Un disseny que espera amfitrió
El Consell de Seguretat Nuclear va aprovar ara fa tres anys la forma que tindrà el polèmic magatzem de residus
L'MTC és el gran objectiu estratègic d'Enresa a causa de l'ocupació creixent de les piscines que actualment guarden el combustible gastat de les centrals en funcionament i de l'amenaça d'haver de pagar una fiança de penalització a la francesa Cogema pels residus de Vandellòs I, però a l'altre costat de la balança del Ministeri d'Indústria sembla que ha pesat durant molt de temps la por a la reacció opositora dels territoris, que, al cap i a la fi, s'està produint igualment, encara que sigui tres anys després que s'aprovés el disseny de l'MTC i s'anunciés un procés de selecció de seu que es va anar ajornant, fins al mes passat.
L'MTC espanyol ocuparà unes 25 hectàrees, gairebé la meitat destinades a un centre tecnològic associat. El magatzem, amb una estructura paral·lelepípede, està dissenyat per guardar durant un mínim de 60 anys i un màxim de 100 combustible utilitzat i residus vitrificats. El sector nuclear confia que, aleshores, ja s'haurà trobat una solució per reprocessar uns residus que, avui, no tenen solució tècnica, un dels retrets més esgrimits pels detractors de la instal·lació, que, primer, exigeixen un calendari de tancament de les centrals. El centre tecnològic, el gran argument dels que consideren l'MTC una oportunitat d'investigació i coneixement, ha d'ajudar a trobar una solució per als residus. Vol ser un punt de referència europeu i s'hi farà recerca sobre el combustible gastat (caracterització i comportament), sobre tecnologies de tractament d'aquest combustible (separació i transmutació) o sobre el comportament de materials (càpsules d'emmagatzematge).
Si el projecte global d'MTC costa 700 milions, el centre tecnològic se n'endú uns 50, quantitat que podria incrementar-se si s'hi fes una instal·lació experimental d'envergadura, una fita pendent de confirmar que arribaria després que l'ITER, el programa que estudia la viabilitat de la fusió nuclear, passés de llarg de Vandellòs. A l'MTC hi treballaran unes 300 persones de mitjana diària durant la seva construcció, i un centenar, després.
Els procementiri fonamenten l'argument en el fet que l'MTC té un risc molt menor al de les plantes atòmiques ja que no requereix ni tan sols de pla d'emergència exterior, tot i que també s'ha de tenir en compte que els residus han de ser transportats, per tren o carretera, fins al magatzem. En aquest sentit, el fet que Ascó estigui a la vora d'un complex nuclear en funcionament i de la via del tren entre Reus i Casp, i connectat per carretera amb l'N-420 per l'eix de l'Ebre, ja va ser identificat com un punt més a favor a l'inici del procés de selecció d'una seu.
DADES TÈCNIQUES
Un nou magatzem individual fins al 2017
Entre el parc nuclear estatal, la primera piscina de combustible gastat que se saturarà, segons dades de la Societat Nuclear Espanyola (SNE) és la d'Ascó I, previsiblement d'aquí a tres anys. Per això, al marge de l'MTC, que no seria operatiu abans del 2015, a Ascó es farà un magatzem temporal individual (MTI) que consistirà en contenidors de formigó disposats en una llosa a la intempèrie i cobrirà la generació de combustible gastat dels dos reactors (Ascó I i II) fins al 2017, en què ja podrien ser traslladats a l'MTC, si no es produeixen nous retards en el procés. Els dos reactors d'Ascó compliran els 40 anys de vida operativa, termini fixat pel govern del PSOE com a vida útil de les centrals, el 2023 i el 2025 respectivament. Encara que no se'ls concedeixi cap pròrroga especial o un nou govern estatal no aposti per obrir noves centrals, l'MTC, en el cas que s'acabi instal·lant al municipi de la Ribera, agafaria el testimoni nuclear si més no fins a l'any 2075. Una hipoteca que alguns consideren alguna cosa més que excessiva.