Una empenteta

En conèixer que havia estat el guanyador d’aquest any del Nobel d’economia, dotat amb gairebé un milió d’euros, Richard Thaler ha declarat: “Intentaré gastar-ho de la forma més irracional possible.” Aquesta irracionalitat de les decisions econòmiques dels individus és el fil conductor del treball de Thaler. Davant de la teoria econòmica clàssica, basada en el supòsit de comportament racional, Thaler ha estudiat i demostrat com, a vegades, el cervell ens juga males passades i ens fa prendre opcions irracionals. Aquest treball ha abraçat múltiples camps, des del mercats financers fins a com portem l’economia domèstica.

En mercats financers, Thaler va demostrar que els mesos de gener eren més positius per una certa sensació de frescor irracional per part dels inversors. Malauradament, un cop portat a la llum, aquest efecte va desaparèixer. També ha estudiat com els individus valoren diferentment el mateix euro depenent de si el porten a la cartera o el tenen al banc. O de si l’han guanyat amb la nòmina o amb la loteria.

Però la teoria central de Thaler és la de l’empenteta (traducció més o menys afortunada de nudge). Per la irracionalitat de les decisions, a vegades un petit incentiu positiu o empenteta que no comporti ni despesa ni benefici pot alterar el comportament dels individus. El seu exemple més conegut és el d’un adhesiu en forma de mosca als urinaris públics que millora la quantitat de dianes.

Aquest darrer cas exemplifica com Richard Thaler ha intentat sempre ser pedagògic. També escriu columnes a la premsa i té una consultora de gestió d’actius. En una època en què molts economistes viuen desconnectats de la realitat produint articles indexats de difícil comprensió, Thaler reivindica aquesta vessant clau de tot bon economista.