Exporteu, si us plau

El Fons Monetari Internacional adverteix que la crisi catalana frena el creixement espanyol. Això és el que deia un diari barceloní fa uns dies. Jo ho expressaria d’una altra manera: el FMI adverteix que el procés català cap a l’autodeterminació i la independència frena el creixement de l’Estat espanyol. No és cap sorpresa. Jo mateix ho he dit en els meus escrits: el pes de l’economia catalana té una clara influència sobre l’economia espanyola. Aquest advertiment no afavorirà el procés català, més aviat al contrari. Els espanyols estaran o estan enrabiats contra nosaltres, perquè s’adonen del pes de l’economia catalana, que repercuteix sobre la seva. Pot ser un argument més per l’“a por ellos”. Ells dominen clarament per població i per territori; tenen el control polític de Catalunya exercit pel centralisme de l’Estat, i ara per l’article 155 de la Constitució espanyola. Poden fer mal a l’economia catalana forçant el trasllat de les seus socials de les empreses que la tenien aquí. I no cal que treguin l’exèrcit que el passat dia 1 d’octubre estava preparat a Saragossa. Però que vagin amb compte, perquè faran mal a Catalunya, però també a ells mateixos. I aquí només tenim escopetes de balins, per matar pardals.

Amb aquest panorama, cal demanar a les empreses catalanes –petites i mitjanes en la seva majoria– que pensin sobretot en l’exportació dels seus productes o serveis. Actualment, el 25% d’aquesta producció s’exporta. El percentatge no ha parat de pujar des de l’entrada de l’Estat espanyol a la Unió Europea, que és el nostre mercat natural. Un mercat que inclou Espanya, però també els altres 26 membres de la Unió. Catalunya, per altra part, s’ha obert mercat, encara que sigui modest, en alguns països asiàtics i americans.

El mercat espanyol farà el boicot als productes catalans. Fa 150 anys que ho fa per temporades i ara ho pot fer més permanentment. Però nosaltres continuarem bevent vi de La Rioja i menjant pernil de Jabugo.

Em sap molt de greu el que dic. Si algú hi ha vist un bri de satisfacció, s’ha equivocat totalment. Em sap molt de greu que hi hagi presos polítics –amics– empresonats. Em sap molt de greu que no sigui possible un diàleg civilitzat, que sigui productiu per als dos costats, que ho podria ser. Un govern català aliat amb un govern espanyol podria fer un gran servei a l’economia espanyola.

Torno a l’exportació catalana, després d’expressar el greu que em sap que els espanyols no siguin capaços d’entendre que els catalans tenim una llengua, una cultura pròpia i que som un subjecte polític, amb drets propis per decidir: els empresaris catalans han de mirar cada cop més fora de les actuals fronteres de l’Estat. Ja que hem comparat Catalunya amb Dinamarca –jo ho faria amb els Països Baixos–, també ho haurien de fer amb la seva taxa d’exportació, que està al voltant del 75% de la producció pròpia, mentre que la resta és per al consum interior.

Com tots els estats petits, Catalunya s’ha de distingir més pel talent, que pel volum de la seva producció. El talent també és exportable i més preuat que l’exportació tradicional. I de talent, n’hi ha a Catalunya.