La coordinadora preveu una tercera manifestació a la Ribera d'Ebre, a final d'abril
Els candidats de l'AMAC, objectiu de mobilitzacions
La tercera marxa antinuclear des que es va obrir el procés de presentació de candidatures i Ascó va fer un pas endavant, es faria a l'entorn del municipi riberenc, «probablement a Ascó mateix, però ho estem acabant d'estudiar». La CANC ha adjuntat a les al·legacions presentades ahir els certificats de les mocions de rebuig aprovades pels ajuntaments i encara confia que una altra mostra popular d'oposició acabi dissuadint el govern espanyol respecte de la zona d'Ascó. De fet, malgrat que les dues candidatures avalades per l'Associació de Municipis en Àrees amb Centrals Nuclears (AMAC), la d'Ascó i la de Yebra (Guadalajara), són les considerades més aptes des del punt de vista tècnic, i amb un plus de cultura nuclear, Sergi Saladié va destacar que són just els dos candidats que han generat més oposició.
Tres a un
A l'àrea de Yebra, el candidat també ha topat amb l'oposició institucional de la Diputació de Guadalajara i del govern autònom, així com la de la direcció regional del PP, que és qui governa en el municipi. Abans d'obrir-se el procés de selecció, amb Yebra ja com a precandidata, aquest poble proper a la central nuclear de Zorita, actualment en desmantellament, ja havia acollit manifestacions contràries al cementiri. Un cop oficialitzada la candidatura, va ser la capital de província, Guadalajara, la seu d'una única marxa que al febrer va aplegar milers de persones, de manera semblant a les protestes d'Ascó i Móra en el cas ebrenc.
El debat de la recerca
L'altre gran argument que ha explotat l'oposició a Ascó, i que no figura en les al·legacions presentades per la CANC, és el qüestionament de les contraprestacions de l'MTC: el parc tecnològic que inclou el projecte i que ha de servir per fer recerca que apropi una solució final al combustible gastat de les centrals. La CANC sosté que Ascó ha tingut l'oportunitat de generar riquesa al voltant del complex nuclear des de fa molts anys i no ho ha fet, i insisteix que el parc tecnològic no ha d'implantar-se per força al municipi escollit per a l'MTC, per molt que el director d'enginyeria de residus d'Enresa, Álvaro Rodríguez, matisés la setmana passada a Reus que els laboratoris han d'estar en una zona controlada i, per tant, directament vinculats al magatzem. Rodríguez també havia negat taxativament que el centre tecnològic comporti un reactor nuclear subcrític de transmutació de residus, però ahir Saladié també va replicar que «l'ordre ministerial parla d'experimentació amb la transmutació de residus, i això n'obre la porta».
Conveni Enresa-CSN
Tot just ahir el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) i Enresa van prolongar un conveni per investigar «la integritat» de l'estructura de les barres del combustible nuclear durant el seu emmagatzematge temporal en contenidors. La investigació estudia «un escenari de trencament de les barres de combustible», segons el CSN, i es treballarà amb materials no irradiats de les centrals d'aigua a pressió, casos d'Ascó I i II i Vandellòs II.
