Necessitem fiscals econòmics

El ministeri fiscal espanyol té entre altres missions promoure l’acció de la justícia en defensa de l’interès públic tutelat per la Llei, en teoria sense ordres del Govern, imparcialment, amb independència, i altres retòriques que el dia a dia posen en dubte.

Trec aquest tema perquè, una vegada més, empresaris instal·lats a Tarragona han fet l’enèsima reunió pivotada pel president de Ferrmed, Joan Amorós, tot posant el crit al cel que ja està bé que després d’incomptables promeses i retards el corredor mediterrani segueix a les beceroles. Amb sinceritat, una vergonya. Que empreses que ja han invertit comptant amb aquesta infraestructura, i que empreses que invertirien si el corredor existís, no donin cap credibilitat a la promesa que va fer el passat 28 de juny el coordinador del corredor mediterrani del Ministerio de Fomento, Sr. Barrios, en el sentit que al 2020 hi hauria el tercer fil entre Vila-seca i Castellbisbal (havia d’estar acabada al 2014!), és una mostra de fracàs, una prova del desinterès que genera la infraestructura en l’Estat. I no estan perjudicant només a la pime, no, també a grans multinacionals com Volkswagen, Daimler Benz o BASF, que fa anys que esperen amb candeletes el ditxós corredor.

A la llum d’aquest assumpte recurrent, i a la llum d’altres assumptes econòmics, com el maltractament que rebem i que perjudica a tots els catalans, proposo que Espanya creï una fiscalia que vetlli per l’interès econòmic general. Seria equivalent a l’actual ministeri fiscal, però en comptes d’operar per l’interès tutelat per la Llei i per l’interès polític de qui el mana, estaria tutelat per 1) la necessitat de compliment de les promeses que es fan al màxim nivell (per exemple els presidents del govern), 2) per la necessitat de no malbaratar recursos públics (com fer AVE injustificats), 3) per la necessitat d’equanimitat en la solidaritat, i 4) per la necessitat d’afavorir el progrés econòmic, en interès general, és clar.