Cens empresarial pel foment de la dinamització al Gironès
El projecte el du a terme l’àrea de Promoció Econòmica del Consell Comarcal
Es fa un treball de camp als polígons per veure’n les mancances i potencialitats
Detectar les necessitats empresarials dels municipis i dels seus polígons industrials, atreure-hi la instal·lació de noves activitats i que tot aquest coneixement es materialitzi en la creació d’ocupació. Són diversos dels reptes d’un projecte del Consell Comarcal del Gironès. En concret, s’ha elaborat un exhaustiu cens empresarial, que s’ha focalitzat inicialment en 7 poblacions: Vilablareix, Fornells de la Selva, Aiguaviva, Bescanó, Sant Gregori, Canet d’Adri i Sant Martí de Llémena. Aquesta radiografia s’ha centrat en un principi en aquestes localitats properes a Girona o de la seva segona corona urbana perquè és on, en part, es pot acabar dirigint el creixement de la capital.
En cada municipi s’hi ha fet un treball de camp, en el qual s’han recollit xifres sobre quantes zones industrials hi ha als termes, el nombre d’empreses, les naus en venda o lloguer, els locals buits i els comerços existents fora dels polígons industrials. Aquestes dades s’han bolcat en la plataforma Instamaps: una eina d’ús públic, creada per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Es treballa, per tant, sobre una base cartogràfica i es van posant diverses capes amb els resultats obtinguts al damunt del mapa per tal que sigui molt gràfic i visual. Per exemple, una capa en què hi surtin situats els comerços de proximitat, una altra en què s’hi assenyalin les empreses i naus dels polígons, així com la ubicació dels solars.
Conveni amb la UdG
El 2015, Toni Vidal es va incorporar al Consell Comarcal del Gironès com a conseller de Promoció Econòmica. Explica que, fins aleshores, un dels àmbits en què es treballava des d’aquesta administració era en tot el que tenia relació amb les polítiques d’ocupació. “És una pota destacada que es feia, es fa i s’ha de continuar fent. Vam considerar, però, que també ens havíem de centrar en una altra vessant molt important, com és el desenvolupament i la dinamització territorial”, hi afegeix Vidal. Per això, el 2016 es va contractar una agent d’ocupació i desenvolupament local (AODL). Un dels punts del seu pla de treball ha estat, precisament, la formulació del cens empresarial.
El projecte ha estat possible gràcies a un conveni amb el departament de geografia de la UdG. El consell va contractar en pràctiques una estudiant de geografia, que és qui va efectuar el treball de camp i va anar situant totes les empreses, locals i comerços sobre els mapes.
L’interès que suscita la iniciativa va anar creixent i es va contractar el 2017 una segona AODL. La intenció és ampliar el cens empresarial a tot el Gironès i adjuntar-hi informació sobre el petit comerç. La primera part, per tant, va finalitzar amb 7 municipis censats dels 27 de la comarca, i actualment se segueix el cens a la resta.
Creació de fitxes
Un dels propòsits principals és dinamitzar els polígons d’activitat econòmica (PAE) i el petit comerç i, alhora, potenciar la seva competitivitat. Amb el cens, a més, es pretén mantenir actualitzada la informació dels PAE, dels establiments, dels serveis existents a les zones estudiades i la disponibilitat del sòl industrial per ocupar. En la mateixa plataforma d’Instamaps, les noves empreses que vulguin instal·lar-se en un municipi disposaran de fitxes amb dades que els poden ser útils sobre els recursos que hi ha en cada àrea.
A Aiguaviva es van comptar 5 zones industrials diferenciades, 100 empreses al PAE, 9 naus en venda o de lloguer i 15 negocis de serveis fora de la zona del polígon industrial, com ara allotjaments rurals i restaurants. A Bescanó, 4 sectors industrials, 90 empreses al PAE, 15 naus en venda o de lloguer, 9 empreses de serveis fora del polígon industrial i 50 comerços o serveis de proximitat (autoescoles, mecànics, estètiques, perruqueries, establiments, bars o restaurants, etc.). Pel que fa a Fornells de la Selva, 3 àrees industrials, 130 empreses al PAE (un 20% dedicades al sector de l’automoció), 3 naus en venda o de lloguer, 3 empreses de serveis fora del polígon i 25 establiments o serveis de proximitat. A banda, entre Sant Gregori, Sant Martí de Llémena i Canet d’Adri s’han detectat 5 naus en venda o de lloguer, 3 zones industrials diferenciades (Canet d’Adri i Sant Martí de Llémena no disposen de polígon), 37 empreses al PAE, 33 més que no són als polígons i 69 comerços o serveis de proximitat. I a Vilablareix, 3 zones industrials, 97 empreses al PAE, 11 naus en venda o de lloguer, 1 empresa de serveis fora del polígon i 41 comerços o serveis de proximitat.
LES FRASES
Més cooperació entre el sector públic i el privat
G. P
La definició d’un model territorial que contribueixi al desenvolupament econòmic i a l’ocupació al Gironès és, a grans trets, l’objectiu general d’aquest pla del Consell Comarcal del Gironès. El projecte recolza principalment en quatre idees. Un dels pilars és atreure nova activitat per ampliar i diversificar els negocis. Un segon ítem és potenciar la participació activa dels agents públics i privats amb rellevància al territori. Molt vinculat a aquest darrer propòsit hi ha el fet de fomentar la cooperació público-privada per generar noves dinàmiques de relació i de treball. I, en quart lloc, fomentar la contractació d’empleats i empleades en situació d’atur.
Es preveu, a més, la creació d’un directori d’empreses. Segons indica el conseller de Promoció Econòmica, Toni Vidal, es pretén “elaborar una base de dades eficient i actualitzada dels municipis de la comarca”: “La finalitat és que aquest directori pugui donar resposta a les principals necessitats de les empreses ubicades als polígons industrials. I un altre benefici és que, per part de l’administració local, com els ajuntaments, es millori el coneixement que tenen de l’estat real dels serveis i de les infraestructures que hi ha als polígons dels seus termes. És a dir, que es puguin copsar tant les seves mancances com les potencialitats.”
L’àrea de Promoció Econòmica del Consell Comarcal subratlla que tota aquesta tasca enforteix la relació entre les administracions i el teixit empresarial. I, des de l’òptica de les indústries, es busca que puguin tenir una millor radiografia de l’entorn, dels clients, dels proveïdors, de la competència, que també tinguin informació sobre l’oferta i la demanda de sòl, del sostre industrial de la zona on estan i s’afavoreixi la creació de xarxes de cooperació entre les empreses.