ti­nuar l'acti­vi­tat de recerca, les publi­ca­ci­ons i la rea­lit­zació de noves apor­ta­ci­ons a través del meu web per­so­nal.
Després d'impli­car-se en nom­bro­ses ini­ci­a­ti­ves, una de les dar­re­res és la col·labo­ració amb la Fun­dació Jordi Comas.
Vaig conèixer Jordi Comas a començaments de la dècada de 1970 i quan em van pro­po­sar incor­po­rar-me al patro­nat, de seguida ho vaig accep­tar. Aquest any ja està en ple fun­ci­o­na­ment, i la set­mana vinent, per exem­ple, tin­drem el cui­ner Joan Roca expli­cant-nos els secrets del Celler, i a l'octu­bre, el biòleg Ramon Folch ofe­rirà la seva visió sobre el turisme i la neces­si­tat de sumar sense res­tar. La clo­enda del curs la farem a Girona el 28 d'octu­bre, amb una jor­nada de reflexió sobre el fet turístic que aquest any se cen­trarà en les noves tendències del turisme de vacan­ces, tant pel que fa a l'oferta com a la demanda.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.