Nus fort de la xarxa editorial
L’editorial Edicions 1984 compleix 35 anys amb un ric i multidimensional catàleg en continu creixement
A la xarxa de la cultura literària catalana, hi ha nusos que han tibat ben fort per consolidar un ric i exigent catàleg, com el d’Edicions de 1984, que enguany celebra els seus 35 anys d’existència amb 450 títols vius i una posició sòlida que li permet publicar cada any entre 20 i 25 títols i lliurar al mercat lector 30.000 llibres.
L’editor Josep Cots, que va fundar l’empresa amb Àngels Agulló, Jordi Rojas i Carme Sansa un distòpic 1984, sota la inspiració del compromís alhora artístic i polític de George Orwell, recorda que en aquells temps d’editorials com Quaderns Crema, Proa, Edicions 62, La Campana i La Magrana, “hi havia molta producció, un afany per llegir, en què la llengua s’erigia en un baluard important del país”. A més, el sector editorial “disposava del suport de la prescripció de llibres a l’escola i el suport genèric al llibre de la Generalitat”.
L’editorial va néixer amb una identitat ben determinada: “Li vam donar un biaix clarament orwellià. Volíem mostrar, a través de la literatura, com eren les societats sota règims totalitaris, amb la col·lecció Temps Maleïts, que incloïa autors com Soljenitsin, Brecht, Kundera i Döblin.”
L’editorial va patir uns anys, del 1990 al 1995, de cert stand by, fins que Josep Cots va decidir deixar altres ocupacions, dedicar-s’hi plenament i reconstituir l’empresa com a societat limitada. El 1996, amb l’obertura de la col·lecció Mirmanda, Edicions 1984 es va obrir a una literatura més generalista, que aplegava autors del segle XIX ençà, amb una premissa: “No abandonem l’autor, fem la tasca d’editar-ne l’obra completa.”
Pel que fa als escriptors en català, Edicions 1984, en lloc d’afegir-se a la moda de publicar qualsevol autor novell que tragués el cap, es va estimar “rescatar autors estimables, com ara Juli Vallmitjana”. Tanmateix, “quan semblava que la fal·lera per autors catalans minvava, vam decidir cercar nous valors, com Jordi Lara, Sílvia Alcántara (amb unes vendes de 61.000 exemplars) i Raül Garrigasait, autors que han assolit el respecte de la crítica i el favor del públic lletraferit.
Seguir els autors.
Edicions 1984 va encarar la crisi econòmica de cara, i amb gosadia va optar per ampliar el nombre de títols anuals: “O et retreies o anaves oferint novetats, com a inversió de futur per tenir una posició més forta en el mercat. Es tractava de no deixar de facturar, tot assumint que les vendes no serien les mateixes.” Amb l’auxili puntual dels best-sellers d’Elizabeth Strout i Hans Fallada, l’editorial, amb unes vendes de 300.000 euros, ha aconseguit navegar en aigües braves, sense oblidar un context estremidor: l’edició va perdre un 40% de vendes, i només darrerament ha recuperat un 3-4%. Quant al mercat lector al qual s’adreça una editorial com Edicions 1984, Josep Cots reflexiona sobre un condicionant: “Som demogràficament petits, amb 2,2 milions de parlants en català, dels quals 1,1 milions el llegeixen habitualment.” Així doncs, per fer sostenible l’edició en català: “Hem de guanyar lectors entre els castellanoparlants, tot aprofitant que amb la normalització lingüística s’ha assolit que molts castellanoparlants puguin llegir tranquil·lament, sense rebuig, en català, si hi troba el que busca.” Així doncs, com insisteix Cots, cal redoblar els esforços perquè hi hagi més oferta d’autors traduïts en català. En aquest sentit, reclama que “el paper de l’administració hauria de ser molt més important”: “Està molt bé el suport a les traduccions, però caldria més implicació en el suport a la lectura, i aprofitar el gran substrat de lectors de 20 a 45 anys que hi ha als clubs de lectura de les biblioteques, que han esdevingut una eina fonamental per mantenir el lector de paper.” També demana més implicació en la difusió de l’assaig en català: “En l’àmbit universitari, quants llibres en català hi ha? L’administració ha de jugar fort a omplir buits, perquè no calgui anar al castellà.” Josep Cots reclama replantejar el paper de la literatura en l’ensenyament, que al seu parer és “secundari”. Seria important, segons considera, que “hi hagués més varietat en la prescripció de les lectures obligatòries, no potser que sempre fossin els mateixos llibres”.
No poder tenir presència en llibre digital
El llibre digital a Catalunya va experimentar el 2017 una gran patacada: es va passar d’editar 11.737 títols, a 3.781, una davallada del 67%. Josep Cots creu que la pirateria, que “ha matxucat l’edició en castellà, fa que el català estigui absent en el món de l’edició digital”. Sobretot entre el segment de les petites editorials, “no es fa edició en digitals perquè hi ha la certesa que no s’amortitzarà”. En la seva opinió, “tots els governs s’han negat a fer coses serioses contra la pirateria.” A més, afegeix, en un entorn en què “la lectura té factors en contra, com l’entreteniment que s’ofereix a través dels dispositius tecnològics”.