Savis i canvi climàtic

No hi ha dubte que els símptomes que presenta el planeta en matèria de canvi climàtic, assignables a l’acció humana, són alarmants. Qualsevol ho pot documentar amb la infinitat de documents que ens fan palès el problema, cada vegada amb més intensitat i freqüència. Pimec acaba de publicar dos documents sobre el que caldria fer des d’un lloc relativament minúscul com és Catalunya en què proposa 62 mesures concretes, agrupades en deu àmbits, que permetrien de reduir substancialment les emissions de CO2 el 2030 i deixar-les a zero el 2050.

Pel tractament del problema de l’escalfament de la Terra, m’ha semblant rellevant que 27 premis Nobel d’economia nord-americans (juntament amb 21 personalitats de màxim nivell del món econòmic) hi diguessin la seva. En un document de mitja pàgina, aquestes autoritats intel·lectuals mundials adverteixen sobre la gravetat del problema i sobre la necessitat d’actuar-hi de manera immediata. El document, que es titula Els dividends del carboni, en síntesi el que fa és proposar que s’apliqui una taxa al CO2 com a via més adequada per a reduir-ne les emissions atès que el mercat no resol bé una externalitat d’aquest tipus.

Els signants assenyalen les característiques que hauria de reunir la taxa: ser progressiva en el temps per estimular la innovació en la reducció d’emissions, substituir les regulacions sobre el carboni per la taxa, establir aranzels CO2 entre països i, finalment, revertir els ingressos de la taxa als ciutadans. Que la proposta dels il·lustres savis per corregir l’efecte hivernacle vingui del país més liberal del món, del país que creu com cap altre en l’economia de mercat, és molt significativa. De fet el que proposen és simple: els estats han de posar preu a una cosa que el mercat és incapaç de valorar. I a partir d’aquí, que funcioni el mercat. És difícil ser més clar i simple.