Economia

Vuit anys per arribar al límit del Cogulló

La sentència que marca el tancament del runam es va començar a gestar el 2009, quan Sallent va aprovar un nou pla urbanístic que possibilitava l’ampliació

El 2014 es va deixar de parlarde creixement per parlar de reducció

Al Bages fa dies que no es parla de res més que d’una sentència del TSJC que obliga Iber­po­tash a dei­xar d’abo­car al runam del Cogulló, el 30 de juny, un fet que ipso facto repre­sen­ta­ria la bai­xada de pro­ducció de la planta de Sallent –l’empresa no sabria on col·locar l’exce­dent– i, de retruc, l’aco­mi­a­da­ment de tre­ba­lla­dors. I això, al Bages, vol dir pànic. Segons el comitè, depe­nen d’aquesta fàbrica 5.000 tre­ba­lla­dors, entre direc­tes i indi­rec­tes.

No ha estat fins aquesta set­mana que la com­pa­nyia ha dema­nat al jutge una pròrroga de dos anys, una petició que també ha pas­sat pel ple del Par­la­ment, on va ser apro­vada per tots els grups excepte la CUP. Fal­ten només 12 dies pel dia D i sem­bla que ara tot són pres­ses i cor­re­dis­ses. Però la data no es va posar ni ahir ni fa un mes. Es va fixar el 2014, després d’un llarg peri­ple de tra­mi­ta­ci­ons del nou Pla d’Orde­nació Urbanística Muni­ci­pal (POUM) de Sallent, que havia rebut la seva pri­mera apro­vació el gener del 2009. Fa 8 anys.

I què deia aquest POUM? En con­cret, can­vi­ava la qua­li­fi­cació del sòl dels plans de Ridor perquè pogués ser apte per rebre dipòsits salins. És a dir, es reser­vava ter­reny perquè el Cogulló pogués créixer. Després que el govern muni­ci­pal de CiU i el PSC donés el sí, el gener del 2009 el Diari Ofi­cial de la Gene­ra­li­tat va publi­car l’apro­vació ini­cial i es va obrir un període d’al·lega­ci­ons en el qual van ploure les quei­xes. Tot i això, la comissió d’Urba­nisme de la Cata­lu­nya Cen­tral va donar llum verd al pla –després d’algun intent fallit– el maig del 2010.

I en aquest punt és on entra l’asso­ci­ació de veïns del barri de la Ram­pi­nya i el col·lec­tiu Mont­sa­lat, que ho van denun­ciar. Aler­ta­ven que no es dis­po­sava d’un informe d’impacte ambi­en­tal com­plet i recla­ma­ven un pla de res­tau­ració concís i efec­tiu que per­metés la pro­gres­siva reducció dels runams. Els matei­xos argu­ments són els que defen­sen enti­tats com Prou Sal i també la CUP, que recor­den que la pri­mera denúncia per con­ta­mi­nació per sali­nit­zació de les aigües es va pro­moure ja fa 20 anys.

La sentència, el 2013

El juliol del 2013 el TSJC va anul·lar la clau del POUM sobre les àrees d’abo­ca­ment perquè no esta­blia con­di­ci­ons de pro­tecció del medi ni tenia un empa­ra­ment legal previ. La sentència era –i és– ferma i a la pràctica impe­dia “els abo­ca­ments, que van con­ti­nuar”, denun­cien els eco­lo­gis­tes. Més d’un any més tard, l’octu­bre del 2014, la Comissió Ter­ri­to­rial d’Urba­nisme va apro­var la modi­fi­cació del POUM per, segons va expli­car, donar “com­pli­ment a la sentència”.

Va repre­sen­tar un canvi de para­digma. Es va dei­xar de par­lar de crei­xe­ment per començar a par­lar d’esta­bi­lit­zació i reducció del runam. De fet, fins ales­ho­res no hi havia cap perímetre màxim esta­blert. Es va fixar en 47,57 hectàrees, que és la superfície que tenia en aquell moment. Ja no podia créixer més en amplada. Pel que fa a l’alçada, es va rebai­xar dels 610 metres que pre­veia el pri­mer pla del 1977 als 538 metres sobre el nivell del mar. En l’actu­a­li­tat, la mun­ta­nya de resi­dus en fa 508.

L’inici de la fi

I el més impor­tant: per pri­mer cop es posava data a la fi dels abo­ca­ments al Cogulló: el 30 de juny del 2017. És a dir, es donava a l’empresa tres anys de coll. Aquest és l’argu­ment que han fet valer aquests dies la CUP i també Prou Sal per denun­ciar que la moratòria que es demana ara és, en rea­li­tat, una pròrroga de la pri­mera pròrroga, diuen. I és que si el jutge accepta la petició d’Iber­po­tash –ava­lada pel Par­la­ment– l’empresa com­plirà la sentència sis anys més tard de ser dic­tada.

