Medi ambient
214 quilòmetres de Vies Verdes
El consorci vol fer créixer la xarxa actual que gestiona en 90 quilòmetres d’aquí al 2019
Amb el suport de subvencions europees i municipis aposta per la interconnexió d’itineraris existents
La xarxa d’itineraris cicloturistes del Consorci de Vies Verdes a la demarcació superarà els 200 quilòmetres d’aquí al 2019, un cop quedin enllestides les noves rutes Gironès-Pla de l’Estany (35,1 km) i la Vall de Bianya-Sant Joan de les Abadesses (26,1 km). Alhora, l’ens té converses obertes amb el Consell Comarcal de l’Alt Empordà per mirar d’integrar a la seva xarxa el manteniment dels 29 quilòmetres que recorre el camí natural de la Muga, des de Sant Llorenç de la Muga fins a la platja d’Empuriabrava. En total, el president del consorci, Albert Gómez, destaca que passaran dels 120 quilòmetres actuals a poc més de 214.
Serà el primer cop que des del mateix ens s’emprèn la inversió en “nova infraestructura”. Tradicionalment, el consorci centralitzava les aportacions dels diferents municipis per on discorren les rutes per al manteniment. Històricament, la recuperació de traçats ferroviaris havia depès del Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient, però després d’anys sense grans novetats –més enllà de l’ampliació que va suposar la ruta del tren petit entre Palamós, Mont-ras i Palafrugell, ja a càrrec de la Generalitat com a compensació a l’impacte del desdoblament de la C-31– Gómez valora la nova fórmula per sufragar els 5,23 milions en què s’ha pressupostat l’habilitació dels 65 nous quilòmetres que sumen els dos trams esmentats i les millores entre Ripoll i Campdevànol. Poc més d’1,9 milions sortiran dels fons europeus Feder i per a la resta han implicat 13 ajuntaments, tot i que “la Diputació hi afegirà 609.000 euros per quadrar el cost total i farà de caixa”, per assegurar la tresoreria i l’execució d’obres mentre no arribin les subvencions i facilitant que els municipis paguin les aportacions repartides al llarg d’un trienni. La idea és activar la contractació d’obres aquesta tardor, per iniciar-les a la primavera del 2018.
Culminar el Projecte 8
El president del consorci diu que la iniciativa d’implicar diputacions i municipis ha cridat l’atenció a altres regions europees, com ara el País Basc, on voldrien apostar pel cicloturisme “però ho veuen feixuc quan les rutes travessen diferents espais forals amb gestió diversa”. En el disseny i tria dels traçats han prioritzat el pla de l’anomenat Projecte 8 anunciat fa una dècada pel Ministeri, que va rebre el nom per la forma de les dues anelles cicloturistes que confluirien a Girona, la del prelitoral –al voltant de les Gavarres– i la de l’interior –que relligaria Gironès, Selva, Garrotxa, Ripollès i Pla de l’Estany. Però en el cas d’aquesta comarca poden fer més via perquè l’expropiació de terrenys per part de cada municipi estava força madura.
Gómez defensa que l’estratègia, mentre no es pugui completar el 8, “és connectar els itineraris existents segregats dels vehicles”, que en el cas de Banyoles enllaçarà amb la via perimetral de l’estany i entre la Garrotxa i el Ripollès, les vies del tren d’Olot i el carrilet guixolenc amb la ruta del Ferro i el Carbó fins a Gombrèn, al Pirineu. O, en el cas del Camí de la Muga, amb la ruta transfronterera Pirinexus, que també es vol duplicar amb una alternativa que enllaci Figueres i Perpinyà més arran de la costa.
“Pirinexus 2”
Aquesta segona Pirinexus, segons expliquen des del consorci, faria 51,5 quilòmetres i tindria un cost total de 4,7 milions. El gros del pressupost se’l repartirien la Diputació, el Consell dels Pirineus Orientals nord-català i la comunitat urbana de l’àrea metropolitana de Perpinyà, però amb aportacions també notables de l’Ajuntament de Figueres i el Consell de l’Alt Empordà. La viabilitat, però, ara mateix està condicionada a la concessió d’un ajut interregional europeu Poctefa, on ja ha superat la primera tria però fins a final d’any no hi haurà res decidit. Si tots els plans i obres prosperessin, el domini pedalable a l’abast dels ciclistes gironins, entre Vies Verdes i les dues Pirinexus a banda i banda de la frontera superaria els 550 quilòmetres.