No pensem en gran

Si volem ser grans hem de pensar en gran, i no sé si el nostre genotip empresarial té aquesta variant genètica. Som un país d’emprenedors, això no ho pot negar ningú, i hem estat capaços de crear un teixit industrial de petites i mitjanes empreses molt rellevants i fins i tot hem estat capaços d’obrir-nos al món i l’objectiu de l’exportació ja no és un recurs minoritari dels departaments de vendes sinó que forma part de l’estratègia de creixement. Però tota aquesta energia empresarial arriba un moment que, per les raons que siguin, no som capaços de fer el pas cap a tenir grans empreses multinacionals, i de cara al futur és imprescindible tenir aquestes grans empreses perquè formen part del poder tou d’un país.

Per il·lustrar aquest fenomen, en tres mesos les dues empreses més importants del cava han passat a mans estrangeres. Codorniu, una empresa fundada a Sant Sadurní d’Anoia el 1551 i que és l’empresa líder mundial de producció de vins escumosos. Aquesta empresa va ser una de les que van traslladar la seva seu social a la Rioja el 2017 per les pressions polítiques i els boicots espanyols.

Freixenet, fundada el 1861 també a Sant Sadurní d’Anoia, és també una de les empreses més importants a àmbit mundial i destaca per la gamma de producte escumós. Aquesta empresa també va destacar per la seva creativitat en la publicitat, trencant el tradicional missatge de Nadal per un de més cinèfil i amb argument, i amb la participació de grans figures mundials de l’espectacle i del cinema.

Abertis és una corporació dedicada a les infraestructures de comunicació i transport fundada a Barcelona el 2003 amb la fusió d’Acesa i Àurea. La seva estratègia d’expansió la va situar a controlar diversos operadors d’autopistes d’Europa, dels EUA i de diferents països de Llatinoamèrica. Controlava la Televisió Digital Terrestre i participava a Hispasat amb el 57% i Cellnex, empresa que es va convertir en el principal operador privat europeu en la gestió d’infraestructures de telecomunicacions.

Cirsa, empresa catalana del joc fundada el 1978 a Terrassa, s’ha convertit en líder mundial en el sector de màquines recreatives, controlant-ne més de 50.000, 88 bingos i 25 casinos. Té presència a més de 70 països i més de 14.000 empleats. Els darrers anys, Cirsa ha estat un dels principals contribuents a Hisenda.

Com poden veure amb aquests exemples, hem creat empreses líders mundials en diferents sectors, algunes amb la solidesa de centenars d’anys i d’altres en menys temps, però han estat capaces de situar-se en els mercats mundials demostrant que si els empresaris tenen la ment oberta troben mercats i oportunitats de negoci per créixer.

Però tota aquesta capacitat emprenedora, i per raons ben diferents, arriba un moment que els propietaris cedeixen a les ofertes temptadores de compra que altres grups, sovint estrangers, fan. Deixant clar que no critico el dret que tenen els propietaris d’actuar així, em dol. I em dol perquè així com totes les empreses han o haurien de tenir una responsabilitat social corporativa, també fora bo que tinguessin una responsabilitat “nacional”, o si volen, un “patriotisme empresarial” per no malmenar aquesta acumulació d’esforços de molts anys de treballadors que apleguen totes aquestes empreses que han assolit nivells de lideratge tan alts.

També és cert que en el cas de les productores de cava, els dèficits de gestió i estratègies errònies les han penalitzat davant l’embranzida de la competència i de la introducció d’un producte substitutiu amb el qual han volgut rivalitzar en preu, perjudicant-ne el producte.

Quan Codorniu passa a mans de l’americana Carlyle, Freixenet a mans de l’alemanya Henkell, Abertis a mans d’ACS de Florentino Pérez i de la italiana Atlantia i Cirsa a mans de la gestora de fons d’inversió internacional Blackstone, i tot això passa en pocs mesos, requereix una reflexió de país. Ah!, i per als mal pensats o tendenciosos, aquests fets no tenen res a veure amb el famós procés. Per desgràcia és una cosa més profunda. No pensem en gran.