El 30 de juny va ser nego­ciat entre el govern i Iber­po­tash, que ja tenia en ment el tan­ca­ment de la mina de Sallent, cada cop més esgo­tada. L’empresa té millors pers­pec­ti­ves a Súria, on el per­cen­tatge de potassa és més ele­vat i de més qua­li­tat. Allà vol aug­men­tar la pro­ducció. Però amb les ins­tal·laci­ons actu­als (ascen­sors) no té capa­ci­tat per fer-ho. Per això es va pro­po­sar cons­truir una macro rampa –o millor dit, un túnel– que arri­barà a 900 metres de pro­fun­di­tat i que per­metrà l’entrada i la sor­tida cons­tant de cami­ons. Amb això, Iber­po­tash sem­pre ha argu­men­tat que podrà recol·locar els tre­ba­lla­dors de Sallent a Súria. El pro­jecte –el pla Pho­e­nix– con­tem­pla també plan­tes de sal –la pri­mera ja està en marxa– que en el futur han de per­me­tre pro­duir potassa sense gene­rar residu. I és que el mate­rial que abans s’abo­cava ara es tracta per pro­duir sal per a la indústria elec­troquímica i ali­mentària.

Sobre el paper, i en ple 2014, es podria dir que pin­tava bé. Però amb el temps els impe­di­ments tècnics per cons­truir el túnel han fet que l’obra acu­muli un retard de dos anys, que és el temps de pròrroga que l’empresa demana, això sí, amb una sèrie de mesu­res que, segons asse­gura, per­me­trien reduir fins a un 70% els abo­ca­ments al Cogulló durant aquest període.

“Cal com­plir-la”

El col·lec­tiu Prou Sal i els veïns de la Ram­pi­nya han rei­te­rat en diver­ses oca­si­ons que cal com­plir la sentència i no s’han can­sat de denun­ciar “la sali­nit­zació de rius i aqüífers”. Prou Sal asse­gura que els llocs de tre­ball que s’afirma que estan en risc es podrien des­ti­nar a la res­tau­ració del Cogulló. També denun­cia que l’empresa ha gua­nyat “430 mili­ons en els dar­rers nou anys”, men­tre l’ACA, al mateix temps, ha “reco­ne­gut una des­pesa de 300 mili­ons d’euros en pal·liar els efec­tes de la sali­nit­zació”, que se sumen “als tres mili­ons de la planta d’elec­trodiàlisi rever­si­ble d’Abrera”, des­ti­nada a con­tra­res­tar “l’exa­ge­rat con­tin­gut de sal que no es pot pota­bi­lit­zar direc­ta­ment”. Pre­ci­sa­ment aquest cap de set­mana el col·lec­tiu fa acci­ons a ciu­tats cata­la­nes –mol­tes de l’àrea metro­po­li­tana– per recla­mar “el com­pli­ment de la sentència”, ha expli­cat Josep Ribera, por­ta­veu.

“Canvi de dis­curs”

Un altre dels col·lec­tius de la zona, Mont­sa­lat, és més par­ti­dari de “posar l’accent en acce­le­rar la reco­llida d’aigües sala­des i d’exi­gir pro­gra­mes de res­tau­ració ambi­en­tals”, ha expli­cat Jordi Badia, mem­bre d’una enti­tat que té un per­fil més eco­lo­gista i menys acti­vista que Prou Sal. En aquesta línia, Badia ha deta­llat que veuen les mesu­res que pro­posa Iber­po­tash per reduir els abo­ca­ments “ben enca­mi­na­des” i que copsen “una opor­tu­ni­tat d’entesa amb l’empresa des de l’arri­bada de la nova direcció”, que lidera Car­les Alemán. Deta­lla que “hi ha hagut un canvi de dis­curs” per part d’Iber­po­tash i que s’han començat a fer “més acci­ons més ben diri­gi­des per reco­llir les aigües sali­nit­za­des”. També que “s’han pre­sen­tat pres­su­pos­tos per començar a indem­nit­zar fin­ques”. Per això, creu que “no seria dolent abo­car dos anys més” sem­pre i quan es com­plei­xin les mesu­res i s’acce­leri la res­tau­ració. I ho matisa: “Ens sem­bla mala­ment, d’entrada, però no cre­iem que fos un des­as­tre.”

Fer-ho abans

Amb tot, tant Mont­sa­lat com Prou Sal han cri­ti­cat que les admi­nis­tra­ci­ons hagin actuat en dis­sonància amb sentències judi­ci­als “fer­mes i fona­men­ta­des”. Han recor­dat que Iber­po­tash està man­te­nint l’acti­vi­tat a Sallent, mal­grat que una altra sentència va tom­bar la llicència i que ara per ara, diuen, no hi ha cap pla de res­tau­ració ni per al Cogulló ni per al Fus­te­ret de Súria. També han cri­ti­cat que Iber­po­tash no hagi apli­cat les mesu­res per reduir els abo­ca­ments fins que no s’hi ha vist obli­gada.

47,57
hectàrees
és el perímetre màxim, fixat al 2014. Fins aleshores no n’hi havia cap d’establert. És el que té ara.
538
metres és l’alçada màxima sobre el nivell del mar a la qual pot arribar el Cogulló; ara en fa 508.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia