Primer Seat amb topònim català
La marca fa públic el seu nou model SUV, el primer amb nom català
Es vol posicionar com a primer cotxe familiar i no baixarà de 30.000 euros
Es començarà a vendre a primers del 2019
Més de tres dècades i més d’una dotzena de noms després, Seat té el primer model amb nom d’un topònim català. El nou Seat Tarraco, que la companyia automobilística va presentar ahir oficialment en un acte a la il·lustre ciutat de passat romà, ha arribat 32 anys després que Seat comencés a fabricar el seu model Ronda, variació del Fiat Ritmo que va batejar amb el nom de la ciutat malaguenya. Al Ronda el van seguir els models Ibiza, Málaga, Marbella, Toledo, Córdoba, Inca, Alhambra, Arosa, León, Altea, Ateca i Arona, fins que finalment la capital catalana va aconseguir imposar-se en una votació ciutadana amb més de 140.000 participants en la campanya #SeatbuscaNombre que va circular per les xarxes socials. Les primeres unitats del Tarraco es començaran a vendre a primers de l’any 2019.
Triar el nom de Tarraco “no és cap gest especial de Seat cap a Catalunya”, va respondre el president de la casa automobilística, Luca de Meo, a aquest diari, i va insistir a recordar el procés ciutadà en l’elecció final. De fet, el màxim directiu va recordar que l’objectiu principal és “vendre cotxes” i amb el Tarraco vol aconseguir prou marge de negoci per encarar nous projectes de futur.
“A mi personalment m’agrada, és un nom que sona fort”, va dir, i va ratificar el “compromís” de Seat “amb Barcelona, Catalunya i Espanya”. “L’impacte que tindrà el nom en l’àmbit local l’haurà d’explicar l’alcalde de Tarragona”, va dir mig en broma De Meo en un contacte amb periodistes previ a la presentació. El que sí que va reconèixer és que el nom de Tarraco “reforça” la seva identitat “com a marca espanyola”, que és el que busquen.
Sigui o no un gest cap a Catalunya, Seat s’ha mantingut ferma en la seva posició de no traslladar la seu social de Martorell malgrat el decret del govern del PP que facilitava la fugida d’empreses. I en relació amb el nom, va haver d’ajornar la seva presentació oficial, prevista en principi pel mes de novembre de l’any passat, fins al febrer d’enguany.
Emblema de la marca
La companyia, va dir De Meo, vol que el nou Seat Tarraco es converteix en l’emblema de la marca. No en va, és el germà gran de la família dels SUV de Seat, els nous models de moda, als quals totes les marques s’hi afegeixen i amb els quals augmenten les vendes. El nou Seat Tarraco, dissenyat i desenvolupat a Martorell però fabricat a la planta de Wolfsburg, a Alemanya, completa, doncs, l’ofensiva SUV del fabricant, juntament amb l’Ateca i l’Arona. Es tracta del tercer SUV de la marca catalana i és previst que les primeres unitats es comencin a vendre a primers de l’any 2019, amb preus que oscil·laran entre els 30.000 i els 40.000 euros. Les previsions del sector és que les vendes d’aquest segment del mercat, el dels tot camí, creixin del 40% fins a l’any 2025.
La companyia considera que “en plena expansió del mercat SUV, el Tarraco desenvoluparà un paper fonamental per a Seat, enfortint la marca i promovent encara més el seu creixement en un moment en què les vendes de la companyia augmenten constantment”. Segons dades del fabricant, entre els mesos de gener i agost Seat va lliurar 383.900 vehicles arreu del món, 21,9% més que al 2017.
El president de Seat, Luca de Meo, va explicar que la companyia no descarta que el Tarraco es converteixi en el cinquè en vendes darrere dels best-sellers León i Ibiza, de l’Arona i de l’Ateca, que ara encapçalen la classificació. El màxim directiu de la companyia va reconèixer que, fins a la sortida del Tarraco, feien “curt en les vendes en el segment del cotxe principal de les famílies”, un buit que el nou model vol ara omplir. De Meo va assumir també que el nou model “ajudarà en l’estratègia de mundialització de la marca, perquè aquest tipus de models gaudeixen de gran popularitat”.
Ahir en la presentació oficial del nou vehicle, que es va fer a la Tarraco Arena de Tarragona, va destacar-ne el volum i les dimensions. Amb versió de cinc i de fins a set places, el Seat Tarraco és més llarg que els seus germans i fa 4,735 metres de llarg i 1,658 d’alçària. Inclou tots els assistents de conducció, fins i tot en les situacions més complicades, i detalls com ara la il·luminació íntegra a partir de leds. El seu disseny i desenvolupament porta, doncs, el segell de Martorell. Amb tot, la Plataforma per la Llengua va denunciar ahir en un comunicat que el sistema multimèdia del nou vehicle no parlarà català, segons una consulta que l’entitat havia fet amb el servei d’atenció al client i, per tant, no oficial.
