Un creixement que no arriba

Només un veí d'Alanís (Sevi­lla) tre­ba­lla a El Cabril, el magat­zem de resi­dus radi­o­ac­tius de baixa i mit­jana acti­vi­tat que fa dècades que fun­ci­ona. «Quan es va posar en marxa es van aixe­car mol­tes expec­ta­ti­ves als pobles del vol­tant, pensàvem que rebríem mol­tes com­pen­sa­ci­ons i que seria un estímul per a l'eco­no­mia de la zona», ha expli­cat l'alcalde d'Alanís, Ceci­lio Fuen­tes de la Fuente. Alanís és un dels muni­ci­pis de l'àrea d'El Cabril com també ho són Hor­nac­hu­e­los (Còrdova), Fuente Obe­juna (també a Còrdova) i Las Navas de Con­cepción (Sevi­lla). Els anys vui­tanta aques­tes qua­tre pobla­ci­ons tenien una població d'uns 17.000 habi­tants, que avui en dia es redu­eix a 14.000 habi­tants. Pre­ci­sa­ment la pèrdua de població és un dels argu­ments que fan ser­vir els con­tra­ris a la ins­tal·lació del magat­zem de resi­dus nucle­ars d'alta acti­vi­tat (MTC) a Ascó per rebut­jar el pro­jecte. «El Cabril no ha ser­vit per man­te­nir el cens de població», ha lamen­tat l'alcalde d'Alanís.

El Cabril és al terme muni­ci­pal d'Hor­nac­hu­e­los i, en aquest cas, són una tren­tena, dels més de 4.600 habi­tants que té la loca­li­tat, els que tre­ba­llen a les ins­tal·laci­ons. «Quan es van fer les obres d'ampli­ació del magat­zem sí que es va gene­rar una punta d'ocu­pació, però després ja no», ha dit l'alcalde d'Hor­nac­hu­e­los, Julián López. La plan­ti­lla d'El Cabril està for­mada per poc més d'un cen­te­nar de tre­ba­lla­dors, la major part dels quals no són dels pobles de l'àrea d'influència. De fet cap de les qua­tre loca­li­tats veu futur en aquesta ins­tal·lació i una prova n'és que ni es van plan­te­jar pre­sen­tar can­di­da­tura a l'MTC. «Hem fet una inversió impor­tant en infra­es­truc­tu­res turísti­ques, apos­tem pel turisme rural i les pro­duc­ci­ons agràries de qua­li­tat, i això no és com­pa­ti­ble amb un cemen­tiri nuclear», ha afir­mat l'alcalde d'Alanís, que sosté que la major part de la població des­co­neix la ubi­cació d'El Cabril. «Hi ha molta gent que s'ha assa­ben­tat ara que el meu muni­cipi és només a quinze quilòmetres del magat­zem de resi­dus radi­o­ac­tius», ha asse­nya­lat­Fu­en­tes de la Fuente, que està con­vençut que la majo­ria dels turis­tes que visi­ten la població atrets pel parc natu­ral de la Sierra Norte des­co­nei­xen l'existència d'El Cabril. «Com que és en una altra província i a més no porta el nom de cap poble des­pista una mica», ha dit l'alcalde.

Des de Fuente Obe­juna, l'alcal­dessa des­taca que els muni­ci­pis d'El Cabril no tenen plena ocu­pació. «Ha arri­bat l'hora de veure què passa amb nosal­tres», ha mani­fes­tat l'alcal­dessa de Fuente Obe­juna, Isa­bel Cabe­zas, que con­jun­ta­ment amb els altres tres bat­lles reclama més com­pen­sa­ci­ons econòmiques a l'Estat ara que s'ha fet públic el cànon que rebran els muni­ci­pis de l'àrea on s'ins­tal·le l'MTC. «Nosal­tres no vam tenir la pos­si­bi­li­tat de dir si volíem o no el magat­zem», ha recor­dat López. El cànon que reben els muni­ci­pis d'El Cabril no arriba als 2 mili­ons d'euros anu­als i varia en funció del volum de resi­dus que entren al magat­zem. De tota manera, la xifra queda lluny dels 6 mili­ons d'euros que rebran els muni­ci­pis de l'àrea de l'MTC. «Hem de reconèixer que El Cabril ha supo­sat algun aspecte posi­tiu, que és els diners que hem rebut aquests anys i que ens han permès tirar enda­vant pro­jec­tes que, si no, no hauríem pogut impul­sar», ha mani­fes­tat l'alcalde d'Alanís.