La temuda plaga de la xilel·la arriba a la Península
Es detecta, a Alacant, el primer focus d’una plaga que ja ha obligat a arrencar milers d’hectàrees d’oliveres a Itàlia
Agricultura intensifica els controls i la UE es replanteja el protocol a seguir
La temuda plaga de la Xylella fastidiosa ja ha arribat a la Península. El govern del País Valencià n’ha declarat el primer focus en una finca de mitja hectàrea d’ametllers a la comarca alacantina de la Marina Baixa, i ha anunciat indemnitzacions als agricultors afectats. El bacteri pot matar prop de dues-centes espècies d’arbres i plantes, i la conselleria d’Agricultura intensifica els controls i les mesures de prevenció per evitar que arribi a Catalunya, ja que no té cura.
El Departament d’Agricultura envia un missatge de calma al sector agrícola, conscient del nerviosisme davant l’avanç de la plaga, declarada a l’Estat el novembre passat, quan se’n va detectar la presència a les illes Balears. La xilel·la és originària del continent americà i es va identificar a la UE fa cinc anys. Concretament, al sud d’Itàlia, on ha obligat a arrencar milers d’hectàrees d’oliveres. Poc després, ja era a Còrsega i a la veïna Costa Blava francesa. Malgrat les dràstiques mesures dictaminades pel protocol comunitari per fer-hi front –arrencada dels arbres i crema dels camps–, l’expansió de la plaga no s’ha deturat. A les illes Balears, està instal·lada als voltants de Ciutadella i Maó.
La plaga es transmet per la picada d’insectes autòctons de la Mediterrània; s’introdueix a l’arbre o la planta i li col·lapsa les vies per al transport de la saba fins que l’acaba matant. El bacteri s’acumula a les glàndules salivals de l’insecte, i va infectant un arbre rere l’altre. Un cop localitzat un focus, el protocol de la UE decreta tractaments fitosanitaris per atacar el vector de contagi –l’insecte–, així com cremes i arrencades dels arbres, en una zona de quarantena de deu quilòmetres al voltant del focus de la infecció.
L’agost del 2015 la conselleria va crear el comitè de seguiment de la Xylella Fastidiosa, on s’apleguen productors, planteristes i l’administració. L’any passat es van prendre 814 mostres per efectuar-ne un control. Enguany la previsió és que els tècnics d’Agricultura i de les Agrupacions de Defensa Vegetal analitzin 1.400 mostres. “El nostre objectiu és que la plaga no arribi a Catalunya, perquè tenim l’experiència italiana i és molt virulenta. Paralitzaria el sector”, explica Neus Ferrete, subdirectora general d’Agricultura. A més de detectar a temps possibles focus, les analítiques també serveixen per certificar que comercialment Catalunya està lliure de la plaga i, per tant, es poden continuar les exportacions de plantes vives.
Des del comitè de seguiment s’informa el sector, també mitjançant jornades, i es coordinen els protocols. “La prevenció major és que no entri material vegetal de zones infectades”, també a través de les importacions.
LA FRASE
Els Estats Units hi conviuen
Als Estats Units, la Xylella fastidiosa és endèmica, i l’estratègia adoptada per combatre-la, diferent de l’europea. “Ells simplement estan intentant conviure-hi. Han adoptat l’estratègia d’assumir aquest risc. Arrenquen la plantació afectada, però tornen a plantar arbres”, explica Ferrete.
El protocol europeu “és més dràstic, perquè la UE quan detecta una nova plaga prioritza que no s’estengui”. Les mesures impliquen arrencada dels arbres, crema del camp i immobilització de producte en una àrea de deu quilòmetres al voltant del focus. Però l’experiència italiana ha demostrat que no funciona per aturar-la. “La UE s’està replantejant l’estratègia i al comitè de seguiment estudiem si convé rebaixar la distància de la quarantena a tres o cinc quilòmetres per traslladar-ho a la UE. Quan es detecta un focus, cal actuar ràpidament i, tècnicament i humanament, és molt difícil fer-ho en radis tan amplis.”