L'economia de Mataró toca fons

L'últim informe socioeconòmic destaca els preocupants nivells de desocupació a la ciutat

Menys empre­ses i tre­ba­lla­dors i més atur. La radi­o­gra­fia que fa el dar­rer informe soci­o­e­conòmic de la ciu­tat no con­vida a l'opti­misme. Mataró no va bé, però tam­poc va tant mala­ment com altres ciu­tats cata­la­nes. Els efec­tes nega­tius de la crisi es fan notar i han pro­vo­cat que la capi­tal del Maresme esti­gui tocant fons en molts indi­ca­dors. Segons l'informe de con­jun­tura soci­o­e­conòmica, en dos anys la quan­ti­tat de tre­ba­lla­dors assa­la­ri­ats a la capi­tal del Maresme ha pas­sat de tenir el nom­bre més alt que mai s'hagi regis­trat –35.101 a mit­jans del 2007– a tenir el valor més baix de la dècada actual –29.744 al ter­cer tri­mes­tre del 2009–.

La cons­trucció

En només un any, la ciu­tat ha per­dut 3.144 assa­la­ri­ats. Per tro­bar una dava­llada d'aquesta mag­ni­tud, cal­dria remun­tar-se a mit­jan l'any 1993, època de la crisi postolímpica. En la pèrdua hi ha tin­gut molt a dir la cons­trucció, que con­ti­nua sent el sec­tor en què es des­tru­ei­xen més llocs de tre­ball, però també hi ha con­tribuït la indústria manu­fac­tu­rera, amb el tèxtil i la con­fecció al cap­da­vant.

Així, al ter­cer tri­mes­tre de l'any pas­sat hi havia 979 tre­ba­lla­dors de la cons­trucció menys que un any abans, que en ter­mes rela­tius repre­senta una reducció del 29,8%. Pel que fa al tèxtil, durant el 2009, 700 per­so­nes van per­dre la feina. Pel que fa als tre­ba­lla­dors autònoms i a les empre­ses, pre­sen­ten la mateixa tònica nega­tiva que els assa­la­ri­ats. Així, el nom­bre d'emple­ats per compte propi va bai­xar un 9% i el nom­bre d'empre­ses dis­mi­nu­eix d'un 9,9% i se situa en el valor més baix des de fa tretze anys. Un altre dels indi­ca­dors que con­ti­nua sota mínims és la cons­trucció de nous habi­tat­ges. Entre juliol de 2008 i el juny de 2009 es van ende­gar 181 pisos, un 55,7% menys que els que es van començar a cons­truir en el mateix període de l'any ante­rior.

L'informe de con­jun­tura soci­o­e­conòmica admet ober­ta­ment que el mer­cat labo­ral és l'efecte més greu de la crisi actual, com ho demos­tren també els 31 expe­di­ents de regu­lació d'ocu­pació (ERO) que s'han auto­rit­zat els tres pri­mers tri­mes­tres de l'any pas­sat i que han supo­sat l'aco­mi­a­da­ment de prop de 400 per­so­nes, gai­rebé un 400% més d'afec­tats que al mateix període de l'any 2008.

El creixement de l'atur al Maresme cau en picat

El març va ser el primer mes benèvol pel que fa al creixement de l'atur al Maresme en l'últim any, i tan sols 123 persones van engreixar les llistes de desocupats a la comarca. Una bona notícia si es té en compte que al febrer la xifra va ser de 741 i al gener de 1.438. El nombre total de persones sense feina, però, es manté en 37.410. La majoria de municipis de l'Alt Maresme, com ara Calella, Malgrat o Pineda, han vist com baixaven els seus índex d'atur, encara que només sensiblement. Cap d'ells no va anar més enllà de les quaranta persones que van trobar feina, i la majoria ho van fer en el sector de serveis i en el del turisme, perquè bona part dels hotels van obrir les portes. Caldrà esperar a les dades d'abril per verificar que la reducció es consolida o que tan sols ha estat una circumstància puntual. Malgrat aquest fre en el creixement de l'atur, els nivells de desocupació es mantenen molt alts en les mateixes poblacions. Pineda de Mar continua al capdavant, amb un 21% d'atur, seguida de Tordera, Mataró, Malgrat i Palafolls. Els nivells més baixos corresponen a Cabrera i Alella, amb menys d'un 10%.

Menys matriculacions

En l'apartat de consum, el principal indicador disponible que s'avalua és la matriculació de turismes, que presenta un descens del 41,1% en la variació interanual. Amb aquesta reculada, a la ciutat s'han matriculat 1.875 cotxes entre juliol del 2008 i juny del 2009 –la xifra més baixa des de fa quinze anys–, cosa que indica que les famílies estan consumint menys quantitat que fa un any. Aquest alentiment farà, segons es desprèn de l'informe de conjuntura, que reverteixi en la millora d'alguns aspectes relacionats amb el trànsit. Així doncs, la contaminació acústica s'ha mantingut invariable en el darrer any, amb un nivell sonor equivalent de 68 dBA, tot i que les organitzacions mundials recomanen nivells per sota del 65 dBA.

La patronal nota un «subtil creixement»

e. ferran

Tot i els resultats poc encoratjadors que es desprenen de l'informe econòmic de Mataró del tercer trimestre del 2009, els empresaris asseguren que s'ha notat un «subtil creixement». Segons fa constar en un comunicat la Federació d'Associacions i Gremis Empresarials de Mataró i Maresme, la Fagem, aquest augment de l'activitat econòmica s'ha deixat sentir tant a la capital del Maresme com a la resta de la comarca. La seva presidenta, Roser Moré, assegura que en el tombant d'any a alguns empresaris semblava que les coses els anaven millor i també certs indicadors han assenyalat una certa millora. Els exemples més recents serien l'ocupació que hi ha hagut durant les festes de Setmana Santa, tot i que a la costa no han estat dels més elevats.

La patronal remarca que hi ha alguns projectes amb un «futur esperançador» per a l'activitat econòmica, ja que molts s'han de posar en funcionament aquest mateix any. Es tracta d'actuacions que són a la cantonada, com ara la posada en funcionament del Tecnocampus, l'activació del futur Museu del Tèxtil i del Museu Bassat, i també la futura implantació d'El Corte Inglés. Les decisions conjuntes en l'àmbit de la comarca que s'estan prenent sobre aspectes de mobilitat, també beneficiaran el teixit econòmic, segons assenyala la presidenta de la Fagem. Tot i aquests indicis d'optimisme, els resultats del 2009 han estat molt negatius per als empresaris. És per això que la Fagem valora molt positivament que la comarca s'hagi situat durant l'any passat com la desena més competitiva de tot Catalunya, segons un estudi elaborat per l'Associació d'Empresaris del Garraf i de l'Alt i Baix Penedès. Segons la patronal, és un mèrit que la comarca estigui en les mateixes condicions que el 2005, un any en què encara no es parlava de crisi ni hi havia símptomes de recessió, i considera que és fruit del treball en comú de moltes entitats i institucions de la comarca. De la mateixa manera, l'associació empresarial celebra també la signatura del protocol de col·laboració entre Mataró i Granollers, signat fa un parell de setmanes pels dos alcaldes. Una suma d'esforços que, segons la Fagem, permetrà tenir un pes específic dins la segona corona que representen les dues comarques.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.