L’auge del comerç de la Mediterrània beneficiarà ports com ara el de Palamós

El port de Palamós es pot veure beneficiat pel fet que la Mediterrània torna a ser un centre de comerç mundial i, en aquest sentit, cal apostar-hi. Aquesta és una de les conclusions que es van extreure ahir de la tretzena edició dels Debats d’Economia a Begur, promoguda per la Cambra de Comerç de Palamós i l’Ajuntament begurenc, amb el suport de Banc Sabadell. En la sessió, titulada Cap a on va la política monetària? Una visió des de la perspectiva de Catalunya, hi va intervenir l’exeurodiputat Ramon Tremosa, economista i professor titular del departament de teoria econòmica de la Universitat de Barcelona (UB). Tremosa va analitzar també el paper del Banc Central Europeu en la contenció de la crisi econòmica mundial de la darrera dècada.

Pel que fa al rol de Catalunya en l’escenari econòmic actual, Tremosa va repassar alguns indicadors positius, com ara que “la Mediterrània torna a ser el centre del comerç mundial, com havia passat en l’antiguitat”. Segons l’economista, després de quatre segles en què l’Atlàntic havia estat preeminent, la Mediterrània és la gran porta d’entrada dels productes de l’Àsia i la UE, com a gran mercat mundial, on arriben a través del canal de Suez –22 milions de contenidors a l’any–. Per això va recordar que els ports de Barcelona, Tarragona i València tripliquen el moviment de mercaderies dels de Marsella o Gènova.

En aquest sentit, va vaticinar que ports com ara el de Palamós poden veure’s beneficiats per aquesta tendència. També va subratllar el creixement de l’aeroport de Barcelona –el setè amb més moviment de passatgers de tot Europa, tot i el limitat trànsit intercontinental–, el bon comportament de les exportacions catalanes –un 72% més en els darrers deu anys– o l’activitat turística. Tot plegat, va argumentar, ha empès la balança comercial catalana als superàvits respecte a l’Estat espanyol i la resta del món, un “canvi estructural” respecte a la situació anterior a la crisi iniciada el 2008. Tremosa ho va exposar des d’una perspectiva optimista, però sense deixar de llançar alguns advertiments amb vista al futur, sobretot pel creixement del deute públic a escala global, però va destacar la bona feina que, segons el seu parer, han desenvolupat els bancs centrals.