Qui diu què sobre Ascó
La Torre de l'Espanyol aprova la primera moció que rebutja el magatzem per a la Ribera d'Ebre un cop presentada la candidatura riberenca, enmig d'una batalla pel recompte d'adeptes al «sí» i al «no»
L'assemblea de l'Associació de Municipis en Àrees amb Centrals Nuclears (AMAC), que es va fer dimecres a Madrid, ha obert la guerra sobre l'escenificació de qui té més suports dins de l'àrea nuclear d'Ascó, si els partidaris del «sí» a l'MTC o els contraris al fet que el magatzem s'instal·li a la Ribera d'Ebre. És a dir, els uns, amb la direcció de l'AMAC al capdavant, volen elevar Ascó a la condició de candidat de zona, i els altres volen enfocar una falta de consens que, d'altra banda, sembla evident, encara que d'entre els tretze alcaldes de la zona nuclear d'Ascó cridats a l'assemblea, només un, el de Flix, aixequés la veu per mostrar la seva disconformitat.
Però el «no» ha tingut altres vies d'expressió. Dos alcaldes més, els de la Fatarella i el de Corbera d'Ebre, no van assistir-hi com a mostra de disconformitat. Tots dos són d'ERC, formació que ahir s'esforçava a afirmar que «una gran majoria» de municipis de la Ribera s'oposen a la candidatura d'Ascó. Ho afirmen perquè nou dels catorze municipis de la comarca hauran aprovat mocions en contra de l'MTC, però aquí s'inclouen municipis de fora de l'àrea nuclear com ara Miravet, Rasquera, Benissanet i Ginestar. A més a més, els republicans no hi compten que algunes d'aquestes mocions, les aprovades en una primera tongada, només rebutjaven el magatzem de residus al seu terme municipal, i prou. Només així s'entén que dos dels alcaldes d'aquests nou ajuntaments, Jordi Jardí (Tivissa) i Jaume Salvadó (el Molar) donessin dimecres un suport explícit a Rafel Vidal durant l'assemblea, segons ha transcendit.
Als alcaldes de Flix, la Fatarella i Corbera, s'hi ha d'afegir el punt de neutralitat de Vinebre –l'alcaldessa, Gemma Carim, també ha criticat públicament el procés de selecció i no descarta convocar una consulta popular– i ara també la posició obertament contrària de l'Ajuntament de la Torre de l'Espanyol, que ahir va aprovar per unanimitat una moció que, per primer cop des que Ascó va fer el pas endavant, rebutja el magatzem no només al terme de la Torre sinó també a la comarca de la Ribera. I això que l'alcaldessa, Conxi Solé, no havia pres posició a Madrid, i els silencis i l'absència d'una votació en l'assemblea han anat a favor dels que volien que es visualitzés un suport contundent envers Ascó i Yebra. Un suport que, sigui com sigui, va ser majoritari.
«Em vaig sentir sol»
«El consens, en tot cas, es va produir per apreciació subjectiva», ironitzava ahir l'alcalde de Flix, el socialista Òscar Bosch, que admet que es va sentir sol quan va exposar les maldats d'un procés «obscur i faltat de transparència». Bosch critica que l'AMAC, tot i admetre-ho, vulgui tirar endavant «peti qui peti», quan «l'objectiu tècnic de guardar els residus» no és competència de l'associació. El batlle flixenc reconeix la realitat «química i nuclear» del seu territori i es mostra obert a parlar de tot: «Però parlem-ne bé.»
Si Bosch es va sentir sol, va ser en bona mesura perquè alcaldes com ara el de Móra d'Ebre, el també socialista Josep Solé Biosca, no van dir res durant l'assemblea. De fet, Solé, si bé es remet oficialment a la moció aprovada fa temps per l'Ajuntament «en contra que l'MTC es faci a Móra i a Catalunya», no amaga la seva opinió que si es donés més informació sobre el magatzem, es reduiria el grau d'oposició que genera el projecte. En resum, quatre alcaldies en contra i una que transmet la posició contrària del seu Ajuntament; una que no es mulla, encara, i sis que, per acció o per omissió, avalen Ascó. I cadascú interpreta els números com vol.