De les selfactines a l'etapa digital

El 1854 va esclatar una vaga obrera a Barcelona contra la introducció de les màquines selfactines, que reduïen el nombre de treballadors i que augmentaven l'atur. Les màquines eren automàtiques, com el seu nom indica, i van incrementar notablement la productivitat. De fet, les noves màquines no van reduir el nombre de treballadors, però els nous obrers eren diferents dels primers –ja que tenien els coneixements necessaris per fer funcionar una màquina automàtica–, i van aparèixer noves feines en forma de tallers de reparació i de manteniment de les màquines. En xifres generals, l'aparició de les selfactines va augmentar la producció, la productivitat i, a mitjà termini, el nombre de treballadors. Però és possible que l'obrer acostumat a una màquina que funcionava a mà i que no fos capaç d'adaptar-se a una feina més qualificada quedés a l'atur la resta de la seva vida laboral.

Des d'aleshores s'han produït revolucions en la indústria que han seguit el mateix patró. Mencionaré la introducció de l'electrònica, de la informàtica i, darrerament, de la tecnologia digital. La introducció de les noves tecnologies suposa un increment de la productivitat –un fet positiu–, però deixa a l'atur aquells obrers que no saben adaptar-se a la nova tecnologia.

En el programa de televisió Jo pregunto, en el qual contestava el president de la Generalitat, un treballador de Delphi –una fàbrica de components d'automòbil a Sant Cugat– lamentava haver quedat sense feina, ja que l'empresa passava a Romania, un país amb salaris més baixos. El president li va contestar correctament, fent al·lusió al fet que havíem entrat en l'etapa de la tecnologia digital, que creava nous llocs de treball.

Em temo que la persona que feia la pregunta no es vegi amb força d'entrar en l'etapa digital. De la mateixa manera que alguns dels seus antecessors no van ser capaços d'absorbir els coneixements de l'etapa electrònica o informàtica i es van veure obligats a buscar feina del seu nivell, possiblement amb un salari inferior al que tenien. La tecnologia digital exigirà més llocs de treball que l'etapa anterior, però tots els empleats estaran més qualificats i seran persones més joves que ell.

Els programes de formació són absolutament indispensables per a tota persona que vulgui entrar en el procés industrial i, tal com van les coses, els coneixements hauran de ser cada cop més similars als dels tècnics o aparelladors, el nivell inferior a l'enginyeria. Les autoritats econòmiques quedaran molt satisfetes per l'augment de la productivitat i per la creació de llocs de treball, però poden no adonar-se de l'existència d'una generació de treballadors que no han sabut fer el salt a la feina més qualificada exigida i que han quedat a l'atur. Què se n'ha fet, dels obrers de la construcció que portaven materials per a l'obra en un carretó? I dels que aplicaven una capa de pintura als cotxes, que han estat substituïts per robots, que ho fan més bé que ells, i que no es cansen, ni protesten...

En un proper article, m'agradaria parlar del que s'anomena atur estructural, que es considera inamovible i permanent en relació amb una determinada estructura laboral i industrial.