I ara què?

Sincerament jo era dels que estaven segurs que aniríem a unes terceres eleccions; fins i tot gent molt pròxima a mi em va dir que no ho repetís tant perquè no hi hauria terceres eleccions. Més perspicaços que jo, ho reconec, ho han endevinat, i jo, una vegada més, fent ostentació de creure'm les paraules dels polítics. I per què pensava que hi haurien noves eleccions? Perquè encara atribueixo a la política que si no hi ha un mínim d'ètica, i això suposa mantenir la paraula donada, la convivència política és molt difícil. És difícil governar sense autoritats i si només els queda l'autoritat, sol ser sempre conflictiva. En tot cas, han guanyat els que dilluns passat El Punt Avui titulava superbament amb una frase ben expressiva: “Tot per Espanya”; és a dir, l'espanyolisme i l'unionisme més dur. Però després de més de tres-cents dies sense govern s'ha arribat a una solució de compromís que farà president Rajoy i podrà formar govern; del que dubto molt és que pugui governar.

L'economia i la política tenen una fatalitat que sovint no s'entén o no es vol entendre, i és que els problemes, si no s'afronten convenientment, amb el temps empitjoren. De fet una de les característiques que molta gent atribueix a Mariano Rajoy com un mèrit és aquesta insuportable tendència a no moure's. Vist com ha anat tot plegat encara avui exalten la personalitat immobilista de Rajoy, perquè sense haver de cedir en res ni fer cap negociació, el PSOE s'ha esberlat amb el crit de “tot per Espanya” per fer president Rajoy. Però de vegades hi ha victòries pírriques que tenen un recorregut ben curt. L'empantanen dels problemes que el PP practica, ja n'ha acumulat d'importants i urgeix afrontar-los. El primer problema del nou govern serà la confecció d'uns pressupostos que s'hauran de fer d'acord amb els criteris de la UE, que imposa un increment de retallades d'uns 5.000 milions euros. Aquest dictat europeu d'obligat compliment obligarà a atendre'l sense cap excusa, i això vol dir que el primer escull seriós no tardarem gaire a trobar-nos-el, i una vegada més el PSOE tindrà la dicotomia de donar-los suport, perquè no s'entendria que cedissin tot el seu honor de la paraula donada per fer un govern del PP i en pocs dies fer-lo caure podent-ne negociar les partides. El segon problema a resoldre, i que fa anys que està empantanat, és el de les pensions. Ja només el populista Íñigo Errejón diu que el problema de la guardiola de les pensions s'arregla recuperant les ajudes bancàries. El problema a solucionar urgentment és la sostenibilitat a curt i mitjà termini. I on tenim el problema? Doncs que el 2015 els ingressos van ser de 100.492 milions d'euros i les despeses van ser de 108.225 milions d'euros, i això provoca un dèficit de 8.000 milions amb una tendència diabòlica, si tenim en compte que el 2014 el dèficit va ser de 5.500 milions.

I el conflicte més important que el PP fa anys que empantana i que necessàriament s'haurà d'afrontar algun dia és el conflicte pel procés català. Avui, vistos els guanyadors, és per ser pessimista. Un govern amb ajudes de C's i de l'ala més espanyolista del PSOE, dibuixa un horitzó poc esperançador. Només amb la magnitud dels tres esculls, que ja no es poden ajornar més, aguaita una legislatura de supervivència molt complicada. La composició del Congrés dels Diputats amb una oposició d'esquerra populista molt mobilitzada, posarà sovint el mateix PSOE entre l'espasa i la paret a l'hora d'abolir lleis de l'època de majoria absoluta del PP, alguna de les quals, com la reforma laboral, ha estat valorada positivament per Brussel·les. I un nou fet sobrevingut que s'haurà d'afrontar a primers d'any i amb grans implicacions econòmiques és el Brexit i els seus efectes. Avui Espanya ha perdut tota la influència que tenia a Brussel·les i amb aquestes febleses, la sortida del Regne Unit pot tenir més o menys efectes en l'economia espanyola segons quina sigui la capacitat negociadora dels espanyols.

El i ara què? s'escau en aquest moment davant de les grans incògnites per resoldre, i la resposta no és en el temps.