Economia

FRANCESC CABANA

Plans de pensions i borsa

Els plans de pensions es formen mitjançant el lliurament d'uns recursos en forma periòdica a una entitat gestora, en la confiança que al cap d'uns anys s'haurà creat un fons, resultat d'unes bones inversions de la societat gestora, que poden produir plusvàlues, i a més els interessos acumulats. El titular dels diners pot triar com els invertiran: renda fixa o renda variable, en primer terme. Si és en renda fixa obtindrà un rendiment fix dels títols, que té poques oscil·lacions en el mercat. Si és en valors de renda variable –accions– pot triar entre accions d'empreses de diversos països, de diversos sectors industrials, sectors de poc risc –dels quals es pot esperar poc–, o de risc, amb els quals es pot obtenir un bon rendiment o una bona pèrdua.

La borsa espanyola ha baixat en els darrers anys i el preu del diner ha arribat a ser negatiu. Si posem per cas una persona que ha invertit el seu fons de pensions en accions del Banc Popular, ara comprovarà que ha perdut el 70% del valor inicial dels estalvis cedits. Si ho ha fet en accions de renda fixa es trobarà que el pla de pensions li retornarà els mateixos diners que hi va posar o una mica menys. Aquestes són les situacions extremes, ja que, per principi, l'inversor ha plantejat el pla a mitjà o llarg termini, a cobrar amb la jubilació, i durant aquest temps la conjuntura econòmica i les cotitzacions de borsa poden haver tingut fortes oscil·lacions o bé a l'alça o bé a la baixa.

A mitjà i a llarg termini, es diu, una inversió a borsa sempre et donarà un valor superior a l'inicial. Però no sempre és veritat, per desgràcia i especialment en temps com els actuals, en què els únics que potser poden guanyar diners a borsa són els qui juguen a curt termini o els qui tinguin la sort d'ensopegar un valor que hagi augmentat de cotització per circumstàncies especials. Però fa un any el Banc Popular era considerat una bona inversió, el banc dels Valls Taberner, que es preuaven de gestionar el banc amb més rendibilitat de tot l'Estat espanyol.

Tot plegat indica que estem vivint uns anys que, des del punt de vista financer, són extraordinaris, en el sentit negatiu de la paraula. Que significa que perquè et guardin un diners has de pagar, en lloc de treure'n una rendibilitat. Com és possible que perdis el 80% dels diners invertits en un banc seriós com era el Popular? En aquestes circumstàncies –no és la primera vegada que es produeixen– l'actiu més valuós és l'or, que és al mateix temps la inversió que menys aporta a l'economia d'un país i als ciutadans que hi viuen i hi treballen.

La situació no hauria de durar. Però resulta difícil endevinar si s'ha tocat fons o no i si es tornarà de manera immediata a una situació normal. És ben trist que els bancs hagin de viure de les comissions que cobren, com qualsevol intermediari de comerç, en lloc de viure de la diferència entre l'interès del diner cobrat a qui ha demanat un crèdit i el diner pagat a qui l'ha deixat en dipòsit.

Els bancs no donen crèdit perquè les peticions que reben no els mereixen confiança, i es passen les jornades de treball estudiant el refinançament de crèdits ja concedits i que es podrien qualificar de gairebé morosos. En tot cas, si vol començar un pla de pensions, esperi una mica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.