MARIÀ VILA D'ABADAL

GERENT DE L'ASSOCIACIÓ DE MUNICIPIS EN ÀREES NUCLEARS (AMAC)

«No hi ha arguments científics contra l'MTC»

– L'AMAC va dir que no pre­sen­ta­ria cap can­di­dat a l'MTC i ara sí que ho farà. Per què?
– «Vam con­si­de­rar que l'Estat havia mogut fitxa en pro del desen­vo­lu­pa­ment econòmic de les zones nucle­ars, i ara si algun Ajun­ta­ment està interes­sat pre­ve­iem que en l'assem­blea del dia 27 es pugui donar suport a una can­di­da­tura. S'han de polir alguns aspec­tes, però s'ha millo­rat la situ­ació dels pobles més petits; s'ha accep­tat la sin­gu­la­ri­tat de les zones amb dos reac­tors [Ascó i Alma­raz], que per­ce­bran un plus pels resi­dus, i s'afe­gei­xen diners per a pro­jec­tes de desen­vo­lu­pa­ment local. És la via que demanàvem.»
– Com valora les bases del procés de selecció de la seu per a l'MTC?
– «En esta­blir un calen­dari tan curt [la seu s'esco­llirà en qua­tre mesos], tanca les por­tes als muni­ci­pis que no s'hagin interes­sat fins al moment.»
– I això s'ha fet perquè l'MTC l'acu­lli un muni­cipi amb cul­tura i ins­tal·laci­ons nucle­ars?
– «No ho sé. El que crec és que el procés és democràtica­ment pobre, com­pa­rat amb el que s'ha fet en altres llocs, que ha durat qua­tre o cinc anys. No s'ha esta­blert un procés obert per a una presa de deci­si­ons molt com­plexa, i s'ha fixat un con­curs com si fos per a una altra cosa. Als que estem a favor de l'MTC i als que estan en con­tra, només ens queda deba­tre a través dels mit­jans. Ara és una qüestió de veure qui demos­tra més força. És real­ment des­a­for­tu­nat. Però com que el procés és el que és, nosal­tres el que hem fet ha estat donar la màxima infor­mació als nos­tres muni­ci­pis. I pri­o­rit­zem la neces­si­tat de l'MTC a la falta de la bon­dat del pro­ce­di­ment.»
– I per què creu l'AMAC que l'MTC és la millor solució?
– «Men­tres­tant no hi hagi una solució defi­ni­tiva, en forma de magat­zems sub­ter­ra­nis o el que sigui, els resi­dus s'han de tenir ben posats i con­tro­lats en algun lloc. L'avan­tatge de l'MTC és que es refri­gera de manera pas­siva. Fun­ci­ona sol. No hi ha cap motor en marxa ni és necessària l'acció humana per garan­tir la segu­re­tat. Gua­nyem en segu­re­tat en relació amb les pis­ci­nes.»
– No hi ha cap guió per tan­car les cen­trals o per obrir-ne de noves i, per tant, no sabem quan­tes tones de resi­dus s'hau­ran de guar­dar en l'MTC ni per quants anys. Tot ple­gat no genera incer­tesa?
– «Està cal­cu­lat en un esce­nari de cen­trals amb 40 anys de vida, i d'aquí vénen les prop de 7.000 tones de resi­dus pre­vis­tes. La durada és de 60 anys i el lli­cen­ci­a­ment tècnic podria fer-lo durar fins als 100 anys. Més que sufi­ci­ent com perquè ales­ho­res ja exis­teixi una solució defi­ni­tiva per als resi­dus.»
– Els anti­ce­men­tiri diuen que l'MTC només és una solució per a les elèctri­ques que explo­ten les cen­trals i que veuen com se'ls poden col·lap­sar les pis­ci­nes?
– «Les empre­ses se'n sor­ti­rien igual­ment. Per exem­ple, l'ANAV [asso­ci­ació nuclear Ascó-Van­dellòs] ha dema­nat fer un magat­zem tem­po­ral indi­vi­dual a Ascó. Jo el que entenc és que el movi­ment anti­nu­clear veu l'MTC com la visu­a­lit­zació d'una solució per als resi­dus davant de l'opinió pública, cosa que podria aju­dar a fer decan­tar aquesta opinió pública a favor de l'ener­gia nuclear. L'MTC no els interessa.»
– Ja s'ha asse­nya­lat Ascó com la can­di­data de l'AMAC per al dia 27. És cert?
– «L'únic cert és que l'MTC anirà en algun lloc de l'Estat espa­nyol penin­su­lar. Si em diu que Ascó no ha apro­vat cap moció de rebuig a l'MTC, tam­poc no han fet molts altres. Els con­tra­ris a l'MTC només donen l'argu­ment de l'emplaçament: aquí no, o això ens hipo­teca. Els perills no exis­tei­xen com a argu­ment, perquè científica­ment no n'hi ha. La pro­ba­bi­li­tat d'acci­dent és molt petita i el nivell de l'acci­dent, hipotètic, molt baix. L'MTC no neces­sita ni pla d'emergència exte­rior. Amb l'ener­gia nuclear hi ha argu­ments científics a favor i en con­tra, però no tenim argu­ments con­tra l'MTC.»
– Vostè creu real­ment que l'aposta per les ins­tal·laci­ons nucle­ars afa­vo­reix un ter­ri­tori?
– «L'ener­gia nuclear no ha ensor­rat la Ribera d'Ebre.»
– Però sí que ha resul­tat un mono­cul­tiu.
– «Sí, com una mina o una fàbrica de cot­xes. No és el motor que volem, però no és cap xacra i molta gent de la Ribera viu de la cen­tral nuclear. Si no ha tin­gut per­ju­dici, mal­grat algun ensurt, no pot pagar cap quota de soli­da­ri­tat, en res­posta als que diuen que ja hem pagat la quota.»
– N'hi ha prou que un muni­cipi pugui deci­dir tot sol, sense tenir en compte els del vol­tant, què vol l'MTC?
– «L'afec­tació tècnica de l'MTC no és la mateixa, ter­ri­to­ri­al­ment, que la d'una cen­tral. L'afec­tació és més social que tècnica. Hi ha ajun­ta­ments que han deci­dit que no el volen a casa seva. Només això.»
–I con­sells comar­cals, com ara el de la Ribera d'Ebre.
– «I ha de pri­o­rit­zar l'opinió del con­sell a la del muni­cipi? Si Flix no vol l'MTC i el con­sell comar­cal digués que sí que hi ha d'anar, s'accep­ta­ria?»


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.