Economia

Infraestructures

Sis reptes per una mobilitat sostenible al territori

L’anunciada infraestructura centra a Girona un dels debats que van sorgir en el marc de la Jornada sobre Turisme i Sostenibilitat, organitzada per la Fundació Jordi Comas

Els accessos ferroviaris a la Costa Brava són prioritaris

Sis són els reptes i les actuacions preferents per una mobilitat sostenible a la demarcació de Girona. Així ho va fer públic ahir el director de la Fundació RACC, Lluís Puerto, en una ponència en el marc de la Jornada sobre Turisme i Sostenibilitat, organitzada per la Fundació Jordi Comas Matamala i l’Agència Catalana de Turisme i que va reunir més d’un centenar de persones al CaixaForum de Girona.

En concret, són aquests: el pla director de la mobilitat turística; la culminació del desdoblament de l’N-II entre Maçanet de la Selva i Tordera; la fi de la concessió de l’AP-7; els accessos ferroviaris a la Costa Brava, així com la descongestió dels accessos viaris (amb el tancament de l’anella de la C-31); la connexió completa de l’A-26 (l’eix pirinenc), que uniria les marques turístiques Costa Brava i Pirineus, i la reducció de la petjada de carboni gràcies a les noves tecnologies, no només amb targetes de mobilitat que facilitin l’ús del transport públic, sinó també amb un sistema que prioritzi el pagament pel fet d’utilitzar el cotxe i no pas pel fet de tenir-ne, una mesura que suposa reduir la propietat dels cotxes “que estan el 95% del dia aparcats”, explicava Puerto.

En la mateixa taula rodona sobre infraestructures i urbanisme a les zones turístiques, es va debatre sobre un dels temes d’actualitat a la demarcació, que va ser plantejat pel moderador, el periodista Jordi Grau: el futur baixador del tren d’alta velocitat (TAV) a l’aeroport de Girona, que l’Estat ha anunciat aquesta setmana. Els dubtes sobre què es projecta fer i quina repercussió tindrà la nova infraestructura al territori gironí van ser plantejats pels tres ponents: Joaquim Nadal, exconseller de Política Territorial i exalcalde de Girona; Lluís Puerto, director de la Fundació RACC, i Francesc Muñoz, director de l’Observatori de la Urbanització de la UAB. “Només és negatiu si es planteja en contraposició amb l’estació urbana”, insistia Nadal, que prèviament havia recordat que “no hi ha cap estació de TAV al món que anteposi l’aeroport a les àrees urbanes”. Per això, l’exconseller considera fonamental saber com s’operarà amb el futur baixador i, en aquest sentit, hi va afegir que els gironins no entendrien haver d’anar a buscar el TAV a l’aeroport. També Francesc Muñoz va insistir que “no hi ha res més urbà que una estació”. Més contundent va ser el director de la Fundació RACC, que va animar a considerar tant els efectes desitjats com els “indesitjats” de la futura infraestructura, com ara el grau de contaminació que tindrà al territori, el qual, va dir, n’obtindrà un benefici zero. Per Puerto, si bé el baixador podria portar més visitants a Girona, el que generarà, “sobretot”, serà més demanda de llarga distància, i per això es va mostrar més partidari que la connexió de la ciutat amb l’aeroport gironí es fes amb una “anella ferroviària” que també inclogués la Costa Brava sud.

Als dubtes plantejats sobre el baixador, hi va respondre, durant el torn de paraula, el president de la Cambra de Comerç de Girona –un ens que sempre ha reclamat aquesta infraestructura–, Domènec Espadalé, que va reconèixer que el baixador podria presentar inconvenients, però que té avantatges per al territori.

“Per a Catalunya és important i per a Girona, també. Dependrà de nosaltres captar els turistes”, va dir Espadalé, amb referència al fet que l’aeroport de Girona es vulgui convertir en la quarta pista del saturat aeroport del Prat.

