Emprenedors
Cuina terapèutica
professió ·
Cristina Manyer, de Santpedor, va deixar la feina de nutricionista per dedicar-se a fer tallers gastronòmics, desenvolupar receptes i fer d’assessora nutricional
De jove havia patit anorèxia i bulímia i va aconseguir canviar la seva relació amb el menjar
Es va plantejar ajudar els altres a fer la transformació que ella havia aconseguit
Per demostrar que la cuina sana no és sinònim de verdura bullida, Cristina Manyer ha preparat per a la fotografia d’aquest reportatge una pizza vegetal. Ha fet la massa amb farina de fajol, ha preparat ella mateixa el formatge vegà, i proposa coronar-la amb les verdures que més ens agradin, tot i que ella ha triat com a protagonista el carbassó. Manyer va treballar molts anys com a dissenyadora d’interiors, però poc després de ser mare del Pol va decidir donar un gir de 180 graus a la seva vida professional. Va deixar la feina i va començar a impartir classes de cuina. Avui és assessora nutricional i té en marxa diversos projectes relacionats amb la cuina “terapèutica”. “Quan vaig fer el canvi tenia ja 31 anys, i és dur, sobretot a certa edat, però el que feia abans no m’aportava la felicitat; van ser massa hores dedicades a un treball sense passió”, reflexiona.
Nascuda a Santpedor, la relació d’aquesta emprenedora amb el menjar no sempre ha estat tan plàcida. D’adolescent fins i tot va patir anorèxia i bulímia. “Estava totalment obsessionada amb el pes i no tenia cap guia, totes les revistes parlaven de cossos impossibles i dietes desequilibrades” que li provocaven una relació amb el menjar “angoixant”. Van ser anys “molt difícils”, però va arribar un dia que va veure que així no podia continuar. Seria l’inici d’una aventura que s’ha cuinat a foc molt lent. “Vaig començar a llegir molt i vaig entendre per què hem de menjar; vaig agafar consciència de la importància dels nutrients i de mica en mica va anar naixent aquesta passió pel menjar sa i equilibrat”, explica. L’alimentació terapèutica, neta i equilibrada va canviar la seva vida: van desaparèixer els efectes d’alimentar-se malament, com ara la falta d’energia, la somnolència durant el dia, les menstruacions irregulars i els constants problemes de restrenyiment. La conclusió final va ser que si ella havia aconseguit alimentar-se bé i fer servir la cuina com a eix d’una transformació personal tan beneficiosa, tothom ho podia fer. “I vaig decidir ajudar l’altra gent”, relata.
Aquest és l’origen de la nova vida de Manyer, tot i que el canvi va ser gradual. Va començar a estudiar mentre encara treballava i després va fer servir els dos anys d’atur per fer cursos més intensius. Va començar a l’escola de Cuina Energètica de Montse Bradford i després a la de Macrobiòtica de Catalunya, però no eren el tipus de cuina que més li quadraven, indica, de manera que va continuar indagant. Es va acabar formant a l’institut d’FP de la Salut Roger de Llúria i es va especialitzar en dietètica i cuina naturista i oriental sota el guiatge de l’ecoxef Montse Vallory. També és xef crudivegana i ha estudiat criança natural i nutrició esportiva, ja que l’esport és la seva altra gran passió i està convençuda que el menjar equilibrat s’ha d’acompanyar d’hàbits de vida saludables.
Així va començar tot, i avui dia aquesta emprenedora fa de coach nutricional tant de forma presencial –té consulta a Santpedor– com en línia, i entre moltes altres activitats col·labora amb diferents empreses per desenvolupar receptes, assessora companyies per millorar els seus productes, fa cursos i tallers i també elabora llibres electrònics, amb fotos pròpies incloses. De moment els llibres en línia són gratuïts, però han tingut tan d’èxit, sobretot els de pans sense farines, que es planteja editar-ne de pagament.
Buscar la millor opció
Les receptes de pans fets amb clares d’ou li van molt bé, a Manyer, per mostrar la seva filosofia: “La nostra societat és molt panarra, i el més fàcil seria dir-te que no mengis pa, però jo plantejo una solució perquè almenys sigui saludable i el sistema digestiu ho paeixi molt millor.” “I és molt bo”, afegeix, ja que destaca que menjar sa és totalment compatible amb una experiència gastronòmica plaent. El problema, reflexiona, és que molts cops no sabem com cuinar les coses. El mes passat, Manyer va fer un retir a la localitat de Torà, a la Segarra, dirigit a dones que volien fer un reset –així es deia l’estada– i aprendre a menjar sa i tonificar-se, ja que s’han fet també diversos tallers esportius, amb classes de ioga, zumba o cardiofit. L’estiu que ve repetirà.
Manyer destaca que ser emprenedor no és fàcil, tot i que no ho canviaria per res: “Jo faig moltes hores però no tinc la sensació que treballo perquè ho faig des de la passió”, així que anima tothom a lluitar pel que creu. “Si tens una feina que no et fa feliç, val la pena replantejar-te un canvi”, reflexiona.