Economia

anàlisi

ESTEVE VILANOVA

Del ‘todos al suelo’ al ‘todos a la cárcel’

Un dels error històrics nostres és pretendre fer sempre i alhora la revolució i l’alliberament nacional

S’ha arri­bat a dir, i defen­sar, sense que ningú s’esglaiés, que la uni­tat d’Espa­nya estava per sobre de les lleis. I ja hem vist la peri­llo­si­tat d’aques­tes afir­ma­ci­ons, de posar per sobre de tot els interes­sos d’estat, que no es dubta a jus­ti­fi­car fins i tot el ter­ro­risme d’estat.

L’argentí José Narosky va dir que “un gran error pot mos­trar-nos la veri­tat” i la huma­ni­tat sovint ha tin­gut sort d’algun gran error sem­pre que s’ha tro­bat amb per­so­nes intel·ligents. De fet, no tindríem ni la peni­cil·lina, i mirin el bé que pot fer un error. Encara no podem afir­mar que el procés ha estat un gran error, però sí que sem­bla evi­dent que, tal com ho hem fet fins ara, algun error hem comès.

Un dels errors històrics nos­tres és pre­ten­dre fer sem­pre i alhora la revo­lució i l’alli­be­ra­ment naci­o­nal, perquè sovint amb­dues pre­ten­si­ons es neu­tra­lit­zen i, a més, poden arri­bar a ser exclo­ents. En l’alli­be­ra­ment naci­o­nal segur que hi ha molta gent dis­po­sada a unir for­ces, però ini­ciar un procés revo­lu­ci­o­nari ja és més dis­cu­ti­ble. Un gran nom­bre d’inde­pen­den­tis­tes volem la inde­pendència, però no ens agrada el model revo­lu­ci­o­nari de la CUP, i quan a aquesta, per les com­bi­na­ci­ons numèriques, se li dona una força que no li han donat els vots, hau­rien d’enten­dre-ho i mode­lar molt més el seu dis­curs i les seves exigències per tal d’anar amb la majo­ria.

Quan s’acosta Sant Jordi comen­cen a sor­tir lli­bres, alguns expi­a­to­ris, que volen expli­car-nos què va pas­sar els dar­rers dies quan el pre­si­dent Car­les Puig­de­mont es deba­tia entre con­vo­car elec­ci­ons o pro­cla­mar la inde­pendència. Hem sabut que alguns empre­sa­ris s’hi van atan­sar per dema­nar-li que con­voqués elec­ci­ons; uns empre­sa­ris que durant molt de temps han res­tat callats i aplau­dint el PP, o sense cap força per fer-li veure l’inde­cent com­por­ta­ment del govern espa­nyol amb la dis­cri­mi­nació en inver­si­ons i en el finançament català que pro­voca un dèficit insu­por­ta­ble i que ens per­ju­dica molt l’eco­no­mia i les empre­ses cata­la­nes. De fet, alguns d’aquests empre­sa­ris, sor­tint de l’entre­vista es van apres­sar a can­viar la seu social de la seva empresa i posar-la fora de Cata­lu­nya, tot i que aquí tenen el gruix del negoci.

El Cer­cle Eqüestre de Bar­ce­lona és una ins­ti­tució cre­ada en 1856 i que havia estat sem­pre un cen­tre de tro­bada de la gent benes­tant i bur­gesa que feien gala d’una dis­creció exqui­sida perquè volien pas­sar des­a­per­ce­buts; però, de cop, s’ha trans­for­mat en un cen­tre on la mala edu­cació hi és per­mesa i aplau­dida. En un dels dinars que periòdica­ment fan amb un con­vi­dat, la set­mana pas­sada el con­vi­dat va ser el pre­si­dent del Par­la­ment de Cata­lu­nya, el Molt Hono­ra­ble Roger Tor­rent, que avui és la pri­mera auto­ri­tat cata­lana que hi ha al Prin­ci­pat. Després del dinar i d’un dis­curs del pre­si­dent serè i mesu­rat, va tocar el torn de pre­gun­tes i ben aviat es va veure que s’obria la caixa de Pan­dora amb l’adver­ti­ment del pre­si­dent del Cer­cle de Direc­tius de parla ale­ma­nya Albert Peters, quan va avi­sar el pre­si­dent amb un: “Avui està en ter­reny crític”, i real­ment algu­nes inter­ven­ci­ons més que crítica con­te­nien odi, i no per temes econòmics, com seria nor­mal amb empre­sa­ris, sinó que totes les inter­ven­ci­ons eren per qüesti­ons polítiques. No m’ima­gino que cap d’aquests empre­sa­ris de parla ale­ma­nya hagues­sin tin­gut aquest com­por­ta­ment, d’escassa edu­cació, davant del pre­si­dent del Bun­des­tag ale­many, senyor Wolf­gang Schäuble.

Una comen­sal va inter­pel·lar el pre­si­dent perquè por­tava el llaç groc en suport als pre­sos polítics, adduint que l’ofe­nia. I segu­ra­ment la inter­venció més extrema és la de l’empre­sari ale­many resi­dent a Ale­lla de fa més de vint-i-cinc anys Karl Jacobi, quan després d’una dis­curs polític propi d’ide­o­lo­gia d’extrema dreta, va dir: “Jo voto perquè tots vostès vagin a la presó.” Això ja no només depassa la mala edu­cació, sinó que no hi ha gaire diferència entre el “todos al suelo” i el “todos a la cárcel”.

Hauríem d’espe­rar que els orga­nit­za­dors d’aquests dinars i molts assis­tents, apren­guin d’aquest greu error.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia