Economia

Opinió

Francesc cabana

O tots moros o tots cristians!

Els conceptes morals es transformen amb el temps per l'interès de l'economia

O tots pobres o tots rics! Aquesta seria l'equivalència. I resulta sorprenent veure com les lleis econòmiques donen suport a un principi moral com és el de la solidaritat humana. Una de les conseqüències de la globalització és que ens adonem que un poble no pot viure aïllat, que tots necessitem alguna cosa dels altres. És un procés molt lent, que mereix l'aprovació dels qui creiem que tots els membres de la raça humana tenim els mateixos drets i els mateixos deures.

Fa 150 anys, durant els anys de la reina Victòria, es va construir l'imperi colonial britànic, el més poderós que hi ha hagut al món. Però les batalles a l'Índia, a Sud-àfrica, al Sudan, no afectaven la vida de la metròpoli, amb l'excepció de la de les famílies dels combatents. Els altres rebien les notícies de les guerres imperials gràcies als diaris que llegien tranquil·lament –els homes– asseguts còmodament en una butaca del seu club, mentre bevien una tassa de te. Avui tot ha canviat en el coneixement immediat del que passa al món, gràcies als avenços tecnològics. Si el règim iranià baixa sobtadament el preu del petroli, baixarà també el preu que hem de pagar a la gasolinera. L'actuació del terrorisme a Turquia ha reduït en més de la meitat els ingressos procedents del turisme rus i europeu en aquell país, mentre que ha augmentat el turisme a Catalunya. Els minerals rars, que s'utilitzen en productes d'alta tecnologia, només es troben a la Xina. I així podríem anar seguint. Aquest fenomen de solidaritat forçada té un efecte dòmino, de manera que un primer país afectat transmet l'efecte a un altre. Estem generant, a la força, una solidaritat que les prèdiques i les crides al fet que tots som germans no haurien aconseguit.

Mr. Trump, el president electe dels Estats Units, la primera potència econòmica mundial, es proposa practicar una política proteccionista. Les noves fàbriques que havien d'anar a Mèxic o al Brasil ara s'instal·laran a Detroit o a Chicago. Però aquestes fàbriques atrauran nova immigració, ja que el baix nivell d'atur dels americans no permetrà posar en marxa la producció. Les fàbriques a Mèxic o al Brasil, a més, haurien fabricat amb costos salarials més baixos que els americans. Ja veurem com acabarà.

Fins fa pocs anys, els estats que disposaven de grans mines de carbó, com per exemple, la Xina, tenien un factor de creixement amb el qual els altres no comptaven. Però el carbó és molt contaminant i ara el carbó ha estat substituït per fonts energètiques més netes, com l'eòlica. Una vegada més, el benestar de la humanitat es converteix en una llei econòmica.

He dit abans que el procés és molt lent, però els historiadors de l'economia som conscients que en períodes llargs de temps els conceptes morals es transformen en conveniències econòmiques. A la llarga, la globalització –el mercat és el món– permetrà una reducció de les desigualtats. Malgrat totes les dificultats, els Estats Units són un bon mirall. Qui pot negar que els afroamericans no estan en millor situació econòmica que fa un segle? I que Obama, que té un pare de Kenya i una mare blanca i rossa, ha estat un excel·lent president? I que la seva esposa, Michelle, cent per cent de raça negra, és més llesta que una mostela?

O tots moros o tots cristians! O tots rics o tots pobres! Ho diu el papa de Roma i les escoles de negocis, tot i que aquestes ho dissimulen una mica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.