El mètode del discurs

No, no pateixin que aquest article no fa referència a l'obra cabdal de Descartes, Discurs del mètode, sinó que em refereixo a un tema molt més prosaic, però amb efectes molt negatius com és el mètode o l'estratègia de certes ideologies polítiques, que, juntament amb suport de moviments socials, primer creen un discurs interessat, per després fer-ne acció política.

Un dels exemples més clars és el debat dels cercles afins a l'alcaldessa de Barcelona sobre el turisme. El discurs porta una intenció impressionant puix que el seu mètode era i és criminalitzar el turisme sense ni tan sols fer un mínim de discriminació entre els múltiples models de turisme que atrau Barcelona. També és veritat que en aquest discurs hi han col·laborat força els dos principals rotatius de Barcelona publicant fotos reals d'actituds incíviques fetes a ple carrer o en balconades. Estirant aquest argument seu la criminalització es generalitza i avui ja és possible veure manifestacions de fobituristes, que són minoria, també cal dir-ho, demanant “turisme fora”. A mi, aquesta apropiació de la ciutat, a l'estil okupa, fins i tot encara que siguin una colla de veïns qui ho facin, em sembla abusiva. Els ciutadans han i hem d'exigir de l'administració que la ciutat sigui segura, ordenada i cívica, i em fan molta por aquestes ideologies que tenen una gran facilitat de prohibir, per més pressions de minories de l'estil dels fobituristes.

Recentment s'ha publicat un estudi dels efectes econòmics que ha tingut la suspensió de dos projectes d'hotels emblemàtics con són el Hyatt a la torre Agbar, i el Four Seasons a l'antiga seu del Deutsche Bank. Ambdós projectes, que eren d'hotels de cinc estrelles, i suposaven 1.800 places, eren de dues grans cadenes internacionals dedicades al turisme de gran poder adquisitiu que han desistit del seu projecte cansats dels impediments i la moratòria decretada per l'Ajuntament. Les dades que publica l'estudi sobre què suposaven econòmicament per a la ciutat aquestes renúncies són ben eloqüents: només per a l'adequació dels dos immobles en hotels de luxe, s'hi haurien invertit uns 80 milions d'euros, i una vegada posats en funcionament l'impacte econòmic dels hotels i a altres empreses com l'hostaleria, el comerç i altres serveis hauria estat d'uns 100 milions d'euros anuals, que suposa el 0,15% del PIB municipal, i una creació d'uns 2.000 llocs de treball fixos.

El fet que dues de les millors firmes hoteleres de luxe decideixin renunciar a Barcelona com a ciutat per invertir-hi, també té un cost important d'imatge en el posicionament com a ciutat de turisme d'alt poder adquisitiu.

Un altre efecte que provoquen les prohibicions i les moratòries, és que els que ja hi són dins, els seus negocis es revaloren molt més per efecte d'un premi d'una iniciativa política i no econòmica, i per tant, es genera una inflació de preus i una distorsió del mercat. Això ha passat amb els pisos que tenen autorització turística i els hotels ja existents, que han pogut augmentar molt més del que ho haurien pogut fer en situació normal de mercat.

De fet, la moratòria, a més de generar una inseguretat jurídica, ha triplicat els preus de compra i venda dels pisos turístics i dels actius hotelers, ha privat d'una competència de qualitat i ha reduït l'oferta al turisme d'alt poder adquisitiu, que en cap cas és aquest que ens ensenyen els fobituristes del relat, pixant pel barri vell, torrats pel carrer Borbó, o tenint sexe per les voreres del final de la Rambla i la Boqueria.

Aquest mètode de la creació de discurs és molt perillós perquè també s'utilitza per estigmatitzar col·lectius, empreses, partits polítics i persones. Una estratègia que també haurem de denunciar perquè ja s'està emprant també per defensar una constitució catalana amb un model econòmic massa escorat i, arribat el moment, caldrà que els partits polítics centrats facin sentir la seva veu amb un clar i contraposat discurs al dominant avui a Barcelona.