El Seat Tarraco tindrà dues variants de gasolina (1,5 litres, 150 cv, caixa de canvis manual de sis velocitats i tracció davantera; i 2,0 litres amb 190 cv amb caixa de canvis automàtica de set velocitats i tracció a les quatre rodes). Pel que fa al dièsel ,hi haurà opcions disponibles de 2,0 litres amb 150 i 190 cv de potència i caixa de canvis manual i automàtica. És previst que el Seat Tarraco es comercialitzi posteriorment amb altres tecnologies de propulsió alternatives.
Versió en gasoil, gasolina i endollable
“Fa temps, quan un amic em demanava si comprar-se un cotxe de gasolina o de gasoil, jo sols li demanava quants quilòmetres volia fer per respondre-li a la pregunta. Ara, li he de preguntar per què el vol i quin ús li donarà.” El president de Seat, Luca de Meo, va explicar l’anècdota personal per posar en relleu la dificultat d’elecció del client. “Els dièsel estan millorant molt i tenen encara vida per davant”, va reconèixer. Del model Tarraco, se’n faran versions de motor en gasoil i en gasolina, però Seat també està estudiant la possibilitat d’adaptar el model i fer-lo híbrid endollable. Amb tot, aquesta versió, encara un projecte, arribarà encara més tard al mercat que els primers models, que es comercialitzaran a primers de l’any 2019.
Un Tarraco dels anys 60
L’empresa italiana va fabricar a Tarragona el Siata Tarraco entre els anys 1961 i 1966
Es feien a mà, valien el doble que un 600 i se’n van fabricar uns 500
Eva G. Pagán
Tarragona ja va batejar un cotxe. La imperial Tàrraco va donar nom, als anys seixanta, a un turisme coupé de quatre places i motor de 750 centímetres cúbics batejat com a Siata Tarraco 750. La marca, que va ser creada l’any 1926 pel pilot de carreres italià Giorgio Ambrosini, va arribar a tenir planta de producció al polígon Entrevies de Tarragona i a ocupar uns 180 treballadors. La filial espanyola, que tenia la seu a Barcelona, va optar per batejar amb noms de ciutats catalanes alguns dels models que va treure al mercat. Així, va fer els models Ampurias, Barcino i Tarraco.
En aquella època, es tractava de vehicles fets a mà amb carrosseries artesanals, segons explica Jaume Cabot, expert en la marca Siata i autor del llibre Siata Española. Historia de la factoría Siata de Tarragona (Arola Editors), sempre sobre la base de les carrosseries del Seat 600. “Sense Seat no hauria existit la Siata”, reconeix Cabot. De fet, era Seat qui subministrava els xassissos sobre els quals es feien, de forma artesanal, els models Siata. De fet, l’empresa havia començat a Itàlia transformant els vehicles que feia la Fiat i a Catalunya va fer el mateix, però amb els Seat. “Siata feia vehicles per encàrrec”, recorda Cabot, “i tenir-ne un era signe de distinció”. “El client tenia la possibilitat de triar el color del cotxe”, rememora. Per aconseguir un Seat 600, que podia costar unes 68.000 pessetes de l’època, la llista d’espera s’allargava un any. Els preus del Siata Tarraco van oscil·lar entre les 125.000 i les 130.000 pessetes. “Era un cotxe fet a mà, la qual cosa donava una mica més de prestigi a qui el comprava”, considera Cabot. L’usuari també s’havia de carregar de paciència abans que el pogués arribar a conduir.
El Siata Tarraco, presentat per primera vegada a la Fira de Mostres de Barcelona, va ser un turisme coupé de quatre places, motor de 750 cc i velocitat màxima de 120 quilòmetres per hora. L’any 1965 es va presentar la versió amb motor de 850 cc, que arribava als 140 km, segons explica Cabot. En els cinc anys que va durar la seva producció, entre el 1961 i el 1966, se’n van fabricar poc més de 500 unitats, a un ritme d’unes vint al mes.
“Siata feia uns cotxes molt macos”, reconeix Cabot, “però al final va acabar fabricant furgonetes, que era el que en aquell moment el país necessitava”. El Tarraco va ser, doncs, el darrer dels seus turismes, abans no arribés la Siata Formichetta i la Siata Minivan.