Economia

Primer Seat amb topònim català

La marca fa públic el seu nou model SUV, el primer amb nom català

Es vol posicionar com a primer cotxe familiar i no baixarà de 30.000 euros

Es començarà a vendre a primers del 2019

És el tercer SUV de la marca amb seu a Martorell i el de major dimensió

Més de tres dècades i més d’una dot­zena de noms després, Seat té el pri­mer model amb nom d’un topònim català. El nou Seat Tar­raco, que la com­pa­nyia auto­mo­bilística va pre­sen­tar ahir ofi­ci­al­ment en un acte a la il·lus­tre ciu­tat de pas­sat romà, ha arri­bat 32 anys després que Seat comencés a fabri­car el seu model Ronda, vari­ació del Fiat Ritmo que va bate­jar amb el nom de la ciu­tat mala­gue­nya. Al Ronda el van seguir els models Ibiza, Málaga, Mar­be­lla, Toledo, Córdoba, Inca, Alham­bra, Arosa, León, Altea, Ateca i Arona, fins que final­ment la capi­tal cata­lana va acon­se­guir impo­sar-se en una votació ciu­ta­dana amb més de 140.000 par­ti­ci­pants en la cam­pa­nya #Seat­bus­ca­Nom­bre que va cir­cu­lar per les xar­xes soci­als. Les pri­me­res uni­tats del Tar­raco es començaran a ven­dre a pri­mers de l’any 2019.

Triar el nom de Tar­raco “no és cap gest espe­cial de Seat cap a Cata­lu­nya”, va res­pon­dre el pre­si­dent de la casa auto­mo­bilística, Luca de Meo, a aquest diari, i va insis­tir a recor­dar el procés ciu­tadà en l’elecció final. De fet, el màxim direc­tiu va recor­dar que l’objec­tiu prin­ci­pal és “ven­dre cot­xes” i amb el Tar­raco vol acon­se­guir prou marge de negoci per enca­rar nous pro­jec­tes de futur.

“A mi per­so­nal­ment m’agrada, és un nom que sona fort”, va dir, i va rati­fi­car el “com­promís” de Seat “amb Bar­ce­lona, Cata­lu­nya i Espa­nya”. “L’impacte que tindrà el nom en l’àmbit local l’haurà d’expli­car l’alcalde de Tar­ra­gona”, va dir mig en broma De Meo en un con­tacte amb peri­o­dis­tes previ a la pre­sen­tació. El que sí que va reconèixer és que el nom de Tar­raco “reforça” la seva iden­ti­tat “com a marca espa­nyola”, que és el que bus­quen.

Sigui o no un gest cap a Cata­lu­nya, Seat s’ha man­tin­gut ferma en la seva posició de no tras­lla­dar la seu social de Mar­to­rell mal­grat el decret del govern del PP que faci­li­tava la fugida d’empre­ses. I en relació amb el nom, va haver d’ajor­nar la seva pre­sen­tació ofi­cial, pre­vista en prin­cipi pel mes de novem­bre de l’any pas­sat, fins al febrer d’enguany.

Emblema de la marca

La com­pa­nyia, va dir De Meo, vol que el nou Seat Tar­raco es con­ver­teix en l’emblema de la marca. No en va, és el germà gran de la família dels SUV de Seat, els nous models de moda, als quals totes les mar­ques s’hi afe­gei­xen i amb els quals aug­men­ten les ven­des. El nou Seat Tar­raco, dis­se­nyat i desen­vo­lu­pat a Mar­to­rell però fabri­cat a la planta de Wolfs­burg, a Ale­ma­nya, com­pleta, doncs, l’ofen­siva SUV del fabri­cant, jun­ta­ment amb l’Ateca i l’Arona. Es tracta del ter­cer SUV de la marca cata­lana i és pre­vist que les pri­me­res uni­tats es comen­cin a ven­dre a pri­mers de l’any 2019, amb preus que oscil·laran entre els 30.000 i els 40.000 euros. Les pre­vi­si­ons del sec­tor és que les ven­des d’aquest seg­ment del mer­cat, el dels tot camí, crei­xin del 40% fins a l’any 2025.

La com­pa­nyia con­si­dera que “en plena expansió del mer­cat SUV, el Tar­raco desen­vo­lu­parà un paper fona­men­tal per a Seat, enfor­tint la marca i pro­mo­vent encara més el seu crei­xe­ment en un moment en què les ven­des de la com­pa­nyia aug­men­ten cons­tant­ment”. Segons dades del fabri­cant, entre els mesos de gener i agost Seat va lliu­rar 383.900 vehi­cles arreu del món, 21,9% més que al 2017.

El pre­si­dent de Seat, Luca de Meo, va expli­car que la com­pa­nyia no des­carta que el Tar­raco es con­ver­teixi en el cinquè en ven­des dar­rere dels best-sellers León i Ibiza, de l’Arona i de l’Ateca, que ara encapçalen la clas­si­fi­cació. El màxim direc­tiu de la com­pa­nyia va reconèixer que, fins a la sor­tida del Tar­raco, feien “curt en les ven­des en el seg­ment del cotxe prin­ci­pal de les famílies”, un buit que el nou model vol ara omplir. De Meo va assu­mir també que el nou model “aju­darà en l’estratègia de mun­di­a­lit­zació de la marca, perquè aquest tipus de models gau­dei­xen de gran popu­la­ri­tat”.