LES FRASES

El baixador [del TAV] només és negatiu si es planteja en contraposició amb l’estació urbana
Joaquim Nadal
exalcalde i exconseller de política territorial
La dotació d’infraestructures de transport massiu és bona, però soc crític amb rodalies
Lluís Puerto
director de la fundació racc
Depèn de quin és el concepte de sostenibilitat que té cadascú
Joan Cals
catedràtic emèrit d’economia de la universitat autònoma de barcelona

La UdG estudia l’efecte del turisme marítim i costaner

Joan Trillas

La promoció de la sostenibilitat i la responsabilitat pel que fa al turisme marítim i costaner a la Mediterrània és una de les prioritats de la Universitat de Girona, que lidera a Catalunya un estudi per recollir-ne dades. El projecte, Models of integrated tourism in the MEDiterranean plus (Mitomed+), ha de servir per ampliar tant el coneixement com el debat social a l’entorn de la sostenibilitat turística i per aconseguir una millora de la presa de decisions i de la planificació d’aquesta modalitat de turisme.

El treball es porta a terme des de l’Institut de Recerca en Turisme (Insetur) a Catalunya, i en la fase pilot participen tres municipis o nuclis de referència: Sant Antoni de Calonge, Sitges i Torredembarra, que han resultat escollits pel seu reconegut camí en l’àmbit de la sostenibilitat. Des del mes de novembre passat, aquestes poblacions ja recullen dades sobre els indicadors del projecte. Aquesta informació serà una eina per a la presa de decisions amb vista a aconseguir millors nivells globals de sostenibilitat en clau social, econòmica i ambiental. El projecte Mitomed+ té el suport de l’Agenda per un Turisme Sostenible i Competitiu en una Política Marítima Integrada (Agenda for Sustainable and Competitive Tourism and Integrated Maritime Policy).

L’Institut de Recerca en Turisme, dirigit pel doctor Jordi Comas, s’emmarca en el Campus Turisme i és un espai de confluència de la recerca fonamental, la recerca aplicada, la transferència de coneixement i la formació superior en el turisme, amb la voluntat de millorar el coneixement sobre els processos socials, econòmics, jurídics, territorials, empresarials, ambientals i patrimonials del turisme, en els àmbits local, regional, estatal i internacional.

Recursos i residus

En un any, es fan 4.542,5 milions de quilòmetres

Entre les dades de mobilitat difoses ahir pel RACC, destaca que durant l’any 2016 els vehicles van fer un total de 4.542,5 milions de quilòmetres per les carreteres gironines i que, si bé no la totalitat, bona part d’aquest registre correspon a la mobilitat dels turistes. D’altra banda, les dades sobre sinistralitat empitjoren cada any, especialment pel que fa a les motocicletes. Segons dades del RACC, l’any passat hi va haver fins a 34 víctimes mortals en zones interurbanes –tantes com el 2016–, i en zones urbanes n’hi va haver 11 més el 2016 –no disposen de dades del 2017–. Pel que fa als ferits greus en zones interurbanes, el 2016 n’hi va haver 170 i el 2017, 110. En zones urbanes, 113 durant el 2016.

Conciliació amb el medi natural i el medi urbà

Durant les jornades, es va parlar de la utilització del territori com a atractiu turístic, així com de les dificultats de conciliació entre la demanda d’ocupació i d’usos que el turisme genera i la necessitat de preservació, amb el medi natural com a valor turístic destacat. També hi va haver un espai per tractar la pressió turística sobre el medi urbà, els efectes del turisme sobre els pobles i ciutats del país i les vies per conciliar l’acollida de visitants sense distorsionar la vida quotidiana dels residents.

Dificultats

Els turistes gasten més aigua i generen més residus

Segons va exposar Anna Torres, docent i investigadora del CETT-UB, es calcula que un turista en un hotel consumeix un terç més d’aigua per dia que un resident i que aquesta despesa és superior segons l’hotel. En termes globals, en un hotel d’una estrella es gasten 174 litres d’aigua per pernoctació i la quantitat s’eleva als 361 litres quan es tracta d’un establiment de cinc estrelles. Pel que fa als residus, es calcula que un turista genera dos cops més de brossa que un resident.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.