Un estudi del Centre Tecnològic Forestal constata el bon rendiment que tenen els cultius de plantes medicinals

La tarongina, la sajolida i el timó són molt productives si es cultiven en camps de regadiu, mentre que per obtenir un bon rendiment en el cas de l'orenga i la sàlvia, és molt millor cultivar-les en terrenys de secà. En el cas de la sajolida i el timó, la diferència entre cultius de secà i cultius de regadiu fa que els rendiments siguin molt superiors i que la producció s'incrementi fins a un 100%, en alguns casos.

Són algunes de les conclusions extretes del treball dut a terme en els darrers sis anys en camps de demostració a Sagàs (Berguedà), Anglesola (Urgell), Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell) i Solsona (Solsonès). En aquests camps s'hi han plantat i s'ha fet un seguiment del comportament de l'espígol i la lavanda, la tarongina, l'orenga, la sàlvia, la sajolida i el timó, espècies que segons la coordinadora del treball, Mònica Fanlo, tenen una demanda més constant al mercat i més possibilitats d'adaptar-se al cultiu que altres plantes aromàtiques i medicinals.

L'objectiu d'aquest treball, el primer que es fa d'aquestes característiques, era poder determinar, amb dades concretes, la productivitat d'aquetes espècies, les diferències de comportament en cultius de secà i de regadiu o la qualitat del producte que se'n pot obtenir en funció del tipus de cultiu.

Segons dades de l'any 2004, les darreres de les quals disposa el Centre Tecnològic Forestal, a Catalunya només es destinen unes 300 hectàrees al cultiu de plantes aromàtiques i medicinals. Això evidencia, segons Fanlo, la poca tradició que hi ha al país de cultivar aquestes plantes tot i el potencial econòmic que té el sector.

Fins ara, no hi havia cap estudi que demostrés aquest potencial amb dades de productivitat, que és el que aporta de nou aquesta publicació. Malgrat tot, la coordinadora del treball posa de relleu que es tracta d'un treball divulgatiu de seguiment de cultius i no dades «del tot científiques».

Es tracta d'un treball que, segons la seva coordinadora, ha de ser útil per a persones que es vulguin introduir en aquest sector. A banda de les 300 hectàrees de cultius que es van comptabilitzar l'any 2004, Fanlo explica que hi ha tot un món vinculat amb l'ús d'aquest producte i que és molt difícil de quantificar. Es tracta de tot un seguit d'iniciatives que en el sector del turisme rural i en l'agroalimentari utilitzen plantes i herbes per fer productes com infusions, sabons o preparats medicinals que es destinen al consumidor final.

Segons Mònica Fanlo, aquest tipus de plantes tenen possibilitats molt diverses, des de la venda com a herba seca, passant per la planta envasada, les infusions, els sabons o els olis essencials. No obstant això, afirma, el seu cultiu està limitat per la falta de tradició, que fa que no sigui fàcil competir amb països amb molta més tradició i costos molt més baixos, com el Marroc.

Altres handicaps que hauria de suposar una indústria vinculada a aquests cultius és la manca de xarxes i d'infraestructures de transformació i comercialització. Hores d'ara, explica Fanlo, els pagesos que s'hi volen dedicar s'han de fer càrrec tant de l'assecatge de les plantes com de la venda directa del producte. Això, afirma, «dóna molta feina als agricultors» que s'hi volen dedicar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.