Crida a un gran pacte pels reptes de l’Empordà

Les comarques de l’Alt Empordà i el Baix Empordà tenen moltes coincidències des d’un punt de vista paisatgístic, humà i demogràfic, o pel pes que representa el turisme en l’economia d’aquests territoris. A partir d’aquesta constatació, Joan Armangué, exalcalde de Figueres i president de la delegació de la Fundació Catalunya Europa a l’Empordà, fa un pas més elaborant una anàlisi sobre la realitat socioeconòmica de l’Empordà com a unitat, comparant les dues comarques i comparant la seva situació amb la de la resta del país. De les grans línies d’aquest estudi, que Armangué va presentar ahir en una conferència a l’Alfolí de la Sal a l’Escala, la primera conclusió és que les dues comarques no comparteixen només paisatges idíl·lics i riquesa patrimonial. També comparteixen una davallada del PIB a partir dels anys noranta (d’un 20% per sota del PIB de Catalunya) i unes rendes per capita que estan entre les més baixes de Catalunya.

Un altre paràmetre preocupant que subratlla Armangué és l’índex de desescolarització i, en conseqüència, el gran nombre de joves sense formació. Entre les causes d’aquesta situació Armangué assenyala el pes sobredimensionat del sector de serveis a l’Empordà, i més concretament d’un sector del turisme generador de mà d’obra barata.

Armangué assenyala com a línies de treball una diversificació econòmica, desestacionalització, més connectivitat (xarxes i telecomunicacions), i sostenibilitat. Per fer realitat aquestes línies de treball també apel·la a un gran pacte empordanès i a lideratges, no només de personalitats polítiques sinó també d’entitats i del sector privat, per plantejar solucions per al conjunt de l’Empordà.