Economia

La transició energètica

La dependència de l’exte­rior de la UE per poder aten­dre les neces­si­tats energètiques actu­als amb el risc cons­tant d’un enca­ri­ment dels preus i la gran influència de la com­bustió de carbó i hidro­car­burs en les emis­si­ons de CO2 (les com­bus­ti­ons repre­sen­ten de l’ordre del 75% de les emis­si­ons de CO2) han obli­gat a replan­te­jar el sec­tor de l’ener­gia des de la seva gover­nança fins a tot el procés, de la pro­ducció al con­sum: impuls de l’estalvi, millora de l’eficiència, aug­ment de la presència de les ener­gies reno­va­bles en el mix energètic, inter­con­nexió de xar­xes intel·ligents, apo­de­ra­ment de l’usu­ari/pro­duc­tor com a veri­ta­ble eix del procés, impuls de la recerca en ener­gia...

Cata­lu­nya, amb els matei­xos pro­ble­mes, ha mani­fes­tat sem­pre la volun­tat de com­plir les direc­trius euro­pees però una Cata­lu­nya país d’Europa té un llarg camí a recórrer per pas­sar de la volun­tat als fets. La dependència de l’Estat amb les seves deci­si­ons a vega­des contràries al que demana la UE no ha aju­dat, però no sem­pre ha estat aquesta la causa.

Es tracta d’empren­dre un camí nou garan­tint l’ener­gia necessària, de qua­li­tat, sos­te­ni­ble i a un preu que faci com­pe­ti­ti­ves les empre­ses cata­la­nes cal crear una auto­ri­tat única, una agència de l’ener­gia inde­pen­dent dels can­vis polítics a par­tir d’orga­nis­mes ja exis­tents i uni­fi­car cri­te­ris, eli­mi­nant totes les redundàncies. Al par­lar de preus cal tenir pre­sent el cicle de vida dels dife­rents sis­te­mes i incor­po­rar-hi el cost de les emis­si­ons.

L’estalvi té el valor afe­git que tot­hom hi pot par­ti­ci­par. Es poden obte­nir estal­vis impor­tants per la millora de l’eficiència en l’edi­fi­cació trans­po­sant tota la direc­tiva euro­pea i com­plint-la. Es pot donar lloc a un sec­tor indus­trial d’arqui­tec­tura sos­te­ni­ble líder a la medi­terrània amb apro­fi­ta­ment de la llum natu­ral, els cor­rents d’aire, nous mate­ri­als...

On més lluny està Cata­lu­nya de com­plir amb l’objec­tiu euro­peu és en la par­ti­ci­pació de les ener­gies reno­va­bles en el mix energètic. S’està lluny del 20% pre­vist per l’any 2020 i també de l’objec­tiu que s’havia mar­cat el Pla de l’Ener­gia i el Canvi Climàtic de Cata­lu­nya 2012 - 2020. Cal posar-lo al dia i ela­bo­rar pro­jec­tes con­crets, ava­lu­ats i con­tro­la­bles en el temps per poder pren­dre, si cal, mesu­res cor­rec­to­res. Hi ha urgència tan pel retràs que es porta pel 2020 com pels objec­tius de l’any 2030 que el mix energètic ha d’asso­lir el 35% d’ener­gies reno­va­bles i del 2050 on el per­cen­tatge ha de ser del 95%. A més, la llei del canvi climàtic pre­veu no reno­var les llicències d’explo­tació de les tres cen­trals nucle­ars de Cata­lu­nya que pro­du­ei­xen més del 50% de l’elec­tri­ci­tat del país. D’ací a deu anys caldrà haver subs­tituït aquesta pro­ducció. Cal deba­tre, amb objec­ti­vi­tat i amb temps per evi­tar impro­vi­sa­ci­ons, què cal fer; si es pror­roga la vida d’alguna nuclear, si s’importa ener­gia o si se segueix cre­mant més hidro­car­burs.

Les inter­con­ne­xi­ons de les xar­xes cata­la­nes i la potència ins­tal·lada per­me­ten garan­tir aquest procés sense pro­ble­mes com tam­poc n’ha de tenir el pas del règim actual al que es derivi del exer­cici de la sobi­ra­nia.

RAMON GAR­RIGA



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.