Ahir en la pre­sen­tació ofi­cial del nou vehi­cle, que es va fer a la Tar­raco Arena de Tar­ra­gona, va des­ta­car-ne el volum i les dimen­si­ons. Amb versió de cinc i de fins a set pla­ces, el Seat Tar­raco és més llarg que els seus ger­mans i fa 4,735 metres de llarg i 1,658 d’alçària. Inclou tots els assis­tents de con­ducció, fins i tot en les situ­a­ci­ons més com­pli­ca­des, i detalls com ara la il·lumi­nació ínte­gra a par­tir de leds. El seu dis­seny i desen­vo­lu­pa­ment porta, doncs, el segell de Mar­to­rell. Amb tot, la Pla­ta­forma per la Llen­gua va denun­ciar ahir en un comu­ni­cat que el sis­tema mul­timèdia del nou vehi­cle no par­larà català, segons una con­sulta que l’enti­tat havia fet amb el ser­vei d’atenció al cli­ent i, per tant, no ofi­cial.

El Seat Tar­raco tindrà dues vari­ants de gaso­lina (1,5 litres, 150 cv, caixa de can­vis manual de sis velo­ci­tats i tracció davan­tera; i 2,0 litres amb 190 cv amb caixa de can­vis automàtica de set velo­ci­tats i tracció a les qua­tre rodes). Pel que fa al dièsel ,hi haurà opci­ons dis­po­ni­bles de 2,0 litres amb 150 i 190 cv de potència i caixa de can­vis manual i automàtica. És pre­vist que el Seat Tar­raco es comer­ci­a­litzi poste­ri­or­ment amb altres tec­no­lo­gies de pro­pulsió alter­na­ti­ves.

El nom de Tarraco no és cap gest cap a Catalunya, va sortir d’una votació popular, però hi estem compromesos
El Tarraco tindrà un impacte sobre la credibilitat de la marca i millorarà molt la imatge que es té sobre la seva qualitat
Creiem que pot ser el cinquè més venut, darrere el Seat León, l’Ibiza, l’Arona i l’Ateca
Luca de Meo
President de Seat

Versió en gasoil, gasolina i endollable

“Fa temps, quan un amic em demanava si comprar-se un cotxe de gasolina o de gasoil, jo sols li demanava quants quilòmetres volia fer per respondre-li a la pregunta. Ara, li he de preguntar per què el vol i quin ús li donarà.” El president de Seat, Luca de Meo, va explicar l’anècdota personal per posar en relleu la dificultat d’elecció del client. “Els dièsel estan millorant molt i tenen encara vida per davant”, va reconèixer. Del model Tarraco, se’n faran versions de motor en gasoil i en gasolina, però Seat també està estudiant la possibilitat d’adaptar el model i fer-lo híbrid endollable. Amb tot, aquesta versió, encara un projecte, arribarà encara més tard al mercat que els primers models, que es comercialitzaran a primers de l’any 2019.

Un Tarraco dels anys 60

L’empresa italiana va fabricar a Tarragona el Siata Tarraco entre els anys 1961 i 1966
Es feien a mà, valien el doble que un 600 i se’n van fabricar uns 500
Eva G. Pagán

Tarragona ja va batejar un cotxe. La imperial Tàrraco va donar nom, als anys seixanta, a un turisme coupé de quatre places i motor de 750 centímetres cúbics batejat com a Siata Tarraco 750. La marca, que va ser creada l’any 1926 pel pilot de carreres italià Giorgio Ambrosini, va arribar a tenir planta de producció al polígon Entrevies de Tarragona i a ocupar uns 180 treballadors. La filial espanyola, que tenia la seu a Barcelona, va optar per batejar amb noms de ciutats catalanes alguns dels models que va treure al mercat. Així, va fer els models Ampurias, Barcino i Tarraco.

En aquella època, es tractava de vehicles fets a mà amb carrosseries artesanals, segons explica Jaume Cabot, expert en la marca Siata i autor del llibre Siata Española. Historia de la factoría Siata de Tarragona (Arola Editors), sempre sobre la base de les carrosseries del Seat 600. “Sense Seat no hauria existit la Siata”, reconeix Cabot. De fet, era Seat qui subministrava els xassissos sobre els quals es feien, de forma artesanal, els models Siata. De fet, l’empresa havia començat a Itàlia transformant els vehicles que feia la Fiat i a Catalunya va fer el mateix, però amb els Seat. “Siata feia vehicles per encàrrec”, recorda Cabot, “i tenir-ne un era signe de distinció”. “El client tenia la possibilitat de triar el color del cotxe”, rememora. Per aconseguir un Seat 600, que podia costar unes 68.000 pessetes de l’època, la llista d’espera s’allargava un any. Els preus del Siata Tarraco van oscil·lar entre les 125.000 i les 130.000 pessetes. “Era un cotxe fet a mà, la qual cosa donava una mica més de prestigi a qui el comprava”, considera Cabot. L’usuari també s’havia de carregar de paciència abans que el pogués arribar a conduir.

El Siata Tarraco, presentat per primera vegada a la Fira de Mostres de Barcelona, va ser un turisme coupé de quatre places, motor de 750 cc i velocitat màxima de 120 quilòmetres per hora. L’any 1965 es va presentar la versió amb motor de 850 cc, que arribava als 140 km, segons explica Cabot. En els cinc anys que va durar la seva producció, entre el 1961 i el 1966, se’n van fabricar poc més de 500 unitats, a un ritme d’unes vint al mes.

“Siata feia uns cotxes molt macos”, reconeix Cabot, “però al final va acabar fabricant furgonetes, que era el que en aquell moment el país necessitava”. El Tarraco va ser, doncs, el darrer dels seus turismes, abans no arribés la Siata Formichetta i la Siata Minivan.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.