“Si no es canvia la manera de fer les coses, mai no hi haurà res de nou”

És el nivell següent de la indústria. Pri­mer vam tenir la revo­lució indus­trial amb la meca­nit­zació, després l’era digi­tal amb els ordi­na­dors i sis­te­mes de con­trol, i final­ment la pro­gra­mació. Ara estem en el pas següent, on en lloc de meca­nit­zació apos­tem per sis­te­mes de comu­ni­cació 4G o 5G, intel·ligència arti­fi­cial o la impressió digi­tal que fem nosal­tres.

No hi ha límits del que podem dis­se­nyar. Visu­a­lit­zem i podem fabri­car en un espai molt curt de temps. Per exem­ple, tens un braç mecànic que el vaig dis­se­nyar en un tovalló de paper i pocs dies després ja el tenia a la mà. Ens faci­lita la vali­dació de peces que podríem tri­gar set­ma­nes a saber si poden fun­ci­o­nar i la geo­me­tria de la peça és per­fecta per a la seva apli­cació. Vol dir que no es pot millo­rar més, tant de força, de torsió, de resistència de tem­pe­ra­tura, tot està pre­vist en una única peça. L’avan­tatge és que també pesa molt menys i això fa que tota la cadena que la fa fun­ci­o­nar sigui més petita i com­pacta. Tot està opti­mit­zat i estal­via con­sum energètic i en el mateix espai hi tenen cabuda més sis­te­mes.

No, pri­mer en fem un per tes­tar i vali­dar, però després ja és la peça final i està a punt per ser ins­tal·lada en una màquina.

Molts ima­gi­nen aques­tes peti­tes impres­so­res a par­tir de 300 euros que ser­vei­xen per fer ninots. Però el procés i la tec­no­lo­gia que fem ser­vir no té res d’això. Nosal­tres fem peces tan for­tes com l’alu­mini, com un petit cub de plàstic PA12 que pot aguan­tar fins a 90 qui­los.

També hi ha ceràmiques i metalls. El plàstic té mala fama, però és un bon mate­rial per com­bi­nar elas­ti­ci­tat, resistència, dura­bi­li­tat. El nos­tre negoci no és la impressió de peces en 3D, sinó aju­dar les empre­ses perquè fabri­quin o facin el canvi d’alguna peça amb aquesta tec­no­lo­gia. Que arri­bin al punt on estem nosal­tres, que hem pogut dis­se­nyar les nos­tres màqui­nes.

A petició d’Acció i Foment del Tre­ball, per cons­ci­en­ciar la gent, perquè ens tro­bem que els fabri­cants de maquinària són resis­tents als can­vis. Si no es can­via la manera de fer les coses, mai no hi haurà res de nou.

L’opti­mit­zació de peces que hem fet per a una empresa de drons. Final­ment cada dron és 40 grams més lleu­ger que el mateix que feien amb fibra de car­boni. També és més fort i no es trenca en mil bocins quan s’esta­ve­lla con­tra el terra.

Estem veient que el sec­tor de l’auto­moció s’hi comença a interes­sar, per les peces del procés de mun­tatge. També les que fabri­quen tubs per als cot­xes, per evi­tar que es doble­guin. Altres empre­ses ens con­tac­ten per fer peces en sèrie però can­vi­ant un petit detall i sense que cal­gui fer mot­lles dife­rents.

Vam pre­sen­tar la màquina Da Vinci, amb un 40% de les peces fetes en 3D. És molt interes­sant perquè con­su­meix un 76% menys d’ener­gia que les de la com­petència i tre­ba­lla cinc vega­des més ràpid. A més també incor­pora intel·ligència arti­fi­cial, perquè pensa tota sola i ense­nya les altres màqui­nes ins­tal·lades a altres llocs del món. També uti­litza rea­li­tat aug­men­tada pel ser­vei tècnic de la màquina.

Ser­veix per pin­tar estruc­tu­res metàl·liques, com ara les bigues dels edi­fi­cis. Per a gra­ta­cels tan alts com el Shard de Lon­dres, els engi­nyers un cop l’han dis­se­nyat hi ha el software per fabri­car les peces indi­vi­du­als des del prin­cipi fins al final i sense inter­venció humana. En aquest procés intervé una màquina per gra­na­llar i treure l’òxid i una altra per pin­tar. Avui ho fa a una velo­ci­tat de 80 centímetres per minut i fan ser­vir gas per al túnel d’asse­car. Les nos­tres no reque­rei­xen gas i poden pin­tar a cinc metres per minut.

No, fa 5 metres d’ample i 16 de llarg. Volíem apro­fi­tar totes les tec­no­lo­gies que tenim a la mà perquè volia fer la màquina del sec­tor. Està dis­se­nyada amb mòduls, perquè si en el futur hi ha sis­te­mes nous la puguis millo­rar i no com­prar-ne una de sen­cera.

Sí, jo pre­fe­ria unes xifres, però els socis van bate­jar-la. A Vilas­sar de Dalt hi ha l’R+D del grup mul­ti­na­ci­o­nal italià, però també podem desen­vo­lu­par els nos­tres pro­pis pro­jec­tes. Aquí produïm peces, però l’objec­tiu és asses­so­rar les empre­ses perquè puguin arri­bar a fer-ho o incor­po­rin alguna peça.