El Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre configuren «una cruïlla estratègica irrepetible» dins l'Estat

Els principals responsables de les cambres de comerç i indústria de Valls, Tarragona, Reus i Tortosa van rebre, ahir, amb resignació el resultat de l'informe encarregat al grup de Recerca d'Indústria i Territori, de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Hi ha 37.000 persones més desocupades i continua la caiguda de comandes a les indústries. El catedràtic d'economia aplicada de la URV, Agustí Segarra, apel·lava al «comportament més transparent i responsable dels grans bancs i dels polítics per poder superar la crisi», i destacava el potencial de les àrees logístiques del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre perquè «configuren una cruïlla estratègica irrepetible dins l'Estat». Els experts, però, alerten que cal «millorar la interconnexió i la coordinació de les diverses plataformes logístiques». El catedràtic afirmava que al Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre els centres logístiques posen a l'abast del territori «una projecció de futur molt important», i ho va argumentar: «El conjunt de Tarragona té el 13% de la superfície logística de Catalunya, amb una oferta molt per sobre de Girona o Lleida i a un preu més atractiu.» L'economista reconeixia que una de les crítiques que desencadena la logística és que «genera llocs de treball de baix valor afegit, però és un tipus d'activitat empresarial que encaixa molt bé amb el tipus de formació que té la gent que ocupa aquest territori». Actualment la base de dades del Sistema de Análisis de Balances Ibéricos mostra una distribució desigual en el nombre d'empreses relacionades amb la logística. Així, el Camp de Tarragona disposa de 257 empreses, mentre que les Terres de l'Ebre en tenen 56 en aquest sector, tot i que les dades no són exhaustives perquè no s'hi comptabilitzen les empreses que operen des d'aquí, però que estan domiciliades fora d'aquest territori. En les conclusions de l'anàlisi econòmica es recomana complicitat entre iniciativa pública i privada, incorporar activitats de recerca i innovació en les noves plataformes logístiques i minimitzar la pressió territorial, és a dir, «sempre amb un desenvolupament controlat sota conceptes de sostenibilitat ambiental».