El risc de la inseguretat jurídica

Un pilar bàsic de l'economia és la seguretat jurídica. No en va el president Puigdemont assegura en tots els fòrums en què participa i cada vegada que pot que tot aquest procés cap a la independència es farà amb la màxima seguretat jurídica o no es farà. I és que la relació entre la seguretat jurídica, la convivència i l'economia és molt estreta. Tots recordem aquella imatge del president veneçolà Hugo Chávez passejant-se per un carrer de Caracas amb el seu seguici d'incondicionals i que de cop assenyala un edifici, pregunta de qui és i diu: “expropiïn-lo!”, sense encomanar-se a ningú. Els models polítics que actuen així acaben com ha acabat Veneçuela, amb un país destrossat i a la misèria.

El que demana el sistema financer espanyol davant el nou projecte de llei hipotecària que actualment està redactant el govern és precisament això: seguretat jurídica. I és que darrerament en la llei que afecta l'habitatge, ja sigui la llei hipotecària com la de lloguer i fins i tot de la propietat, hi ha hagut molts episodis de dubtosa seguretat jurídica i una dosi alta de populisme; una deriva que la nova llei hauria de tallar si no es vol posar en perill una característica, molt nostra, com és ser el propietari de l'habitatge on vivim, i bona part del mercat hipotecari que té una important aportació al nostre PIB. Cal recordar que la gran majoria dels jubilats d'avui dia viuen en un habitatge de propietat i que la majoria ja el tenen pagat; aquest fet ha estat molt important per amortir els efectes de la greu crisi econòmica.

És clar que hi ha altres models, com el nòrdic, on la gent té tendència a viure més de lloguer. Són opcions culturals i cadascuna té avantatges i inconvenients. En primer lloc, la majoria dels països nòrdics tenen un parc d'habitatge públic molt important que les institucions posen en lloguer; aquí no el tenim i canviar el model nostre sense aquest element públic de moderació crearia distorsions.

La nova llei hipotecària, si ha de ser efectiva, ha de tenir dos condicionants: claredat, que no permeti les interpretacions, i equitat, entre els drets i les obligacions dels bancs i els dels hipotecats. Perquè si no es fa una bona llei, les hipoteques poden esdevenir un producte per a un reduït nombre de clients o extremadament car per la prima de risc.

En el projecte, sembla que s'hi vol detallar la responsabilitat que tenen els notaris i registradors a l'hora de validar una escriptura, un fet amb què durant tot aquest contenciós amb les clàusules sòl se n'han sortit prou bé. És ridícul pensar que la gran majoria dels notaris a l'hora de signar una escriptura hipotecària no hagin explicat al comprador la clàusula sòl i el seu funcionament.

També s'haurà de legislar la dació en pagament, que ara com ara queda a l'arbitri de la negociació, i tot el que són les hipoteques multidivises, les quals, tot i ser un producte escàs, tenen un potencial de risc molt elevat.

Josep Oliu és un dels banquers més refractaris pel que fa a les clàusules sòl, perquè, segons diu ell, les seves clàusules eren molt transparents, i es queixava de l'abús que suposa que notaris i registradors hagin anat al seu banc a reclamar la devolució de l'import d'aquestes clàusules.

Un altre aspecte que cal legislar és la titulació de les hipoteques, que és aquesta mena de mercat secundari que alguns bancs poden fer amb les hipoteques posant-les de garanties per emetre cèdules hipotecàries. Aquesta operació, que l'hipotecat pot no saber que s'ha fet amb la seva hipoteca, afecta també possibles inversionistes. És urgent, doncs, que es faci aquesta nova llei per sortir d'aquesta inseguretat jurídica, perquè si no es fa ràpidament, el mercat hipotecari i l'economia se'n ressentiran.