Turisme de Barcelona i el “tacatacata”

Els habi­tants d’alguns bar­ris de Bar­ce­lona fa anys que patei­xen les con­seqüències nega­ti­ves d’un turisme mas­siu. 9 mili­ons d’ells només en hotels, on fan més de 19 mili­ons de per­noc­ta­ci­ons, més tot el flux addi­ci­o­nal lli­gat als apar­ta­ments turístics, cre­uers, visi­tants que fan vacan­ces en altres indrets, etcètera fan de Bar­ce­lona la cin­quena des­ti­nació de ciu­tats euro­pees després de Lon­dres, París, Berlín i Roma. Un cas d’èxit, amb perill de morir de l’ídem.

Dar­re­ra­ment els ciu­ta­dans que hi vivim sovint sen­tim el “taca­ta­cata” d’un o diver­sos helicòpters de la Policía fent tombs pel cel. No sabem a què res­pon tenint pre­sent que les com­petències d’ordre públic les tenen els Mos­sos. Pot­ser la cosa té a veure amb la política, per bé que, als car­rers de Bar­ce­lona, hi regna la pau fins al moment. Ells sabran. El cas és que m’ima­gino que fins i tot als bar­ce­lo­nins amics de la Polícia aquest soroll els deu moles­tar, i els que no ho són els aga­fa­ran encara més tírria. Vist amb la pers­pec­tiva d’un turista, veure i sen­tir durant hores un helicòpter de la poli­cia al cel trans­met inse­gu­re­tat. L’atemp­tat del 17 d’agost va per­ju­di­car la imatge turística de la ciu­tat; l’esba­tus­sada de la Policía i la Guàrdia Civil en col·legis elec­to­rals l’1-O, també; les mani­fes­ta­ci­ons uni­o­nis­tes amb fat­xes amb creus gam­ma­des i vio­lents, també. Dar­re­ra­ment el “taca­ta­cata”, també, en una ciu­tat on el que valo­ren pit­jor els turis­tes és, pre­ci­sa­ment, el soroll. Pro­poso que el Con­sorci Turisme, com a màxim orga­nisme de la ciu­tat en matèria turística, actuï per cor­re­gir una cosa que empit­jora la qua­li­tat de l’oferta. Con­cre­ta­ment, i apro­fi­tant que dis­posa de càrrecs ben con­nec­tats, pro­poso que dema­nin a les auto­ri­tats per­ti­nents que l’helicòpter des­cansi. Els turis­tes i la imatge de la ciu­tat ho agrai­ran. I els resi­dents, de totes les opi­ni­ons polítiques, encara més.