Economia

La CE suspèn els comptes espanyols

Brussel·les pronostica que Espanya no complirà l’objectiu de dèficit el 2020 i qualifica el deute de “preocupant”

Sánchez haurà de refer els pressupostos i l’insta a estabilitzar el sistema de pensions

Brus­sel·les envia un altre toc d’atenció al govern espa­nyol en fun­ci­ons per les seves finan­ces. En plena nego­ci­ació per la inves­ti­dura de Pedro Sánchez, l’exe­cu­tiu de la Unió Euro­pea alerta que els seus pres­su­pos­tos per l’any vinent no dis­po­sen de l’aval euro­peu, ja que pre­ve­uen un nivell de des­pesa pública més alt que l’exi­git pel bloc. Com que pro­nos­ti­quen que el dèficit públic no es reduirà tant com pro­me­ten els soci­a­lis­tes, la Comissió Euro­pea (CE) va exi­gir ahir a Sánchez que enviï uns nous pres­su­pos­tos, com més aviat millor, que qua­drin més amb els seus estàndards.

Mal­grat sor­tir del meca­nisme de con­trol del dèficit l’abril pas­sat, l’Estat espa­nyol con­ti­nua sota la lupa de Brus­sel·les, que es mal­fia de la seva habi­li­tat comp­ta­ble. La CE va avi­sar ahir el govern de Sánchez que els seus pres­su­pos­tos per al 2020 van pel camí de des­viar-se dels objec­tius de dèficit i deute fixats per la comu­ni­tat. És el segon cop que ho fa en dos mesos.

Risc “sig­ni­fi­ca­tiu”

La minis­tra d’Eco­no­mia, Nadia Calviño, es va com­pro­me­tre a rebai­xar el dèficit al 2% aquest any i a l’1,7% el 2020, però Brus­sel·les creu que serà supe­rior i que tan­carà aquest any al 2,3% i el vinent al 2,2%.

L’exe­cu­tiu comu­ni­tari creu que hi ha un “risc de des­vi­ació sig­ni­fi­ca­tiva” del dèficit. Ara bé, no és l’únic estat de la Unió Euro­pea en aquesta situ­ació. Bèlgica, França, Itàlia, Por­tu­gal, Eslovènia, Eslovàquia i Finlàndia estan igual. La diferència és que en el cas espa­nyol, belga i francès el deute també és “pre­o­cu­pant”, tal com va expli­car ahir el vice­pre­si­dent de la CE Val­dis Dom­brovskis. Tots tres estats s’allu­nyen de l’objec­tiu, i a Brus­sel·les ja anti­ci­pen que no el res­pec­ta­ran l’any vinent.

En aquest sen­tit, la CE va cri­ti­car ahir que el govern de Sánchez no hagi uti­lit­zat prou “els temps favo­ra­bles” de l’eco­no­mia per “posar les finan­ces públi­ques en ordre”. Ara que sal­ten les alar­mes per la desac­ce­le­ració mun­dial fomen­tada per la guerra comer­cial del pre­si­dent dels Estats Units amb la Xina, Brus­sel·les avisa Espa­nya que els “nivells alts de deute limi­ten la capa­ci­tat de res­pon­dre a cri­sis econòmiques”. Davant d’aquesta situ­ació “pre­o­cu­pant”, la Comissió Euro­pea pres­si­ona el pre­si­dent en fun­ci­ons Pedro Sánchez perquè la reducció del deute sigui una “pri­o­ri­tat” del seu nou man­dat, si acon­se­gueix el suport neces­sari al Congrés en les pròximes set­ma­nes. Així, li reco­mana que apro­fiti els bai­xos nivells d’interès gràcies a l’últim paquet d’estímuls del Banc Cen­tral Euro­peu.

La futura vice­pre­si­denta econòmica, Nadia Calviño, encara no ha estre­nat el seu fla­mant nou càrrec però ja se li acu­mula feina al des­patx. El sus­pens de l’exe­cu­tiu euro­peu als comp­tes va acom­pa­nyat de deu­res. Brus­sel·les reclama a Madrid que enviï un nou pres­su­post “com més aviat millor un cop s’hagi for­mat govern” per cor­re­gir l’incom­pli­ment. En con­cret, vol que inclo­guin aquest cop “mesu­res addi­ci­o­nals necessàries” per com­plir el dèficit i el deute. Un encàrrec que també tenen por­tu­gue­sos i bel­gues, encara sense un nou pla pres­su­pos­tari perquè cap dels dos estats no ha for­mat govern.

Al cen­tre del balanç pres­su­pos­tari hi ha les pen­si­ons. Brus­sel·les també va renyar ahir Sánchez pel poc “progrés” en les reco­ma­na­ci­ons euro­pees per pre­ser­var l’esta­bi­li­tat del sis­tema de pen­si­ons. La CE insta els soci­a­lis­tes a adop­tar “mesu­res com­pen­satòries” si con­ti­nuen vin­cu­lant l’aug­ment d’aques­tes pres­ta­ci­ons a la inflació i ajor­nant el fac­tor de sos­te­ni­bi­li­tat.

Un govern “esta­ble”

L’exe­cu­tiu euro­peu reclama els objec­tius, però no es posa, almenys de cara a la gale­ria, en com els ha de fer evo­lu­ci­o­nar a àmbit polític Espa­nya. Un cop més, l’euro­co­mis­sari d’Eco­no­mia, Pierre Mos­co­vici, es va abs­te­nir de valo­rar el pacte de govern entre el PSOE i Podem, i es va limi­tar, com sem­pre, a dema­nar que hi hagi un exe­cu­tiu “esta­ble”.

Així, el soci­a­lista francès va pun­tu­a­lit­zar: “No és tra­dició de la Comissió Euro­pea comen­tar acords polítics, sinó xifres i fets.” Per con­tra, sí que va lamen­tar ahir les “difi­cul­tats” dels seus com­panys espa­nyols per com­plir les nor­mes fis­cals euro­pees.

LES XIFRES

2
per cent
és l’objectiu de dèficit per enguany i 1,7% pel 2020 als quals es va comprometre la ministra espanyola.
2,3
per cent
és el dèficit del pressupost espanyol amb què considera que tancarà l’any Espanya, i el vinent, el 2,2%.

El cost del rescat a la banca

El Banc d’Espanya va elevar ahir a 65.725 milions d’euros el cost de les ajudes al sector financer durant la crisi, assumit en gran part per l’Estat a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) i del Fons de Garantia de Dipòsits (FGD), aportat per les pròpies entitats. Segons la informació actualitzada per la institució amb dades de 31 de desembre del 2018, feta pública ahir, aquest nou càlcul suposa 1.376 milions més respecte de l’estimació de fa un any i en gran mesura s’explica perquè el FROB, com a principal accionista de Bankia i BMN, valora ara en 9.560 milions la seva participació, i no en els 9.857 milions de novembre de 2018. Dels 65.725 milions que ha costat el rescat de les entitats, el gros (82,7%) prové exclusivament de fons públics, 54.353 milions, mentre que els 9.745 milions restants corresponen al FGD. El Banc d’Espanya xifra en 14.037 milions l’import recuperable de les ajudes públiques compromeses, és a dir, un 21,35%.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.