‘Insider trading’

Ja em permetran una certa fatxenderia en utilitzar l’expressió anglesa que encapçala aquest article. És clar que està dedicada a un fill predilecte de la Pobla de Segur, actual ministre d’Afers Estrangers del govern de Pedro Sánchez, que també n’és una mica, de fatxenda. Josep Borrell ha caigut a les mans de la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV) per una operació d’insider trading.

Aquest concepte es refereix a quan una persona situada dintre d’una societat que cotitza a la borsa té informació privilegiada i decideix vendre o comprar accions –segons si la informació és bona o dolenta per a l’empresa–, abans que l’operació que vol fer l’empresa sigui coneguda pel mercat i provoqui la lògica alça o baixa de la cotització. És una actuació sancionada per tots el codis penals del món. Aquí, la CNMV analitza amb deteniment les compres o vendes d’accions que s’han fet els dies anteriors a l’operació de la societat, per veure si els que tenien informació privilegiada –consellers, alts executius– han tret profit de la situació.

En el cas de Josep Borrell, que era conseller d’Abengoa, va vendre a primers de novembre del 2014 unes accions d’aquesta societat, que eren de la seva exdona, i de les quals era gestor, per un volum de 9.100 euros. A finals d’aquell mes, Abengoa presentà preconcurs de creditors, el primer pas abans de la suspensió. L’operació és un model reeixit d’insider trading. Ell diu que no és veritat i potser té raó, però la similitud és total.

Borrell ha tingut la mala idea de dir que 9.100 euros és una xifra miserable. M’agradaria saber què dirien la gent de la Pobla de Segur si ho digués a la plaça del poble. I s’amagués, és clar, que pel seu càrrec de conseller d’Abengoa rebia anualment 300.000 euros per assistir a unes quantes reunions i signar documents.

Aquesta operació em permet parlar d’Abengoa, una societat d’enginyeria que ha estat durant anys el símbol de la nova economia que proposava el govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero. Recordo quan el meu amic i malaguanyat Ernest Lluch me’n parlava com una de les empreses que es creaven a Andalusia i que representava una total novetat en el mapa industrial espanyol. Aleshores estava encapçalada per membres de la família Benjumea, de llarga tradició a Andalusia, però amb els anys i diversos daltabaixos l’empresa ha anat a parar a les mans de fons d’inversió i té un consell d’administració ben poc andalús. Fa la impressió que Andalusia no aconsegueix trencar una estructura social encarcarada. Els catalans som testimoni que els andalusos, en un marc social emprenedor com el nostre, tenen la mateixa capacitat que nosaltres. I diré més; alguns capten abans l’esperit emprenedor català que la llengua. D’exemples n’hi ha a cabassos, entre aquells que voten Ciutadans i partits independentistes.

Les exesposes poden crear problemes als exmarits. Sobretot si ocupen un càrrec ministerial. Sorprèn que a un home espavilat com Josep Borrell això li hagi passat per alt. Tot el problema està en el fet que el seu ull expert sembla que només s’atura quan veu xifres més altes. Ell mateix ha dit que 9.000 euros representaven una petita part de la seva cartera de valors.