Amb les coses de menjar...

En l'acceptació de clàusules, hi trobem espavilats i enganyats. Aquesta sentència europea és un salconduit per als primers. Amb aquesta doctrina de protecció general al vessant inferior, els llestos tindran des d'ara més interès en estratègies que es facin acompanyar pels menys llestos.

Amb les coses de menjar, no s'hi juga. De contractes d'adhesió n'hi ha molts en les transaccions econòmiques. El que els fa abusius, segons el tribunal, és que incideixin directament en els diners. Però, de fet, tot hi incideix. Aquí el tribunal europeu ens avisa que el fet que tothom sàpiga interpretar de manera populista les conseqüències de les decisions a la butxaca els fa material sensible.

Deixa endarrere el fet de refermar individus responsables i lliures, i fa passar a davant una UE que es congracia amb certs ciutadans per la part compassiva.

És un clatellot a la justícia espanyola. L'europea contradiu els nostres tribunals amb els termes abusiu i retroactiu, tots dos alhora. Un problema més per al supervisor, que poc pot fer sobre les entitats que tenen els seus propis òrgans de govern i que es mouen en el límit per millorar rendibilitats. I toc d atenció per als qui extremen avui el cobrament de comissions bancàries.